Resultats de la cerca
Es mostren 153 resultats
Heinrich Karl Johann Hofmann
Música
Compositor i pianista alemany.
Nascut en el si d’una família humil, de nen posseïa una bonica veu de soprano, fet que li permeté d’entrar al cor de la catedral i, més tard, al cor de l’Òpera de Berlín Quan la veu li canvià, dirigí la seva atenció cap al piano Estudià amb Theodor Kullak a Berlín i començà una important carrera com a pianista El seu primer èxit, però, li vingué per una composició per a orquestra, la Suite Hongaresa , opus 16, estrenada el 1873 Durant els anys següents, l’èxit acompanyà les seves obres i això feu que deixés més de banda la seva carrera pianística per dedicar-se a la composició Escriví música…
Antonio Giannettini
Música
Compositor, organista i cantant italià.
Entre el 1674 i el 1676 cantà com a baix al cor de Sant Marc de Venècia, i després fou organista a l’església de Sant Joan i Sant Pau, en 1676-79 Sembla que estudià amb Carlo Grossi i, possiblement, també amb G Legrenzi A partir del 1686 es traslladà a la cort del duc de Mòdena i fou nomenat mestre de capella, càrrec que ocupà, amb algunes interrupcions, fins a la seva mort El 1721 anà a Munic, on la seva filla havia estat contractada com a cantant a la cort bavaresa Giannettini compongué òperes, oratoris, tant sacres com profans, salms, magníficats, motets i cantates És…
Pedro de Pastrana
Música
Compositor castellà.
Apareix documentat per primer cop com a membre de la capella musical aragonesa de Ferran el Catòlic cap al 1500 El 1527 formava part de la capella de l’emperador Carles V Obtingué diversos benifets, entre els quals el d’abat nominal del monestir cistercenc de Sant Bernat, a València Acompanyà Carles V en els seus viatges del 1541 a Àustria i Flandes També serví, cap al 1533, com a mestre de capella a la cort dels ducs de Calàbria, Ferran d’Aragó i Germana de Foix Quan el 1544 el monestir de Sant Bernat passà a dependre de l’orde dels jerònims, Pastrana mantingué el seu càrrec d’abat L’any…
Giovanni Pierluigi da Palestrina
Portada del Missarum liber primum , obra de Giovanni Pierluigi da Palestrina
© Fototeca.cat
Música
Compositor italià.
El 1537 ingressà a l’escolania de Santa Maria Major, on estudià les obres de l’escola francoflamenca i italiana de la seva època El 1544 fou nomenat organista de la catedral de la seva ciutat natal El papa Juli III, que havia estat cardenal bisbe de Palestrina, el cridà a Roma 1555 i el nomenà mestre de cor dels nens de la basílica de Sant Pere del Vaticà, i més tard cantor de la seva capella privada Posteriorment actuà a Sant Joan del Laterà 1560, Santa Maria Major 1561, al Seminario Romano 1563 i a la cort del cardenal Ippolito d’Este 1567-71, i tornà novament a Sant Pere del Vaticà 1571-94…
Georges de La Tour
La Magdalena del gresol , pintura realitzada per Georges de La Tour
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor francès.
Molt famós en el seu temps, la seva obra fou oblidada i atribuïda a FZurbarán, DVelázquez, FHerrera el Viejo i Le Nain, entre altres La seva producció, que hom creu nombrosa, és avui reduïda a uns quinze quadres segurs El seu estil ha estat estudiat des de dos punts de vista influència nòrdica i influència italiana Hom dubta que els punts de contacte fossin directes, i s’inclina a creure en una presa de posició de La Tour dins el corrent internacionalista caravaggesc Malgrat tot, el seu estil és d’una forta personalitat El seu art potencia el valor dels volums a través de la coordinació del…
Sant Pere al Pla (Sora)
Art romànic
Situació Els vestigis d’aquesta església es troben dins el mas que té el mateix nom i que queda a l’extrem sud-oriental del terme de Sora L’emplaçament de l’església és a la dreta de la riera de Cussons, vers els masos de l’Espadaler i Solallong Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 294-M781 x 34,2 — y 60,7 31 tdg 342607 Hom hi pot anar des de la carretera de Sant Quirze de Besora al collet de Sant Agustí de Lluçanès o a Alpens En arribar al punt quilomètric 1,500, hom trobarà un trencall a mà esquerra i vers…
Francisco de Peñalosa
Música
Compositor castellà.
El primer document referit a aquest compositor data del 1498, en què el jove Peñalosa fou acceptat com a cantor a la capella musical de Ferran el Catòlic L’any 1511 fou nomenat mestre de capella de l’infant Ferran d’Aragó El seu nom continuà en els registres de la casa reial d’Aragó fins el 1516 El seus serveis foren recompensats amb una canongia a la catedral de Sevilla, atorgada el 1517, que no arribà a ocupar i que fou la causa de diversos litigis amb el capítol Després de la mort de Ferran, marxà a Roma, on s’establí entre el 1517 i el 1525 De retorn a Sevilla, ocupà el càrrec de tresorer…
Bihārīlāl Caube
Literatura
Poeta indi en llengua braj, autor del Satsaīya
(‘Set-cents’, 1662), recull de poemes profans en dístics sobre els amors de Krixna i Radha..
El que cal saber dels trastorns de l’erecció
Hom anomena trastorn de l’erecció la incapacitat persistent d’assolir o de mantenir una erecció satisfactòria que faci possible el coit La incapacitat esporàdica per a tenir ereccions és tan freqüent, ja que la major part dels homes presenten episodis transitoris d’aquest tipus, que no pot catalogar-se com una disfunció sexual Popularment, els trastorns de l’erecció s’anomenen "impotència", terme que es tendeix a evitar, ja que té connotacions pejoratives que afecten àmbits de la vida no relacionats amb la sexualitat L’origen de la disfunció pot ésser tan divers que només una diagnosi…
festa major
Aspecte d’una festa major de Barcelona, a la plaça de Sant Jaume, amb gegants i colles de grallers
© Fototeca.cat
Folklore
Conjunt de solemnitats amb què una població (o un barri) celebra la festa anual del seu patró (que no sempre és el titular de la parròquia) o, en algun cas, commemora un fet important de la seva història o tradició.
Sovint, quan no s’escau en estiu, hom celebra una segona festa major en aquesta època de l’any Solen durar tres dies que a moltes ciutats i viles hom fa coincidir amb les fires, el primer dels quals hom considera feriat Entre els actes religiosos, han estat o són tradicionals les vespres o completes a la vigília, l’ofici solemne, amb un orador invitat per al sermó i la processó sovint amb gegants i nans, acompanyats, tots, per música de banda I entre els actes profans, cercaviles, balls a l’envelat o en un teatre on també se celebren concerts i representacions teatrals o líriques, balls de…