Resultats de la cerca
Es mostren 57 resultats
momificació
Procés de momificació portat a terme per Anubis, déu egipci dels morts i dels funerals
© Corel Professional Photos
Religió
Religió egípcia
Acció i efecte de convertir (un cadàver) en mòmia o, més generalment, dessecar els teixits animals perquè puguin resistir la putrefacció.
Entre els antics egipcis, la seva finalitat era de deturar la corrupció del cos, seu de l’ànima, la qual el necessitava per a existir Tret d’alguns intents en les dinasties I-II 3100-2686 aC, és documentada des de la IV regnat de Keops, 2589-2566 aC fins a l’època romana segle IV dC Imperfecta en els regnes Antic i Mitjà, la tècnica arribà a la plenitud en les dinasties XVIII-XX 1570-1087 aC i a l’apogeu en la XXI 1087-945 aC A partir de la XXVII 525-404 aC s’inicià la decadència, accentuada a les èpoques ptolemaica i romana 323 aC — 395 dC El nombre de les operacions variava en funció de la…
ptomaïna
Bioquímica
Denominació genèrica de diversos composts bàsics, generalment molt tòxics, que resulten de la putrefacció o la descomposició metabòlica de les proteïnes animals.
Els més importants i ben coneguts són la cadaverina pentametilendiamina, la muscarina hidròxid d’hidroxietiltrimetilamoni, la neurina hidròxid de trimetilvinilamoni i la putrescina tetrametilendiamina
embalsamar
Medicina
Evitar la putrefacció dels cadàvers injectant en llurs vasos diferents líquids conservadors i omplint alhora llurs cavitats amb substàncies oloroses i balsàmiques.
Aquesta conservació dels morts d’una manera artificial ja era practicada a l’antic Egipte buidant les vísceres i omplint-les amb substàncies poc conegudes bàlsams, resines, etc Actualment hom intentà d’evitar la multiplicació de microbis destruint primerament tots els que hi ha en el cadàver, i impedint-ne una posterior contaminació Cal aturar també els processos d’autòlisi dels sistemes enzimàtics del cadàver, per la qual cosa hom empra substàncies coaguladores de les proteïnes El mètode d’embalsamament habitual consisteix a injectar per l’artèria caròtide uns quatre litres de líquid compost…
Mucormicosi, zigomicosi o ficomicosi
Patologia humana
La mucormicosi , zigomicosi o ficomicosi és una malaltia infecciosa molt greu, provocada per diverses espècies de fongs que integren la classe Zigomycetes i que, segons el teixit inicialment infectat, pot presentar-se en diverses formes Els fongs causants de la mucormicosi es troben àmpliament distribuïts pel sòl, en especial a l’entorn de la matèria orgànica en estat de putrefacció, i poden contaminar l’aire o els objectes El contagi pot produir-se per diverses vies, per bé que les més freqüents són la respiratòria, la digestiva i la cutània Una vegada establerts a la pell o les…
tocat del remull
Tecnologia
Dit del cuir tarat per haver estat massa temps en remull o haver-se iniciat en el bany de remull un procés de putrefacció.
arcíria
Protistologia
Gènere de mixomicets, de l’ordre dels mixogastrals, que sobre soques en putrefacció formen grups d’esporangis diminuts, que esclaten aviat tot formant plomalls rogencs, cotonosos.
flogist
Filosofia
Substància hipotètica postulada per Stahl a la fi del segle XVII per explicar la combustió, la calcinació dels metalls, la respiració, la fermentació i la putrefacció.
La teoria del flogist fou la reformulació científica de l’antic principi del foc Segons Stahl, el flogist formava part de totes les substàncies combustibles o transformables per la calor i es desprenia en cremar-les o en calcinar-les Una reincorporació de flogist podia, en certs casos, regenerar-les, i així s’explicava que els òxids es retransformessin en metalls en escalfar-los amb carbó, que era considerat com a flogist gairebé pur Malgrat que avui sembli absurda a la llum dels conceptes moderns de massa, de matèria i d’energia, la teoria del flogist permeté d’ordenar d’una manera lògica…
Ses Feixes d’Eivissa
Portal d’accés a una de les moltes parcelles irrigades, avui en estat complet d’abandó, del prat de Vila, al costat de la ciutat d’Eivissa Ernest Costa Ses Feixes d’Eivissa 22, entre els principals espais naturals de les Pitiüses Els ecosistemes mediterranis no modificats per l’home són raríssims Àdhuc les zones humides, paisatges de dificultosa penetració, coneixen usos i activitats tradicionals que les modifiquen En el cas de Ses Feixes d’Eivissa aquesta característica és molt accentuada la penetració humana ha estat completa i definitiva, encara que avui els usos tradicionals han estat…
Les ulmàcies
Ulmàcies 1-2 i moràcies 3-4 1 om Ulmus minor a branquilló, de fulles alternes, dentades i asimètriques a la base x 0,5 b flor, clarament adaptada a l’anemofília, d’una sola envolta i de grossos estigmes x 15 c sàmara, d’amples ales membranoses que voregen la llavor x 2 2 Branquilló de lledoner Celtis australis amb lledons madurs x 0,5 3 Morera Morus alba a brot amb fulles palmatipartides i mores x 0,5 b flor femenina x 8 4 Tall longitudinal d’una figa, infructescència produïda per Ficus carica que consta d’un receptacle carnós i dolç, de forma urceolada, i de nombrosos fruitets dirigits…
indican
Patologia humana
Fenol derivat de l’indol, produït per la putrefacció de l’albúmina dels intestins, que apareix a l’orina en cas d’insuficiència hepàtica i que es fa ostensible a la sang quan hi ha insuficiència renal.