Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
moneda catalana
Ral d’argent, de Jaume II de Mallorca (1300)
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda pròpia dels Països Catalans i d’aquelles terres sobre les quals els catalans exerciren llur domini.
El sistema monetari català fou inicialment monometàllic diners d’argent, després diners d’argent lligat amb coure i més endavant bimetàllic croat d’argent, florí d’or La comptabilitat es féu sempre en diners i llurs múltiples, el sou dotze diners i la lliura 240 diners o 20 sous Els valors sou i lliura rarament coincidiren amb una moneda real i efectiva Malgrat la diversitat de les estampes que reflecteix el mosaic de regnes de la corona catalanoaragonesa, els sobirans s’esforçaren a unificar els valors a fi de tenir un sistema monetari coherent i unes monedes intercanviables Sota Jaume III…
La moneda
Art gòtic
La fabricació i l’ús de la moneda La moneda, instrument del poder Croat d’argent de Barcelona, del regnat de Martí l’Humà 1396-1410, del tipus anomenat de la “corona caiguda” Les monedes d’aquesta època, dissenyades amb gran precisió en els detalls, són les més originals d’entre les produïdes a la Catalunya medieval Ø 25 mm Arxiu MCrusafont Des de l’origen, les monedes han estat també objectes d’art És per això que han atret la curiositat no solament dels investigadors sinó també dels colleccionistes Sovint es considera que les monedes són objectes destinats bàsicament a facilitar les…
castellà
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’or de Castella, encunyada des del 1471 per Enric IV, de 4,55 g de pes i llei de 23 3
/ 4
quirats.
A l’anvers duia un castell i al revers un lleó
excel·lent de la magrana
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’or batuda després del 1497 pels Reis Catòlics, adaptada als patrons del ducat, amb pes de 3,5 g i llei de 23 3/4 quirats.
En foren encunyats múltiples de dos excellents i divisors o migs A l’anvers hom hi veu els busts afrontats dels reis i, al revers, l’escut amb les armes de tots els seus regnes, inclòs el de Granada representat per una magrana, ja conquerit
guinea
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda anglesa introduïda per Carles II d’Anglaterra el 1663, d’un valor de 20 xílings i un pes de 8,53 grams d’or de 22 quirats.
Duia, a l’anvers, el bust del rei i, al revers, quatre escuts coronats, alternant amb quatre ceptres Foren encunyades peces de cinc i de deu guinees i de mitja guinea El seu nom venia del lloc d’on procedia l’or emprat per a aquestes emissions El seu valor oscillà entre 30 i 21 xílings, fins que, per la reforma monetària ordenada per Jordi III d’Anglaterra el 1816, la guinea fou substituïda pel sobirà o lliura esterlina d’or Des d’aleshores restà com a unitat de compte, de 21 xílings de valor, utilitzada especialment pels homes de lleis i per alguns metges
excel·lent
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’or encunyada pels Reis Catòlics a partir de l’any 1475, de talla de 25 el marc (uns 9 g per peça) i llei de 23 3/4 quirats.
Tenia com a divisor el mig i el quart d’excellent A l’anvers presenta les figures assegudes dels reis i, al revers, les armes Equivalia a dos enrics o castellans castellà
agostar
Numismàtica i sigil·lografia
Forma catalana donada a l’augustal, moneda d’or siciliana de Frederic II, encunyada des del 1231 amb un pes de 5,25 gr i una llei de 20,5 quirats.
ral d’or de Mallorca
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’or creada per Jaume II el 1310: havia d’ésser de llei de 23 quirats i mig, i talla de 60 peces per marc, amb un pes de 3,85 g.
Encunyaren també rals d’or de Mallorca els reis Sanç i Pere el Cerimoniós Joan I els substituí pels florins
toca
Tecnologia
Patró consistent en una vareta d’or amb què hom fregava la pedra de toc perquè la ratlla que hi deixava servís de terme de comparació per a assajar els quirats d’una moneda o d’una altra peça d’or.