Resultats de la cerca
Es mostren 205 resultats
serradora de juntures
Construcció i obres públiques
Aparell utilitzat en la construcció de ferms rígids o semi-rígids per a fer el tall de les juntures transversals de retracció sobre el formigó endurit.
Consisteix en una serra de disc o en un conjunt d’elles, muntades en un bastidor que es mou sobre erugues o rodes Ocasionalment s’utilitza també per a altres treballs viaris, com la installació de detectors de trànsit en calçades de paviment rígid o flexible
semblança

Dues semblances directes
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Transformació geomètrica T de ℝn en ℝn tal que la distància entre les imatges de dos punts qualssevol és igual a la distància entre aquests dos punts multiplicada per una quantitat constant positiva dita raó de la semblança.
És a dir, d T x, T y = k, d x, y Dues figures són anomenades semblants si hi ha una semblança que transforma l’una en l’altra Les semblances conserven la forma de les figures però en canvien la grandària, eixamplant-la o reduint-la segons que la raó sigui respectivament major o menor que 1 Les semblances de raó 1 són dites isometries o moviments rígids , els quals són sempre el resultat de compondre una translació amb una transformació lineal ortogonal que conserva els angles Les homotècies són exemples típics de semblances Tota semblança és el resultat d’aplicar successivament…
nutació
Astronomia
Tecnologia
Petit moviment d’oscil·lació de l’eix de la Terra que se sobreposa al moviment de precessió
.
A causa de la precessió, cadascun dels pols de l’eix de la Terra coordenades astronòmiques descriu, sobre l’esfera celeste, una línia circular entorn del pol de l’eclíptica, i la nutació fa que aquesta línia circular sigui sinuosa Si només existís la nutació, cada pol de l’eix terrestre descriuria una ellipse, en sentit retrògrad i amb un període de 18 anys i 7 mesos, el semieix major de la qual, anomenat també constant de la nutació , seria de 9,21’, i el semieix menor, de 6,86’ La nutació fou descoberta per JBradley el 1748 a partir d’una…
boraginàcies
Botànica
Família de tubiflores integrada per un centenar de gèneres que apleguen unes 2.000 espècies de plantes herbàcies i sufrutescents, herbes i mates, de distribució gairebé cosmopolita, però centrada a la regió mediterrània i zones temperades.
Presenten fulles esparses, enteres i mancades d’estípules, generalment cobertes, igual com la tija, de pèls rígids flors pentàmeres, actinomorfes o, més rarament, zigomorfes, sovint agrupades en cincins, amb el gineceu format per dos carpels biovulats soldats, cadascun dels quals dividit en dues cavitats el fruit és en tetraqueni Algunes boraginàcies es cultiven com a ornamentals heliotropi , pel seu interès culinari borratja o per a l’obtenció de tints naturals Boraginàcies més destacades Nom científic Nom vulgar Alkanna tinctoria pota de colom , boleng roig Anchusa sp ancusa…
placa litosfèrica

Les plaques litosfèriques
Geologia
Cadascun dels blocs rígids en què es divideix la capa de la litosfera.
Les plaques, que es captenen rígidament, es poden desplaçar horitzontalment sobre l’astenosfera, que és més plàstica, a conseqüència de l'expansió dels fons oceànics Actualment hom considera la litosfera dividida en vuit grans plaques Eurasiàtica, Africana, Nord-americana, Sud-americana, Indoaustraliana, Antàrtica, Sud-pacífica i Nord-pacífica entre les quals se situen plaques més petites Alguns dels límits entre plaques litosfèriques encara no són ben coneguts Recreació sobre l’estructura de la Terra i la hipòtesi de la tectònica de plaques
escriptura àrab
Escriptura i paleografia
Escriptura pròpia de la llengua àrab.
L’àrab, com altres llengües semítiques, s’escriu de dreta a esquerra L’escriptura es caracteritza per l’abundància de lligams la major part de les lletres són unides a la precedent i a la següent, fet que motiva que la majoria d’elles tinguin quatre formes segons que la posició sigui aïllada, inicial, medial o final Només són indicades les consonants i les vocals llargues, bé que per a determinats texts l’Alcorà, edicions científiques i infantils, etc, on es fa necessària una correcta lectura, són notades també les tres vocals a, i, u, l’absència vocàlica sukūn , les consonants i les vocals…
membranòfon
Música
En la classificació delsinstruments, categoria que inclou tots aquells en els quals el so es produeix mitjançant la vibració d’una membrana en tensió o d’un diafragma, subjectats des d’una part estructural inerta.
En gairebé totes les cultures, la membrana és feta tradicionalment de pell, però en alguns instruments moderns s’ha substituït per materials sintètics Els diafragmes són generadors de so que aprofiten la tensió de superfícies metàlliques o d’altres materials rígids tambor jamaicà, els quals produeixen la vibració en ser deformats per una acció mecànica, com la percussió sobre la seva superfície En la classificació Hornbostel-Sachs se’ls atribueix el segon decimal 2, a partir del qual es defineixen les principals famílies segons la manera com es fan sonar les membranes i la…
escariós | escariosa
Botànica
Dit dels òrgans foliacis membranosos, més o menys translúcids i generalment secs i rígids.
polièster
Química
Cadascun dels composts de natura polimèrica que contenen agrupaments (—CO—O—) repetits al llarg de la cadena principal.
Des d’un punt de vista industrial els tipus més importants de polièsters són els lineals saturats, els lineals insaturats, els ramificats tridimensionals resina alquídica i els policarbonats policarbonat Entre els lineals saturats hom pot distingir els de pes molecular baix < 10 000 preparats per condensació de diols i àcids dicarboxílics, en presència d’una petita quantitat d’alcohol monohidroxílic per a limitar la longitud de les cadenes, i que són emprats com a plastificants, i els de pes molecular elevat, el més important dels quals és el politereftalat d’etilè, emprat en la…
pestanya

pestanyes
Anatomia animal
Cadascun dels pèls rígids i sedosos que neixen en el cantell lliure de les parpelles.