Resultats de la cerca
Es mostren 82 resultats
Alfred Opisso i Vinyas

Alfredo Opisso i Vinyas
© Fototeca.cat
Art
Periodisme
Historiografia
Periodista, historiador, metge i crític d’art.
Fou un dels promotors del ressorgiment cultural de Tarragona El 1882 s’establí a Barcelona, on dirigí La Ilustración Ibérica 1882-1900 Collaborà a publicacions de Madrid com El Social , on emprava el pseudònim de Salvador Redactor de La Vanguardia , en anar-se'n Raimon Casellas el 1899 es feu càrrec de la rúbrica artística des d’on adoptà una actitud eclèctica però amb aguda intuïció i amb marcada simpatia envers la nova generació postmodernista El 1902 esdevingué codirector del diari Divulgador d’història i de medicina, publicà unes quaranta obres que sovint signava Carlos de…
Bernat de Palaol
Literatura catalana
Poeta, anomenat sovint el Mercader de Mallorca.
Vida i obra Autor d’una interessant cançó transmesa en testimoni únic al↑ Cançoner Vega-Aguiló BC, ms 7 i 8, copiat al primer terç del s XV El poema Cercats d’uymai, jan siats belha y pros combina amb gràcia i encert trets temàtics i estilístics propis del gènere trobadoresc del comiat i del maldit, que més tard conrearan, tot i que amb menys elegància, altres poetes catalans abans d’Ausiàs Marc Se sap que es devia tractar d’un text musicat, perquè, ja entrat el s XV, la seva melodia fou reutilitzada en un càntic de la↑ Festa d’Elx Això, i la citació de la primera cobla del poema en Lo…
Primavera Sound
Música
Festival de música celebrat anualment a Barcelona.
Té l’origen en el festival que la productora Murmurtown Producciones celebrà des del 1993 a Barcelona, posteriorment interromput i reprès l’any 2001 Té lloc a la darrera setmana de maig o a la primera de juny, i la durada oscilla entre tres dies i una setmana Sota la rúbrica genèrica de rock alternatiu acull les actuacions de grups de pop, rock i folk d’estils molt diversos en els quals predomina, en general, un cert esperit trencador Els concerts tenen lloc en diversos escenaris de la ciutat però, atès el seu caràcter sovint multitudinari, hom ha habilitat un espai principal,…
Manuel Rodríguez i Codolà
Pintura
Crític d’art i pintor.
Format amb Caba a Llotja i al taller de Martí i Alsina Concorregué a les Exposicions de Belles Arts de Barcelona a final del s XIX El 1899 esdevingué professor d’estètica a Llotja i des del 1908 fou titular de teoria i història de les belles arts Ingressà també a La Vanguardia , on publicà la secció Cotidianas amb el pseudònim Siliceo , i esdevingué crític d’art titular en passar A Opisso a director del diari 1905 Es responsabilitzà d’aquesta rúbrica fins que A Calvet el substituí per A Plana el 1934 Es caracteritzà per una visió moderada i paternalista de l’activitat estètica,…
Bernat de Palaol
Literatura
Poeta, anomenat sovint el Mercader de Mallorca, Bernat de Mallorques o lo Mercader Mallorquí.
Vida i obra Autor d’una interessant cançó transmesa en testimoni únic al Cançoner Vega-Aguiló BC, ms 7 i 8, copiat al primer terç del segle XV El poema Cercats d’uymai, jan siats belha y pros combina amb gràcia i encert trets temàtics i estilístics propis del gènere trobadoresc del comiat i del maldit, que més tard conrearan, tot i que amb menys elegància, altres poetes catalans abans d’Ausiàs Marc Se sap que es devia tractar d’un text musicat, perquè, ja entrat el segle XV, la seva melodia fou reutilitzada en un càntic de la Festa d'Elx Això, i la citació de la primera cobla del poema en…
Ramon de Penyafort i l’ensenyament del dret
Ramon de Penyafort escrivint les Decretals de Gregori IX, sepulcre de Rde Penyafort, segle XIV CB / RM Segons la tradició recollida en la seva biografia anònima, Ramon va dedicar-se de forma disciplinada a l’estudi des de la seva joventut, de manera que quan tenia uns vint anys ja estava tan format i instruït en les arts liberals, que les ensenyava gratuïtament a altres joves de Barcelona Hom creu que el seu aprenentatge del trivium i del quatrivium tingué lloc a l’escola catedralícia de Barcelona És probable que Ramon, per ampliar la seva formació, arribés a Bolonya el 1211 a fi de començar…
Medea
Literatura catalana
Prosa de Joan Roís de Corella conservada al Cançoner de Maians i al Còdex de Cambridge i escritavers el 1460.
Desenvolupament enciclopèdic És el mite corellà més extens, amb una llargària semblant al↑ Parlament en casa de Berenguer Mercader Corella coneixia la història per la tragèdia senequiana del mateix títol, les Metamorfosis VII, 1-424 d’Ovidi i la Historia destructiones Troiae de Guido delle Colonne Tanmateix, la veu femenina en primera persona és clarament deutora de les Heroides d’Ovidi la XII, principalment i de l’ Elegia di madonna Fiammetta de Giovanni Boccaccio, fet que ofereix unes possibilitats de desenvolupament psicològic del personatge com gairebé no s’havia practicat encara en la…
Josep Mompou i Dencausse
Pintura
Pintor.
Es formà a l’acadèmia de Joaquim Torres i Canosa Membre del Cercle de Sant Lluc El 1907 presentà una caricatura aquarellada a l’Exposició Internacional de Barcelona, i l’any següent féu a les Galeries Dalmau una exposició de dibuixos caricaturescs que foren detectats amb interès per Eugeni d’Ors El 1910 i el 1911 collaborà a Papitu , amb dibuixos abarrocats, de traç finíssim i expressiu decadentisme, signats amb una complexa rúbrica sense lletres El 1917 participà en l’exposició d’artistes francòfils de can Dalmau, on el 1920 i el 1925 féu importants exposicions individuals El…
Miquel Peres
Literatura
Escriptor.
Ciutadà de València, hom l’identifica amb el Miquel Pereç que el 1488 fou elegit clavari de censals i el 1514 conseller de la ciutat pel grup dels jurats vells, i que el 1518 i el 1526 exercí el càrrec de lloctinent de mostassaf Intervingué en el certamen marià del 1474 amb la composició Del més alt cel haveu ubert la porta , i a la segona edició del Cancionero general València 1514 figura una Demanda feta per Miquel Perez a Joan Verdancha , que comença D’amor los combats encalsen ma vida Autor d’obres i de traduccions de caràcter religiós Fou, però, més conegut com a escriptor o traductor…
Lliga Catalana
Història
Nom que adoptà la Lliga Regionalista l’any 1933, en reestructurar-se com a partit i incorporar-hi diverses formacions polítiques afins, com la Dreta Liberal Republicana de Catalunya
.
Aquest fet rubricà la vinculació de la Lliga a la República i la incorporació del sector cofessional d’Acció Catalana, quan aquest es negà a continuar formant part d’Acció Catalana Republicana El nou bloc representava l’alternativa oposada a l’Esquerra Republicana de Catalunya, amb vista a les eleccions del novembre del 1933, que foren un èxit Això irrità els sectors republicans i esquerrans, que es reorganitzaren per a les eleccions municipals del gener del 1934, on la Lligà sofrí un cert retrocés i una campanya d’agressions, que dugué els seus representants a abandonar el Parlament de…