Resultats de la cerca
Es mostren 3591 resultats
a raó de
En la relació quantitativa de.
ús de raó
Edat en què la persona pot ja raonar talment que és considerada com a responsable dels seus actes.
presa de raó
Dret civil
Anotació, en les oficines d’hipoteques, contractes, herències, etc, i, en els corresponents llibres, de lliuraments, cartes de pagament, etc.
principi de raó suficient
Lògica
Principi segons el qual res no es dóna (o no esdevé) sense una raó perquè es doni (o esdevingui) o sense una raó que expliqui el fet que es doni (o esdevingui).
Conegut des de temps antic Abelard, els escolàstics i G Bruno, entre altres, n'oferiren diverses formulacions, aquest principi fou enunciat en la seva forma més madura per Leibniz “cap fet no pot ésser ver o existent i cap enunciat no pot ésser vertader, si no es dóna una raó suficient perquè sigui així i no altrament” Relacionat amb el principi de causalitat —tant l’eficient com, sobretot, la final— i, per alguns, àdhuc amb el principi de no-contradicció contradicció, el principi de raó suficient inclou diversos aspectes un de logicognoseològic, un altre d’ontològic i fins i tot un tercer de…
culte de la raó
Filosofia
Actitud, sovint filosòfica, en virtut de la qual hom afirma la primacia i autosuficiència de la raó humana.
Talment que resten excloses, o almenys radicalment invalidades, totes les altres maneres d’enfrontar la realitat que no siguin estrictament racionals, i àdhuc racionalistes, o totes aquelles manifestacions del real que no es deixen explicar per la sola raó
Crítica de la raó pura
Obra cabdal d’Immanuel Kant, publicada el 1781 i corregida per l’autor mateix en la segona edició del 1787.
De les tres parts en què és dividida, les dues primeres l' estètica transcendental i l' analítica transcendental són fonamentalment positives fonamentació del coneixement empíric, mentre que la tercera la dialèctica transcendental és radicalment negativa desemmascarament de la illusió metafísica, bé que el nou objecte fou rehabilitat, en el pla del coneixement pràctic, en la segona crítica , la Crítica de la raó pràctica
donació per raó de matrimoni
Dret català
Liberalitat feta en contemplació a un determinat matrimoni, abans de celebrar-se, a favor d’un o d’ambdós contraents.
L’eficàcia definitiva d’aquestes donacions resta subordinada a la celebració i la subsistència del matrimoni en qüestió i s’imputen de la llegítima del donatari, si el donant no disposa una altra cosa En el dret actual hom presumeix que, si aquestes donacions les fan juntament els pares a favor d’un fill en capítols matrimonials, la donació l’han feta per meitat ambdós pares Si és feta en capítols matrimonials, no poden revocar-la els donants Als s XIII-XIV, a la Catalunya Vella, si l’emfiteuta feia donació per raó de matrimoni, a la seva muller, de terres, sense el consentiment exprés del…