Resultats de la cerca

L’origen de la cadena és a Ràdio Barcelona, que inicià les seves emissions el 15 d’octubre de 1924 Entre l’abril del 2008 i el març del 2009, tingué una mitjana diària a l’Estat espanyol de 4 714 000 oients Era la segona emissora a Catalunya, amb 442 000 oients diaris, darrere de Catalunya Ràdio El lloc web de la cadena permet escoltar la ràdio en directe i descarregar-se els arxius dels programes principals D’altra banda, Unión Radio és el grup més important de la ràdio en castellà, amb més de 22 milions d’oients i més de 1 250 emissores, entre pròpies i associades en diversos indrets del…

Des del 1926 dirigí la Deutsche Grammophon-Gesellschaft, i entre el 1946 i el 1949 fou director del departament de música culta de l’emissora radiofònica Rot-Weiß-Rot A partir del 1950 publicà escrits polèmics contra la música contemporània, la qual cosa li causà greus perjudicis Compongué obres per a cor i orquestra i música de pellícules Entre els seus escrits cal esmentar Die unteilbare Musik 'La música indivisible', 1952, Uberwindung des Modernismus 'La superació del modernisme', 1954, Musik in der Zwangsjacke 'La música dins la camisa de força', 1958 i Schönberg und die…

Estudià a la seva ciutat natal, on fou deixeble de C Krauss i F Schmidt a l’Acadèmia de Música El 1937 fou contractat com a director permanent de l’orquestra de la Wiener Staatsoperen Alternà la seva dedicació a la direcció orquestral amb la docència a la Hochschule für Musik de la capital austríaca 1949-53, entre altres centres Després d’haver-se presentat amb èxit arreu d’Europa, del 1957 al 1959 fou director de l’Orquestra de la Corporació Radiofònica Japonesa a Tòquio El 1963 fou nomenat director de l’Elizabethan Trust Opera Company d’Austràlia

Especialista en periodisme esportiu i periodisme humorístic, treballà com a guionista, presentador, collaborador i actor en programes televisius com Força Barça , Gol a Gol , Barçòvia o Crackòvia En mitjans radiofònics ha treballat en programes com Basket en directe , Futbol a Cadena Catalana , Arús con leche , Força Barça , Crònica radiofònica del FC Barcelona , Tu diràs , etc En premsa escrita ha collaborat en Sport , Don Balón , Marca , Diari de Barcelona i La Vanguardia Ha rebut diversos guardons, entre d’altres el premi de periodisme esportiu de la Generalitat de Catalunya…

Començà la seva trajectòria radiofònica a Ràdio Joventut i treballà també a Ràdio Nacional d’Espanya, Ràdio Espanya de Barcelona, Cadena Catalana, Cadena Rato i, des del 1992, a la Cadena SER Vallès També treballà a Televisió Espanyola, on fou un dels primers locutors que retransmeté les voltes ciclistes i els primers partits de futbol Habitual cronista de l’activitat del Barcelona i posteriorment del Terrassa, fou pioner a l’hora de fomentar la participació dels oients en les tertúlies esportives El 1999 rebé el premi de l’Associació Professional Espanyola d’…

Experimentà amb el llenguatge com a fenomen acústic i adoptà teoremes del dadaisme i del cercle de Viena Aconseguí resultats sorprenents a base de jocs de paraules mitjançant la deformació dels mots usuals, als quals dóna un equilibri insòlit La seva poesia concreta, com Laut et Luise 1966, Sprechblasen ‘Globus de vinyeta’, 1968, Der künstliche Baum ‘L’arbre artificial’, 1970, Der gelbe Hund ‘El gos groc’, 1980 i altres, s’estén a l’obra radiofònica Fünf Mann Menschen ‘Cinc homes’, 1970 i Die Humanisten ‘Els humanistes’, 1977, i a l’òpera parlada Aus der Fremde ‘Des de terra…

Estudià al Conservatori d’Iasi i més tard al de Leipzig, on cursà piano, contrapunt i composició Fou deixeble de M Reger El 1919 es traslladà a París i estudià al conservatori amb el compositor F Schmitt, a més de rebre classes particulars Important dinamitzador cultural al seu país, fou fundador de la Societat de Compositors Romanesos, professor del Conservatori de Bucarest i director de la Corporació Radiofònica Romanesa Jora és apreciat sobretot pels seus ballets i cançons, obres en les quals utilitzà ritmes i melodies zíngares, tàrtares i romaneses La seva música orquestral…

Estudià al Liceo Musicale de Venècia amb F de Guarnieri violí i M Agostini composició Posteriorment amplià la seva formació amb GF Malipiero composició i H Scherchen direcció Vencedor del Concurs Internacional Henry de Boeuf 1935, dirigí diferents grups instrumentals, orquestres i institucions musicals italians, com ara el Gruppo Strumentale Italiano, l’Orquestra Radiofònica de Milà o el Teatro La Fenice Mentre estigué al capdavant de l’orquestra d’aquest teatre, fou el responsable de l’estrena de nombroses obres escèniques de compositors contemporanis, com per exemple F Poulenc…

Vida i obra Estudià al Collegi Alemany de Barcelona Publicà a la premsa articles de crítica literària i artística, contes i traduccions de l’alemany Fou redactora de “La DonaCatalana” i collaborà a “La Nau”, La Revista , Revista de Catalunya , “Mirador” i D’Ací i d’Allà , entre d’altres És autora d’ Un poeta i dues dones 1935, novella que reflexiona sobre la naturalesa de l’art a partir de les relacions establertes entre personatges de sexe oposat També publicà Els habitants del pis 200 1936, un recull de narracions en què la fantasia es fusiona amb la realitat El 1937 feu una lectura de…

Emet en FM, en la freqüència de 100,8 MHz Començà les emissions el 13 de desembre de 1976 després d’un mes de proves Fou la primera emissora, després de la Guerra Civil de 1936-39, que emeté únicament en català Des dels seus inicis participa activament en tots els esdeveniments polítics, socials, culturals i esportius de Catalunya i també de la resta de Països Catalans El 2002 rebé la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona Al principi del 2006, arran d’una reestructuració de RTVE i adduint baixes audiències, el govern espanyol anuncià el seu tancament, però les protestes a què aquesta decisió…