Resultats de la cerca
Es mostren 109 resultats
Manuel Andreu i Fontirroig
Literatura catalana
Periodista, novel·lista, dramaturg i poeta.
Fou redactor de “La Almudaina” i collaborador de “Sóller”, “El Correo de Mallorca” i “Las Noticias” de Barcelona Escriví la novella breu Madò Tiana 1934 i diversos reculls de poemes Rapsòdia crepuscular 1962, Tres cançons de ruralia 1964, Cançons de darrera hora 1966 —tots tres illustrats per Josep Verdaguer—, i Cançons d’ahir encara , que deixà inèdit També fou autor teatral, amb peces com Més enllà de l’amor estr 1929, Maria Àngela 1932, A la llum dels estels 1934, Canamunts i Canavalls 1935, Resistir 1936, Més enllà del deure estr 1937 i Temps de vals estr 1949
Joaquín Turina
Joaquín Turina
© Fototeca.cat
Música
Compositor andalús.
Estudià amb EGarcía Torres a Sevilla, amb JTragó a Madrid i amb Moszkowski i D’Indy a París, on residí des del 1905 fins al 1914 Fou nomenat professor del conservatori de Madrid el 1931 Molt inspirat per la seva ciutat, les seves millors obres són Sevilla 1909, Sonata romántica 1910, Rincones sevillanos 1910, La Procesión del Rocío 1913, Danzas fantásticas 1920, Sinfonía sevillana 1920, Rapsodia sinfónica 1931, per a piano i orquestra, etc De les seves obres teòriques cal destacar l' Enciclopedia abreviada de la música 1917-47 i un Tratado de composición musical 1947-50
Ron Golan
Música
Violinista alemany naturalitzat suís.
Inicià els seus estudis musicals a Jerusalem i es perfeccionà als Estats Units amb William Primrose Fou membre de l’Orquestra Filharmònica d’Israel fins que, el 1951, el director Ernest Ansermet el cridà com a viola solista de l’Orquestra de la Suisse Romande Dos anys després començà a impartir lliçons al Conservatori de Ginebra Ha estrenat la Rapsòdia Concert de Bohuslav Jan Martinu 1952 i obres de Frank Martin, Herbert Brun i Robert Starer L’any 1970 fou nomenat gerent de l’Orquestra de la Suisse Romande Ron Golan fou l'autor de les memòries Testimoni de la meva vida Memòries d'un músic 2004
Aafje Heynis
Música
Contralt holandesa.
Estudià música a Holanda, Anglaterra i Suïssa amb Aaltje Noordewier-Reddingius, Laurens Bogtman, Bodi Rapp i Roy Henderson Es graduà el 1948 i molt aviat fou contractada per a interpretar les parts de contralt d’oratoris i música sacra de diferents èpoques, especialment després de la seva interpretació de la Rapsòdia per a contralt , de J Brahms, amb l’Orquestra del Concertgebouw d’Amsterdam El seu repertori comprèn també el lied i interpretà amb gran èxit obres de C Monteverdi, L van Beethoven, F Schubert, GF Händel, G Mahler i J Brahms, entre d’altres Collaboradora habitual del director…
Ernest Bloch

Ernest Bloch
© Fototeca.cat
Música
Compositor jueu, d’origen suís i naturalitzat nord-americà.
Professor al Conservatori de Ginebra 1911-15, el 1916 anà als EUA, on dirigí l’Institut de Música de Cleveland 1920-25 i el Conservatori de San Francisco 1925-30 Establert definitivament als EUA des del 1939, ensenyà composició a la Universitat de Berkeley En la seva obra són constants el recurs a la música litúrgica i popular hebrea i les referències a l’antic testament, elements que elabora dins un llenguatge influït pel Romanticisme tardà i el neoclassicisme del s XX Compongué l’òpera Macbeth 1910, la rapsòdia Schelomo 1913-17, Trois poèmes juifs 1913, la simfonia Israel, Amèrica 1917, l’…
Juan Vicente Lecuna
Música
Compositor i pianista veneçolà.
Estudià piano amb S Llamozas, a l’Escuela Nacional de Música de Caracas 1912-17, i, posteriorment, contrapunt, composició i instrumentació a Nova York i Baltimore 1918-25 A Buenos Aires rebé lliçons de composició de Pahissa 1937-41 Parallelament a la seva labor musical, Lecuna fou un destacat membre del cos diplomàtic, cosa que el dugué a ésser comissionat pel Ministeri d’Educació de Veneçuela per a estudiar l’estat de l’educació musical en països com el Brasil, l’Uruguai, l’Argentina o Xile 1943 Al final de la seva vida formà part de la delegació veneçolana al Vaticà Entre les seves obres…
Remberto Giménez
Música
Compositor, director i violinista paraguaià, oncle del també compositor Herminio Giménez.
Format a la Banda de Músicos de la Policía, a Asunción, el 1920 es traslladà al Conservatorio de Música de Buenos Aires, on estudià violí amb A Gaos i composició amb A Williams i C Piaggio Gràcies a una beca del govern paraguaià estudià a la Schola Cantorum de París, on perfeccionà els seus coneixements de violí De nou al Paraguai, es convertí en un dels impulsors de la vida musical del país a través de diverses iniciatives El 1940 fundà l’Escuela Normal de Música, i el 1957, l’Orquesta Sinfónica de la Ciudad de Asunción, de la qual fou director fins a la seva mort Les seves obres s’inscriuen…
Pedro Rebolledo
Música
Compositor i director de banda panameny.
Estudià al Conservatori Nacional de Música i Declamació de Panamà i al Conservatori Nacional de Música de Mèxic, on cursà estudis de composició amb Julián Carrillo També estudià trompeta amb Rufino Sáinz Álvarez L’any 1926 tornà a Panamà i dirigí l’Orquestra de la República 1937-49 Fou president de la Unión Musical del país, que ell mateix fundà l’any 1934 Aquesta entitat esdevingué la precursora del primer grup simfònic estable del Panamà Parallelament, entre el 1941 i el 1950, exercí com a professor d’harmonia, cornetí i trompeta al Conservatori Nacional Algunes de les seves obres més…
Joseph Guy Marie Ropartz
Música
Compositor i director francès.
Es graduà en dret per a satisfer el seu pare, però el 1885 emprengué la carrera musical estudiant composició amb Th Dubois i J Massenet al Conservatori de París L’any següent es convertí en un apassionat seguidor del mestratge de C Franck Fou director del Conservatori de Nancy 1894-1919 i del d’Estrasbug 1919-29, centre on portà a terme una important tasca de promoció de la música francesa La seva composició més coneguda és l’òpera Le pays 1910, inspirada en cants populars bretons Entre la resta de la seva producció cal destacar els poemes simfònics La cloche des morts 1887 i La chasse du…
Robert de la Riba
Música
Nom de religió del compositor i organista català Joan Sans i Balcells.
Vida Inicià els estudis musicals a l’Escolania del Santuari de Pompeia amb A Català, i els de piano amb C Pellicer A dotze anys ingressà a l’orde dels caputxins i cursà els estudis religiosos a Igualada, Manresa, Olot i Barcelona, on rebé l’ordenació sacerdotal el 1935 Estudià harmonia amb J Pahissa, i en esclatar la Guerra Civil marxà a Itàlia, on completà els estudis de piano, orgue i composició al Conservatori de Milà amb A Galliera posteriorment 1940-42 es perfeccionà en composició amb J Lamote de Grignon i J Zamacois Entre el 1946 i el 1970 estigué al capdavant de l’Escolania i de la…