Resultats de la cerca
Es mostren 75 resultats
Josep Antoni Elias i d’Aloy
Història del dret
Advocat.
Fou un dels fundadors de la nova Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Barcelona 1840 S’interessà per les ciències exactes i naturals, i fou membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona És autor de tractats, com Reforma de los derechos señoriales y en parangón con el contrato enfitéutico que dimana del derecho feudal 1836, Compendio de la historia de las instituciones y derechos de la monarquía española y de cada uno de los reinos en que estaba dividida 1847, Aplicación práctica del código penal en España 1848, Derecho civil y foral de España 1876-79 i, en collaboració amb Esteve…
Fèlix Pizcueta i Gallel
Literatura catalana
Novel·lista en llengua castellana, poeta i periodista.
Doctor en medicina, l’exercí a Híxar, Montcada i València Fou redactor polític del diari “Los Dos Reinos” 1864, prengué part destacada enla Revolució del 1868 i fou nomenat secretari de la Junta Revolucionària i de la Diputació de València 1868-71 Detingué càrrecs burocràtics a Madrid, on dirigí el diari “La Nación” Retornat aValència 1874, fou redactor d’“El Mercantil Valenciano” i publicà en castellà diverses novelles històriques i realistes Escriví el miracle L’ermità de Sant Mateu 1868 i diversos poemes, i fou cronista de València 1884-90 President de Lo Rat Penat en el moment de la seva…
Fèlix Pizcueta i Gallel
Història
Literatura
Política
Escriptor i polític.
Doctor en medicina, l’exercí a Íxar, Montcada i València fou redactor polític del diari Los Dos Reinos 1864 Prengué part destacada en la revolució del 1868 fou secretari de la Junta Revolucionària i de la diputació de València 1868-71 Protegit per Josep Peris i Valero, exercí càrrecs burocràtics a Madrid, on dirigí el diari La Nación Havent retornat a València 1874, fou redactor d' El Mercantil Valenciano i publicà diverses novelles La insurrección de Alahuar 1878, Gabriela 1883, El administrador de la baronesa 1878, En la maroma Historia de una volatinera 1881 i Historia de un reo de muerte…
Francesc Xavier de Garma i de Duran
Arxivística i biblioteconomia
Heràldica
Heraldista i arxiver.
Des de molt jove residí a Barcelona El 1740 fou nomenat director de l’Arxiu de la Corona d’Aragó traslladà l’arxiu del Palau Reial Major al de la Generalitat, féu catàlegs i inventaris dels documents i intentà de reunir a Barcelona tots els documents referents a la casa reial de Catalunya i Aragó existents a Saragossa, a Mallorca i a València Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres 1747 És autor d' Adarga catalana, arte heráldica y prácticas reglas de blasón, obra prevista en dotze volums, dels quals n'escriví quatre i en publicà dos 1753, i de Mapa del obispado de Barcelona…
Miquel Crusafont i Sabater
Museologia
Història
Numismàtic.
Enginyer industrial, llicenciat en història i museòleg, s’especialitzà en història monetària i en numismàtica dels Països Catalans Ha participat en la realització de diverses exposicions de moneda catalana “Moneda, Mirall de la Història” Sabadell-Barcelona 1983, “Catalunya Moneda i Història” Barcelona-Lleida, 1985 Actualment és president de la Societat Catalana d’Estudis Numismàtics, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, cap de redacció d' Acta Numismàtica i sotsdirector de Gaceta Numismática Fou director del Museu d’Història de Sabadell 1982-85 És autor de nombrosos estudis, entre els…
Gaspar Sala i Berart
Història
Literatura
Escriptor polític.
Augustinià 1622, doctor en teologia 1639 El 1640 es mostrà contrari a Felip IV de Castella i favorable a la intervenció francesa Fou nomenat catedràtic de teologia de la Universitat de Barcelona 1641 i recompensat per Lluís XIII de França amb el nomenament d’abat de Sant Cugat del Vallès 1646-52 malgrat les protestes dels altres abats i de cronista i predicador reial El 1652, caiguda Barcelona en poder de l’exèrcit castellà, es refugià a Perpinyà Firmada la pau dels Pirineus, reprengué el càrrec d’abat de Sant Cugat 1659-70 És autor d’un tractat sobre la política municipal barcelonina…
Francisco de Zurbarán
©
Pintura
Pintor extremeny.
Deixeble del desconegut Pedro Díaz de Villanueva L’any 1617 apareix a Llerena, on es casà i el 1629 passà a residir a Sevilla, per raó dels encàrrecs que, des del 1626, rebia d’aquesta ciutat El 1634 viatjà a Madrid, cridat segons sembla, per Velázquez, per tal de participar en la decoració del Buen Retiro Tornà a Sevilla i hi realitzà les seves obres més conegudes i apreciades conjunts del monestir de Guadalupe 1638 i de la cartoixa de Jerez 1638 Després del 1645, amb l’arribada de la segona generació, capitanejada per Murillo, la seva estima decreixé Els seus quadres de sèrie per a…
Castellfabib
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Racó, a la zona de llengua castellana del País Valencià, al límit amb Castella i Aragó (La Cruz de los Tres Reinos).
El terme, molt accidentat, és travessat de NW a SE pel riu Ebrón, afluent del Túria, el qual en forma el límit oriental L’àrea no conreada ocupa unes 4 500 ha 50% del total L’agricultura és a les zones pròximes a les valls dels rius al regadiu hom conrea arbres fruiters pomeres, hortalisses i cereals al secà predominen els cereals La ramaderia és important, i també hi ha apicultura La vila 92 h 2006, 927 m alt és a la dreta del riu Ebrón a l’oest, damunt un turó, s’alcen les restes de l’antic castell islàmic refet en part pels carlins el 1835, fou enderrocat de nou per les forces cristines…
Pere Comines
Historiografia catalana
Historiador i polemista.
És autor de Relación de lo sucedido en el ataque y defensa de la ciudad de Barcelona, cabeza del principado de Cataluña, antemural de toda España la Haia, 1699, obra dedicada al rei Guillem III d’Anglaterra i stadhouder d’Holanda Després del setge de Barcelona de l’estiu del 1697 a mans de les tropes franceses del duc de Vendôme, la ciutat volgué defensar-se de les calúmnies impreses a França sobre aquest episodi El punt de vista de Barcelona –traïda suposadament pel virrei F Velasco i pel “partit” francès de la cort, que desitjaven la seva caiguda per signar la pau amb França– s’exposà en…
Museo del Prado
© Fototeca.cat
Museu
Museu situat en el passeig homònim de Madrid.
Carles III encarregà el 1785 la construcció de l’edifici, neoclàssic, a l’arquitecte Juan de Villanueva, pensant destinar-hi un museu de ciències naturals, projecte que no es realitzà Fou en temps de Ferran VII que s’obrí al públic com a Museo de Pintura el 19 de novembre de 1819, dependent de la Casa Real, fins el 1868, que fou nacionalitzat Format bàsicament per les riques colleccions dels reis de les cases d’Àustria i de Borbó, s’ha enriquit al llarg dels anys per diferents mitjans trasllats el 1872 ho foren els quadres que, procedents de la desamortització, formaven el Museo de la…