Resultats de la cerca
Es mostren 200 resultats
principat de Soubise
Història
Títol del regne de França concedit l’any 1667 als Rohan de la línia de Guémenée sobre llur senyoria de Soubise.
Entre els seus titulars cal esmentar Charles de Rohan París 1715 — 1787, mariscal de França 1758, amic de Lluís XV i de la marquesa de Pompadour i ministre d’estat El seu germà Armand de Rohan París 1717 — Saverne 1756 fou conegut com el cardenal de Soubise L’anomenat palau o hotel de Soubise, a París, rebé aquest nom pel fet d’haver-lo adquirit 1700 François de Rohan, príncep de Soubise, que el reconstruí, i fou des del 1808 seu dels arxius generals de l’Imperi
Calcedònia
Ciutat
Antiga ciutat de l’Àsia Menor, a la costa del Bòsfor, davant Bizanci, actualment englobada dins la gran Istanbul.
Fundada el 685 aC pels megareus, estigué sota els perses i formà part de la Confederació Atenesa segle V aC Al segle II aC es federà amb Roma i fou incorporada a la província romana de Bitínia el 74 aC fou parcialment destruïda per Mitridates VI del Pont passà a formar part de l’Imperi Bizantí El 451 hi tingué lloc el concili de Calcedònia Justinià reconstruí la ciutat i hi establí un bisbat Fou saquejada al segle VII pels perses i pels àrabs, i el 1350 passà a poder dels turcs
Ramon Xetmar
Cristianisme
Bisbe de Vic (1185-94) i arquebisbe de Tarragona (1194-98).
El 1142 havia estat lliurat pels seus pares Guillem Xetmar i Gincona, senyors de Castellterçol, a la canònica de Vic A la diòcesi de Vic consagrà algunes esglésies Espinelves el 1187 i Santa Anna de Mont-ral el 1190, augmentà les dotacions de la canònica, reconstruí el palau episcopal i es remarcà per la seva rectitud en les lluites feudals Nomenat arquebisbe de Tarragona, vacant la diòcesi per l’assassinat de l’arquebisbe Berenguer de Vilademuls, regí l’arxidiòcesi en una època difícil per les tibantors sorgides a Tarragona
Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya
Organització d’estudiants nacionalistes catalans fundada a Barcelona l’any 1932.
Nasqué d’una majoria de grups de la Federación Universitaria Española FUE i d’elements de l’Associació d’Estudiants Catòlics En fou primer president Joaquim Granados i Borrell La FNEC s’estengué a d’altres ciutats i pobles i mantingué contactes estrets amb l’Agrupació Valencianista Escolar, l’Associació per la Cultura de Mallorca i l’Associacion Generala d’Estudiants, de Montpeller, de filiació occitanista Aplegà a Barcelona valencians, mallorquins i occitans 14 i 15 d’abril de 1933 L’any 1986 hom reconstruí la FNEC com a associació d’estudiants universitaris nacionalistes de…
Bartomeu Lluís Ferrà i Juan
Pintura
Comunicació
Pintor, crític d’art i publicista.
Fill de Bartomeu Ferrà i Perelló Paisatgista suau, delicat i amable, inserit dins les visions equilibrades del Noucentisme Pintà sovint els paisatges de Valldemossa i Galilea En una sèrie d’aquarelles reconstruí les muralles de Palma Hi exposà, i també a Barcelona, Girona, París i Maó Publicà crítiques d’art a “Correo de Mallorca”, “El Día”, “La Nostra Terra”, etc, signades sovint Aidon Identificat amb el Noucentisme, intentà de definir una estètica equidistant de l’academicisme i l’avantguardisme Publicà Guía de Mallorca 1929, Chopin i George Sand a la cartoixa de Valldemossa…
Sapor II
Història
Rei sassànida de Pèrsia (310-379).
Fill d’Ormazd II, fou un defensor aferrissat del mazdaisme i lluità sense treva contra els romans durant 26 anys Gràcies a un tractat de pau signat amb l’emperador Jovià 363, obtingué Nísibis i els territoris romans del Tigris, així com un cert poder damunt l’Armènia, on intentà d’introduir el zoroastrisme Gran constructor de ciutats, reconstruí Susa i fundà, entre altres, la metròpolis de Nīsābūr a Koràsmia Traslladà la residència de Selèucia a Ctesifont A partir del 340 perseguí aferrissadament els cristians El seu fill i successor, Sapor III 383-388, conclogué un tractat de…
Ismā‘īl ibn Mūsà
Història
Senyor de Lleida.
Net de Mūsà ibn Fortun Banū Qasī , encapçalà una revolta 870 contra Còrdova, s’emparà de Saragossa 871 i de diverses places de la conca de l’Ebre i es declarà independent Aliat amb Alfons III d’Astúries i amb el seu germà Fortun ibn Mūsà, revoltat a Tudela, repellí repetits intents de sotmetre’l per part de l’emir Muḥammad I, l’autoritat del qual acceptà 880 després d’ésser derrotat i empresonat De nou senyor de Lleida 882, hi reconstruí la suda i les muralles, fet que li valgué l’atac del comte Guifré I, el qual ell derrotà 884
Cefalù

Cefalù
Herbert Frank (CC BY 2.0)
Ciutat
Ciutat de la província de Palerm, a Sicília, Itàlia.
Centre d’una rica àrea agrícola, té indústries alimentàries conserves Port de pesca i localitat turística balnearis Seu episcopal Hom creu que fou una colònia fenícia que passà successivament sota el poder grec, el cartaginès i el romà 254 aC El 858 caigué a mans dels àrabs, i el 1063 fou conquerida i saquejada pel comte normand Roger I El seu fill Roger II, primer rei de Sicília, reconstruí la ciutat i n'inicià el ressorgiment cultural La catedral començada el 1131 té elements decoratius orientalitzants i notables mosaics bizantins el claustre, gòtic, i el pòrtic són del segle…
Jürgen Jürgens
Música
Director d’orquestra alemany.
Estudià al Musiches Gymnasium de Frankfurt amb K Thomas i a Friburg amb K Lechner El 1955 fou contractat com a director del Cor Monteverdi d’Hamburg, amb el qual realitzà diversos concerts arreu d’Europa i dels EUA, interpretant un extens repertori que inclou obres dels segles XVII-XX El 1960 fou nomenat director de l’Akademische Musikpflege, i entrà com a lector de teoria de la música a la Universitat d’Hamburg, de la qual esdevingué professor el 1972 Edità obres de C Monteverdi i A Scarlatti amb versions crítiques, i reconstruí òperes com L’oca del Caire , de Mozart Una bona…
Andrzej Panufnik
Música
Compositor i director d’orquestra polonès naturalitzat anglès (1961).
Director de les orquestres filharmòniques de Cracòvia 1945 i Varsòvia 1946, fou director invitat de nombroses orquestres europees En desacord amb el règim del seu país, l’abandonà el 1954 i s’establí a Anglaterra, on fou director de la Simfònica de Birmingham 1957-59 Durant la Segona Guerra Mundial, la seva obra fou destruïda No obstant això, reconstruí algunes composicions, com és ara l' Obertura Tràgica 1942, refeta el 1955 Escriví també, entre d’altres, vuit simfonies, la cantata Pregària Universal 1968-69, un Concert per a piano 1962, a més també de diverses obres per a piano…