Resultats de la cerca

Durant el setge almoràvit als territoris abbadites, fou enviada a refugiar-se al castell d’Almodóvar, sota la protecció d’Alfons VI de Castella-Lleó Vídua i convertida en amant del monarca castellanolleonès, es batejà, amb el nom d’Isabel Fou mare de l’infant Sanç, mort a Uclés 1108 Els amors de la mora Zaida amb Alfons VI foren un dels temes preferits de la joglaria castellana

Bisbe de Sabina, fou elegit papa gràcies a Gerardo di Sasso, que havia destronat Benet IX —motiu pel qual hom l’anomena antipapa — El retorn al soli de Benet IX, també per la força de les armes, l’obligà a refugiar-se a Sabina Deposat pel sínode de Sutri 1046 juntament amb els seus rivals Benet IX i Gregori VI, passà els seus darrers dies tancat en un monestir

Fill i successor d’Ang Duon, s’enfrontà al seu germà Si Votha, que li disputava el tron, i hagué de refugiar-se a Bangkok 1861-62 El 1863 signà el tractat que situava Cambodja sota protectorat francès, però es mantingué dependent de Siam fins que els francesos l’obligaren a un trencament total amb aquest país 1867 Es rebellà davant les noves exigències franceses 1884 que reforçaven el protectorat, però fou vençut 1887

Deixà escrita una Genealogia de la família de Blanes Llur fill i segon marquès Joan Esteve de Blanes i d’Évrard Perpinyà 1702 — 1764 fou comissari de la noblesa del Rosselló 1749-59 La seva segona muller i vídua Maria Delpàs-Camporrells i de Ros, filla del marquès de Sant Marçal, reuní una fortuna considerable i es veié obligada, el 1793, a refugiar-se a Barcelona, on sembla que morí en la indigència

Heretà del seu pare el xerifat de la Meca 1908 Durant la Primera Guerra Mundial s’alliberà del domini otomà, i les seves tropes lluitaren a Aràbia a favor dels aliats Fracassat el seu intent de creació d’un gran regne d’Aràbia com també el seu autonomenament de califa, 1924, ‘Abd al-Azīz III ibn Sa’ūd l’obligà a abdicar a favor d’ Alī ibn Ḥusayn , i els anglesos li permeteren de refugiar-se a Xipre

Aristòcrata de família aragonesa, nascuda a Catalunya quan el seu pare, Manuel de Azlor y de Urries-Gurrea de Aragón, era governador de Girona En la guerra contra Napoleó es distingí en els dos setges de Saragossa 1808 i 1809 assistint els combatents i els ferits Se n’anà més endavant a València i hagué de refugiar-se finalment a Cadis Retornà a Saragossa 1813, on fou rebuda com una heroïna, i el mateix Ferran VII acudí a visitar-la 1814

Príncep i senador de Roma, fill d’Alberic i de Marozia i germà del papa Joan XI Obligà Hug de Provença tercer marit de la seva mare a refugiar-se al castell de Sant'Angelo Durant vint-i-tres anys 932-954 governà Roma i els Estats Pontificis L’any 951 s’oposà a la coronació d’Otó I com a emperador Morí el 954, després d’aconseguir dels romans la promesa de l’elecció del seu fill Octavià futur Joan XII com a papa

Nebot de Jeroni Mateu, vestí l’hàbit benedictí a Montserrat el 1569 Participà activament en les dissensions internes del monestir, motivades per les diferències entre monjos catalans i castellans Deportat a Nàpols per Felip II de Castella, aconseguí d’evadir-se de la presó i refugiar-se a Montecassino, on fou predicador i escriví diversos opuscles De vera existentia corporis sancti Benedicti in Cassinensi ecclesia 1607 i Chronicon monasterii Cassinensis a Leone Ostiensi conscriptum 1616 Fou nomenat abat de San Salvatore de Castellis per Pau V 1610

Amic de Joan Baptista Basset, collaborà amb ell a conquerir Xàtiva per al rei arxiduc Carles III 1705 Aquest el féu marquès d’Almúnia, governador de Xàtiva i alcaid del seu castell Perseguí amb duresa els partidaris de Felip V Lluità contra la invasió filipista del 1707 a Manuel i Burjassot derrotat, hagué de refugiar-se a Barcelona, ciutat que abandonà durant el setge maig del 1714 tornà a Xàtiva, on fou pres, i el 1718 fou dut al castell de Pamplona, on degué restar fins el 1725

Fou secretari de la taifa d’Albarrasí Per discrepàncies amb ‘Abd al-Mālik, hagué de refugiar-se a Saragossa i a València, on fou mestre d’ibn Baskuwāl És autor d’una vintena d’obres, entre les quals es destaquen al-Iqtidāb fī šarḥ Adab al-kuttāb , comentari a la Guia dels secretaris d’ibn Qutayba, i el Kitāb al-Ḥadā'iq , obra d’iniciació a les doctrines filosòfiques, que influí en el judaisme i constitueix el primer intent a Al-Andalus d’harmonitzar el pensament grec amb la teologia islàmica