Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
Felip II de França
Història
Rei de França (1179-1223).
Fill de Lluís VII i d’Adela de Xampanya, fou consagrat rei a París Mort el seu pare 1180, s’imposà tot seguit al regent, el comte Felip I de Flandes, i inicià un govern personal Són trets característics del seu regnat les lluites constants amb Anglaterra, la participació en la tercera croada, la seva fermesa davant el papa Innocenci III, l’ampliació del territori francès i la unitat i la bona organització que donà al seu reialme Els seus oponents anglesos foren els reis Enric II i després el seus fills Ricard I i Joan I, entre la família dels quals provocà dissensions i, així, obtingué a la…
La Marieta de l’ull viu
Cinematografia
Pel·lícula del 1927; ficció de dirigida per Josep Amich i Bert, Amichatis.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Ediciones JAlfonso Barcelona ARGUMENT Baixant de la Font del Gat 1922 d’ Amichatis i Gastó AMàntua GUIÓ Amichatis , GAMàntua FOTOGRAFIA Luis Rodríguez Alonso blanc i negre, normal INTERPRETACIÓ Marina Torres Marieta, James Devesa Pauet, Xavier de Rivera Sebastià, Josep Santpere el batlle, Rosita Hernàez la pentinadora, Blanca Muñoz la Taneta, Sra Arquimbau Sra Sió, Alexandre Nolla, Francesc Tressols, José Alfonso, Enric Guitart, Ricard Alís ESTRENA Barcelona, 04061927 Sinopsi A la Barcelona del 1840, durant la primera guerra Carlina, Marieta és festejada per…
Sun Myung Moon
Cristianisme
Dirigent religiós.
Quan tenia deu anys, la seva família adoptà la fe presbiteriana Del 1941 al 1943 estudià enginyeria elèctrica a la universitat de Waseda Tòquio, i posteriorment retornà a Corea, on es casà El 1946, anà a Pyongyang, on fundà l’Església Kwang-Ya, però amb el conflicte que acabà amb la guerra de Corea i la divisió de Corea, fou empresonat pels comunistes Alliberat el 1950, retornà al Sud i el 1954 fundà l’Associació per a la Unificació del Cristianisme Mundial, més coneguda com a Església Unificada, que en poc temps obrí un gran nombre de centres Es presentà a ell mateix com un messies que…
Pere I de Castella
Història
Rei de Castella i Lleó (1350-69), fill d’Alfons XI i de Maria de Portugal.
Féu anullar el seu matrimoni amb Blanca de Borbó per poder casar-se amb Juana de Castro 1354, que repudià, bé que des del 1352 havia estat unit sentimentalment a María de Padilla morta el 1361, els fills de la qual féu legitimar a les corts de Sevilla 1362 Hagué de fer cara a les conseqüències socioeconòmiques de la Pesta Negra A les corts de Valladolid del 1351 fixà preus i salaris, declarà el treball obligatori i dictà normes contra el bandolerisme Incitat per l’ambició de l’aristocràcia, que volia disposar de tots els serveis i tributs satisfets en el regne, encarregà una investigació…
Ramon VI de Tolosa
Història
Comte de Tolosa (1194-1222), fill i successor de Ramon V i de Constança de França.
Es casà primer amb Ermessenda I, comtessa de Melgor, que morí el 1175 després amb Beatriu de Carcassona-Besiers, que repudià a continuació amb Beatriu dita Borgonya de Xipre, que també repudià i finalment amb Joana, germana de Ricard I d’Anglaterra, que li portà el comtat d’Agenès com a dot Novament vidu 1198, es casà 1204 amb Elionor, germana de Pere I de Catalunya-Aragó El 1198 s’alià amb el rei Ricard I d’Anglaterra contra Felip II de França Tingué greus problemes amb els legats papals per la lluita contra els albigesos des del 1203 i sobretot des de l’assassinat, a Sant Gèli, de Pèire de…
Primera història d’Esther
Teatre
Obra teatral de Salvador Espriu, escrita entre el 1947 i el 1948, any de la seva publicació, amb el subtítol Improvisació per a titelles.
Presenta una doble acció, una de real, al jardí de Sinera, i una de fictícia que té lloc a Susa, l’antiga ciutat de l’Orient Mitjà Autònomes en principi una de l’altra, a través d’un procés d’esquematització i de tipificació arriben a fusionar-se Fou estrenada al Palau de la Música Catalana, el 1957, per l’Agrupació Dramàtica de Barcelona Versió lliure i paròdica del llibre d’Ester de l’Antic Testament, l’obra segueix en general la lletra del text bíblic, i també la tradició literària autòctona, i és presentada com un espectacle de putxinellis ofert al públic de Sinera al jardí dels cinc…
,
delació
Dret català
En el procés d’adquisició de l’herència, manifestació per la qual el cridat, sia per voluntat del causant o per la llei, immediatament l’accepta o la repudia.
Generalment la delació té lloc en el mateix moment d’obrir-se la successió del difunt, això és, a la seva mort però es poden també donar casos de delació diferida —cas de l’instituït sota condició suspensiva i d’institució d’un concebut— o de delació successiva , quan hi ha un altre hereu instituït preferentment, en el qual cas la delació successiva té lloc en frustrar-se la primera delació o després d’haver-se esgotat el temps d’aquesta
interrogatio in iure
Dret civil
Facultat legal de tota persona interessada en una herència de demanar que l’hereu sigui cridat pel jutge a declarar, abans de trenta dies, si l’accepta o la repudia.
Hom interpreta el silenci de l’interpellat, segons el dret civil català, com a repudi, mentre que el Codi Civil espanyol ho entén com a acceptació de l’herència
Neró
Història
Emperador de Roma (54-68 dC).
Fill de Cneu Domici Ahenobarb i d’ Agripina , el seu nom originari fou Lucius Domitius Ahenobarbus, fins que fou adoptat per l’emperador Claudi que s’havia casat amb Agripina i prengué el nom de Neró Claudi Cèsar Casat amb Octàvia , filla de Claudi, en morir aquest fou proclamat emperador 54 pels pretorians, comandats per Burre, home afecte a Agripina Aconsellat pels seus educadors Sèneca, el mateix Burre, la seva política semblà, d’antuvi, que es decantava cap a la restauració del poder del senat, molt malmès en el regnat dels emperadors anteriors Aviat, però, es palesà la realitat del fet…
comtat de Pallars Jussà
Geografia històrica
Territori català medieval que comprenia la vall del Flamisell, la vora esquerra de la Noguera Ribagorçana i la comarca de la Pobla de Segur amb la frontera oberta devers les terres sarraïnes de la conca de Tremp.
Com a conseqüència de l’emigració devers el S era el més poblat dels comtats pallaresos i comptava amb possibilitats d’expansió Noguera avall Per tal de mantenir-ne la independència els seus comtes, fins a mitjan s XII, alternaren les aliances recolzant-se unes vegades en els reis d’Aragó i altres en els comtes de Barcelona Heretà el comtat el fill gran del comte Sunyer I de Pallars, Ramon IV de Pallars Jussà ~1011-47, en temps del qual els urgellesos, comandats per Arnau Mir de Tost, conqueriren la conca de Tremp i el Montsec Encara que les terres de la Conca foren posades, sembla, sota la…