Resultats de la cerca
Es mostren 221 resultats
pintura
Pintura
Matèria líquida o pastosa preparada per a pintar alguna superfície, que consisteix en una suspensió de matèries sòlides (el pigment, que li confereix el color, i les matèries de càrrega que l’espesseixen, n’augmenten l’opacitat, etc) en una preparació líquida a base d’un vehicle (oli, resina natural o sintètica, etc), dissolvents, plastificants i assecants.
Fins fa poc temps, ultra els pigments, els components de les pintures eren aigua, cola i guix anomenada pintura a l’aigua o pintura a la cola , o bé oli de llinosa, aiguarràs i un assecant, generalment un derivat metàllic soluble en l’oli anomenada pintura a l’oli Actualment són emprats molts altres components, com olis de soia o de ricí deshidratats, extrets derivats del petroli o de l’hulla com benzol, hidrocarburs clorats, alcohols i èsters i resines naturals i, especialment, sintètiques, que permeten d’obtenir pintures de característiques ben diferents, adequades a cadascun dels casos,…
desmineralitzador
Química
Aparell emprat per a desmineralitzar.
Consta, normalment, d’un dipòsit de forma cilíndrica, amb les bases bombades, on hom posa la resina bescanviadora L’aigua crua entra per la part inferior i passa a través de tota la massa del bescanviador Quan la resina és esgotada, hom procedeix a regenerar-la per tractament amb àcids o àlcalis
momificació
Procés de momificació portat a terme per Anubis, déu egipci dels morts i dels funerals
© Corel Professional Photos
Religió
Religió egípcia
Acció i efecte de convertir (un cadàver) en mòmia o, més generalment, dessecar els teixits animals perquè puguin resistir la putrefacció.
Entre els antics egipcis, la seva finalitat era de deturar la corrupció del cos, seu de l’ànima, la qual el necessitava per a existir Tret d’alguns intents en les dinasties I-II 3100-2686 aC, és documentada des de la IV regnat de Keops, 2589-2566 aC fins a l’època romana segle IV dC Imperfecta en els regnes Antic i Mitjà, la tècnica arribà a la plenitud en les dinasties XVIII-XX 1570-1087 aC i a l’apogeu en la XXI 1087-945 aC A partir de la XXVII 525-404 aC s’inicià la decadència, accentuada a les èpoques ptolemaica i romana 323 aC — 395 dC El nombre de les operacions variava en funció de la…
vernís
Química
Dissolució d’una o més resines en un oli o líquid volàtil que, estesa sobre la superfície d’un objecte, s’asseca i forma una capa que li confereix brillantor, resistència a l’aire i a la humitat, aïllament elèctric, etc.
El vernís es diferencia de la pintura pel fet d’ésser transparent i donar, en assecar-se, una pellícula molt més brillant, dura i resistent Els vernissos, que no contenen mai pigments opacs, poden ésser de diferents colors, en contenir colorants solubles, i hom pot afegir al solvent substàncies plastificants, les quals eviten que, en evaporar-se el solvent, la resina, que constitueix la pellícula de vernís, esdevingui excessivament trencadissa Els vernissos són classificats industrialment en vernissos a l’alcohol o vernissos alcohòlics dissolucions de goma laca, sandàraca i altres substàncies…
paper permanent
Arxivística i biblioteconomia
Paper que, emmagatzemat a biblioteques, dipòsits d’arxius i altres entorns protegits, no experimenta canvis o canvia lleugerament durant un llarg període de temps.
Ha d’estar fabricat amb cellulosa molt pura i sense productes àcids ni encolat de resina-alum
Marinha Grande
Ciutat
Ciutat del districte de Leiria, Portugal, a Estremadura.
Són famosos els seus forns de vidre Té aprofitaments de resina, extreta de l’extensa pineda dita Pinhal de Leiria
escamònia
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les convolvulàcies, de tiges primes volubles, fulles sagitades i flors de color groc blanquinós o verdós.
L’arrel és molt grossa i conté una resina oficinal de propietats purgants dràstiques És pròpia de l’Àsia Menor
gutaperxa
Química
Substància gomosa, semblant al cautxú, obtinguda de distintes espècies d’arbres de la família de les sapotàcies, que creixen a Malàisia, Borneo i Sumatra, com el palaqui, conreat en grans plantacions.
La gutaperxa s’ablaneix entre 48°C i 55°C segons el contingut en resina L’hidrocarbur més important de la gutaperxa és un estereoisòmer de l’isoprè