Resultats de la cerca

Hom no en coneix sinó el nom i la durada de set anys del seu regnat, però hom pot conjecturar que fou elegit pels notables del seu regne Després de la defecció d’Àkhila, i continuant l’acció diplomàtica que l’ocasionà, ‘Abd al-'Azīz, fill de Mūsā, el 5 d’abril de 713 obtingué la submissió del comte visigot Teodomir, que regia l’extrem meridional dels dominis d’aquell Retuda Mèrdia, Mūsā i Tāriq, vers l’agost del mateix any, ocuparen Saragossa, ciutat pertanyent al primitiu domini d’Àkhila i probablement conquerida després de Roderic, però no progressaren més ençà Fou el valí al-Ḥurr qui, en…

Seguint la tradició familiar, de molt jove aprengué l’ofici de lutier amb el seu oncle Jacint Pinto i Iglesias Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1892 – Barcelona, 24 de gener de 1956 al taller de Casa Parramon —lutieria fundada per Ramon Parramon l’any 1897—, encara que mai hi treballà, i amb el seu pare Àngel Pinto i Iglesias Barcelona, 15 de novembre de 1893 – 21 de novembre de 1992, aprengué la gestió de la botiga Després de la compra per part d’Àngel Pinto de Casa Parramon 1962, Ramon Pinto assumí la direcció, mentre el seu germà, Josep Maria Barcelona, 19 de novembre de 1927 – 4 de…

La proximitat dels territoris respectius donà lloc a friccions sovintejades així, la lluita per la influència sobre els territoris occitans croada albigesa, al principi del s XIII, i més tard les guerres pel domini de Sicília i del sud d’Itàlia, que culminaren en la croada contra Catalunya 1284-85 Més tard, les ambicions franceses se centraren al Rosselló, posat en mans de Lluís XI de França per Joan II de Catalunya-Aragó, el qual intentà de recuperar-lo sense èxit guerra del Rosselló no tornà a la corona catalana fins al tractat de Barcelona, el 1493 Carles V intentà recuperar el Rosselló…

Graduat en enginyeria mecànica a l’acadèmia militar de West Point 1986, fou destinat durant cinc anys a la República Federal d’Alemanya, on obtingué el grau de capità Posteriorment estudià dret a la Universitat de Harvard, on es doctorà el 1994 Exercí com a advocat a la ciutat de Washington El 1996 cofundà la companyia Thayer Aerospace, de la qual fou un dels principals accionistes fins el 2006, que fou nomenat president de Sentry International, empresa dedicada als serveis per a la indústria petroliera Adscrit a l’ala dreta dels republicans vinculats al  Tea Party , el 2010 fou elegit membre…

Els seus fills Josep Garriga i Llastanós natural de Vic i Manuel Garriga i Llastanós Vic 1802 — Saragossa 1863 crearen 1831 a Barcelona la societat Garriga Germans, especialment dedicada a tirs, a ports i a diligències Posteriorment, en aparèixer els primers ferrocarrils, invertiren en la creació de la xarxa ferroviària espanyola, i a Lleida fundaren Garriga i Tremulla, per al comerç de teixits El 1852 es formà la societat Garriga Germans i Fills, de la qual, el 1862, es retiraren Josep Garriga i Llastanós i els seus fills Josep i Joan Garriga i Vergés , amb la qual cosa restà a…

Llicenciat en dret a la Universitat Catòlica del Sagrat Cor de Milà, es doctorà a la London School of Economics i amplià estudis als EUA Professor a la Universitat de Bolonya 1971-78, fou ministre d’indústria d’un dels governs de Giulio Andreotti 1978 En 1982-89 i 1993-94 fou director de l’Institut per a la Reconstrucció Industrial IRI Després de la desfeta de la Democràcia Cristiana, s’integrà a l’Aliança Democràtica, i el 1996 esdevingué cap del govern en minoria de la coalició de centreesquerra L’Ulivo Aconseguí el reingrés d’Itàlia el 1996 al Sistema Monetari Europeu del qual era exclosa…

Es doctorà en economia a la Universitat d’Oxford 1957 Fou director 1976-80 i governador 1982-85 del Reserve Bank of India i exercí la docència en diverses universitats Membre del Partit del Congrés , com a ministre de finances del govern de Narasima Rao 1991-96, fou l’iniciador de la liberalització que ha situat l’Índia entre les economies emergents Arran de la victòria de la coalició encapçalada pel Partit del Congrés el 2004, fou nomenat primer ministre quan Sonia Gandhi renuncià el càrrec, i esdevingué el primer cap de govern de l’Índia no hindú Al capdavant d’un govern de coalició amb…

Ministre d’Afers Estrangers 1965-78 d’Algèria, durant els anys vuitanta s’exilià i es dedicà a la consultoria en el sector privat Succeí Liamine Zéroual  en la presidència del país, després de guanyar les eleccions del 15 d’abril de 1999, i es convertí en el cinquè president de la república després de la independència Els comicis foren contestats pels altres sis candidats, que es retiraren un dia abans de l’elecció per denunciar-ne el frau Amb el suport restringit d’empresaris i militars, es proposà el doble objectiu de retornar la pau al país i superar la crisi econòmica…

Assolí un nom mundialment conegut gràcies als èxits dels seus models de competició, i es desenvolupà molt, fins a esdevenir la primera indústria d’Itàlia El 1906 inicià la construcció de vehicles industrials el 1908 creà el primer motor d’aviació italià fabricat en sèrie el 1911, durant la guerra amb Líbia, llançà el tanc “Fiat” 15 i, després, el primer tractor agrícola El 1917 entrà en el camp de la producció siderúrgica i en la producció de motors dièsel Durant la Segona Guerra Mundial fou parcialment destruïda el 1947, però, la reconstruïren completament, i el 1950 tingué una participació…

Graduat en dret per la Universitat d’Estrasburg 1979, tot i que obtingué la llicència per a exercir l’advocacia el 1980 no ha exercit mai la professió a causa de la precoç dedicació a la política El 1982 fou designat per ocupar la plaça vacant de secretari d’estat al Ministeri de Treball i de la Seguretat Social, i dos anys després fou elegit diputat al Parlament pel Partit Democratacristià, formació de la qual era membre des del 1974 i de la qual fou secretari parlamentari 1979-82 i, més tard, president 1990-95 Reelegit el 1989 i el 1994, des del primer d’aquests anys ocupà la cartera de…