Resultats de la cerca

Conegut com Fran Romero, fitxà pel Futbol Club Barcelona la temporada 1995-96 on jugà fins la temporada 2006-07, exceptuant les temporades 2001-02 i 2003-04, que fou cedit al Marfil Santa Coloma Durant els últims anys fou el capità de l’equip Jugà diverses temporades a divisió d’honor i aconseguí dos ascensos a aquesta categoria els anys 2000 i 2006 Posteriorment jugà a divisió de plata a l’AE Bellsport 2008

Després de treballar en televisió, dirigí el llargmetratge La petición 1976, el qual seguiren El crimen de Cuenca 1976, film polèmic arran de la seva interdicció, Gary Cooper que estás en los cielos 1980, premiat al Festival Internacional de Cinema de Moscou el 1981, Hablemos esta noche 1982, Werther 1986, Beltenebros 1991, Os de Plata al Festival de Berlín, El pájaro de la felicidad 1993, El perro del hortelano 1995, premi Goya i Tu nombre envenena mis sueños 1996 En 1982-85 fou directora general de cinematografia espanyola i en 1986-89, directora general de l’organisme públic…

Desenvolupà la seva carrera professional a Catalunya, sobretot en castellà però també en català S’inicià com com a locutor de Ràdio Barcelona i Radio Nacional de España, on de seguida es feu remarcar per la seva veu profunda i ben modulada En televisió tingué un considerable èxit com a presentador i conductor en programes de Televisión Española, Antena 3, Castilla La Mancha Televisión i Telemadrid, entre els quals El tiempo es oro 1987-1992, La parodia nacional 1996-2001 i Alta tensión 1998-2002 Obtingué dos premis TP de Oro al millor presentador per als dos darrers d’aquest programes 1996 i…

Llicenciat en ciències polítiques, començà l’activitat literària com a poeta i posteriorment es dedicà a l’escriptura teatral de “grotescomaquias” i “teatroides”, segons la definició de l’autor, en una marcada línia de realisme grotesc Pizzicato irrisorio y gran pavana de lechuzos 1963, Pontifical 1965, Patética de los pellejos santos y el ánima piadosa 1970, Paraphernalia de la olla podrida 1972, Fiestas gordas del vino y del tocino 1973, Horror vacui 1974, Tartessos premi del Consell d’Europa 1985, La oropéndola 1986, Liturgia de Gárgoris, rey de reyes 1990 i Pontificial , obra escrita el…

El seu treball s’ocupa de qüestions relacionades amb el temps biològic, històric, psicològic, verbal, etc, però des d’una pretesa absència de l’autor en el sentit convencional Li interessen els processos de treball més que les formalitzacions concretes En aquests processos, estableix connexions amb altres artistes, diferents espais, diversitat que incorpora la pluralitat de referents geogràfics, històrics o culturals Habitualment escriu texts crítics sobre teatre i dansa, aspecte que incorpora a la seva obra, especialment sobre el flamenc, del qual ha fet una vertadera tasca d’investigació…

Estudià piano amb L Rosay i teoria i harmonia amb A Sas, a Lima 1934-39, i composició amb R Holzmann al Conservatori Nacional de Música 1945-50 El 1957 anà a París, on fou deixeble d’Arthur Honegger Rebé diversos guardons, com ara el Premio Juan Landaeta al II Festival LatinoAmericano, a Caracas 1957 Fou professor de composició al Conservatori de Lima i a la Universidad Nacional Mayor de San Marcos Fou director del Conservatori Nacional de Música 1973-76, el 1999 fou elegit director general Durant el període 1953-64 exercí la crítica musical en el diari Comercio de Lima Iturriaga barrejà en…

És el membre més sobresortint d’una nissaga de grans orgueners, actius durant quasi un segle 1746-1842, que, provinents de la província de Conca, residiren a Guadalajara, Madrid i Toledo Deixeble del seu pare i amb el mateix nom, José, juntament amb els seus germans Juan Francisco i Bernardo, el seu fill Valentín i el seu gendre Leandro Garcimartín, bastí, entre molts altres, els grans instruments de les seus de Toledo el de l’Evangeli, 1791, Sevilla el de l’Evangeli, 1816-31, Popayán Colòmbia, 1807, Àvila 1828 i Còria Càceres A més, restauraren o ampliaren els orgues no menys importants de…

A Barcelona, estudià piano amb Frank Marshall i composició amb Ricard Lamote de Grignon i a Madrid, composició amb Joaquín Turina, Julio Gómez i Manuel Lopez Varela i direcció amb Ataúlfo Argenta Realitzà altres estudis a Friburg, Breslau i Heidelberg, i a París tingué com a mestre Salvador Bacarisse Feu concerts de piano a tota la Península i a l’estranger, i fou la primera dona espanyola directora de grans orquestres simfòniques, com l’OCB i l’Orquestra Simfònica de la RTVE Rebé, entre d’altres, un premi de la BBC per Ensayo para orquesta sobre dos canciones sudafricanas i fou guardonada…

Diputat per la Unión Liberal 1856, participà en la revolució del 1868 Sotssecretari de governació en el govern Sagasta 1871, fou ministre de la governació en el govern Cánovas 1875 Collaborà amb els conservadors de la Restauració, però el 1885 trencà amb ells i fundà el Partido Reformista, situat entre conservadors i liberals Fracassat l’intent el 1888, tornà al partit conservador i ocupà el ministeri d’ultramar 1891-92, des d’on s’oposà a l’autonomia cubana Proteccionista, els escàndols financers a l’ajuntament de Madrid dut pels romeristes contribuïren a la caiguda del govern…

Pertany al cercle de la Revolució Mexicana De formació autodidàctica, fou ambaixador al Brasil 1937-39 i a Cuba 1939-43 i rector de la Universitat de Morelia 1944 Com a poeta Versos Viejos , 1930 no és gaire interessant, però com a narrador sap elevarse d’una temàtica regional, molt localitzada, a matisos de caire universal Apuntes de un lugareño 1932, Desbandada 1936, El pueblo inocente 1936 Mi caballo, mi perro y mi rifle 1936, que juntament amb La vida inútil de Pito Pérez 1938 formen les seves obres millors Anticipación a la muerte 1939, on el corrent d’amargor es fa més palès, i Rosenda…