Resultats de la cerca
Es mostren 336 resultats
Elisabet Oliveres
Historiografia
Historiadora.
Casada amb el pintor Josep Picó i Martí, signava habitualment Elisabet Oliveres-Picó Es dedicà a la història catalana i al folklore rossellonès participà regularment en els congressos de la Federació Històrica del Llenguadoc-Rosselló, guanyà diversos premis als Jocs Florals de la Llengua Catalana i donà, durant més de vint anys, conferències a la Societat Agrícola Científica i Literària dels Pirineus Orientals, publicades en el butlletí d’aquesta entitat Fou membre del moviment Nostra Terra i del Grup Rossellonès d’Estudis Catalans, i presidí el grup Germanor 1957-…
Alfred Sauvy
Historiografia catalana
Economista, demògraf, historiador i assagista rossellonès.
Pel que fa a la seva formació, el 1916 entrà a l’École de Mines, i més tard estudià a la Polytechnique de Montpeller Com a historiador, realitzà i dirigí recerques sobre tres grans temes la història del pensament demogràfic i dels mètodes de limitació de la natalitat, la història econòmica de França en el període 1900-45 i la història demograficoeconòmica global del Tercer Món, en especial, a partir del 1945 i fins als anys seixanta Un dels seus primers treballs, Essai sur la conjoncture et la prévision économique 1935, fou de prospectiva Assessor de diversos governs francesos, fou, des del…
Tomàs de Banyuls i de Llupià
Història
Militar
Militar rossellonès, senyor de Nyer (Conflent).
Sembla que ell donà nom al bàndol dels anomenats nyerros Durant la lloctinència de Fernando de Toledo 1571-80 convertí Nyer i Sant Miquel de Cuixà en centres importants de bandolerisme El 1579 Fernando de Toledo prengué Nyer, i el lloctinent comte d’Aitona, un any després, Sant Miquel de Cuixà Banyuls concentrà aleshores les seves forces a Oleta i al castell de la Bastida, reforçades amb hugonots fugitius de França, i oferí una forta resistència al nou lloctinent duc de Terranova, que li brindà finalment una amnistia, si s’embarcava cap a Itàlia a servir l’exèrcit reial Tomàs de Banyuls hi…
Emili Foxonet
Història
Militar
Oficial d’artilleria.
En jubilar-se es dedicà intensament al conreu de la llengua i de la poesia catalanes Fou tresorer del Grup Rossellonès d’Estudis Catalans i després de l’Institut Rossellonès d’Estudis Catalans La seva poesia, clàssica, té un caire preciosista Publicà els reculls Somnieigs poètics 1964, Esfullament d’ànima Tannkes 1966, Itinerari espiritual 1968 i Últims cants 1971 La seva obra d’estudi consta d’una Gramàtica catalana 1969 i d’un Assaig sobre la versificació catalana clàssica i moderna 1970
Eugeni Cortade
Historiografia catalana
Literatura catalana
Cristianisme
Escriptor i prevere, d’expressió catalana i francesa.
Ordenat sacerdot el 1956, exercí de professor al petit seminari i fou rector de quatre parròquies del Riberal rossellonès Baó, Vilanova, Cornellà i Pesillà, on acabà el ministeri Es donà a conèixer amb una petita guia històrica sobre Cotlliure el 1953, i esdevingué conservador delegat a les Antiguitats i Objectes d’Art dels Pirineus Orientals Mantenidor dels Jocs Florals de la Ginesta d’Or i del Felibritge, fou membre fundador del Grup Rossellonès d’Estudis Catalans GREC i de l’ Institut Rossellonès d’Estudis Catalans IREC Animador del butlletí Société…
, ,
Emili Foxonet
Literatura catalana
Poeta.
Professionalment fou oficial d’artilleria de l’exèrcit francès En jubilar-se es dedicà intensament al conreu de la llengua i de la poesia catalanes Fou tresorer del Grup Rossellonès d’Estudis Catalans i, després, de l’Institut Rossellonès d’Estudis Catalans La seva poesia, clàssica, té un caràcter preciosista Publicà els reculls Renaixement català somnieigs poètics 1964 Esfullament d’ànima tannkes 1966, escrit amb la intencionalitat de retre un homenatge a Carles Riba Itinerari espiritual 1968, i el llibre de poemes en prosa Últims cants 1971 La seva obra filològica…
Antoni Puiggarí
Historiografia catalana
Historiador i militar rossellonès d’expressió francesa.
Vida i obra Nebot de l’erudit Pere Puiggarí, fou, per damunt de tot, un militar Ingressà en l’Escola Politècnica el 1833, d’on passà a l’École d’application de Metz Lorena i al cos d’enginyers Serví a l’Àfrica francesa i, entre el 1841 i el 1848, fou oficial superior a Prats de Molló i al fort dels Banys d’Arles, al Vallespir Feu la campanya de Roma com a comandant de destralers Nomenat cap de batalló a Montpeller, acabà la carrera militar amb el grau de coronel, a Perpinyà, com a director de les fortificacions 1867-75 Feu construir l’hospital militar dels Banys d’Arles i governà Perpinyà…
Maxence Pratx
Historiografia catalana
Historiador i funcionari rossellonès, d’expressió francesa.
Vida i obra Fou un dels fundadors i membre actiu de la Revue d’Histoire et d’Archéologie du Roussillon RHAR , on publicà diferents articles Investigà la toponímia de la Catalunya del Nord “Écoute s’il pleut Contribution à l’étude des noms de lieux en Roussillon”, RHAR 1904, completat en La Veu del Canigó 1914 el sistema de regadiu “Notice historique sur le moulin de Nefiach”, RHAR 1900, editat en format llibre el mateix any Le régime des eaux en Roussillon 1900 “Aperçu historique sur la propriété des cours d’eau du Roussillon et le Mémoire de Fossa”, Ruscino 1911 També escriví articles sobre…
Alfred Aragó
Pintura
Pintor rossellonès; fill del científic Francesc Aragó.
Deixeble de Paul Delaroche i d’Ingres Cultivà la pintura d’història amb estil acadèmic Fou cobert d’honors i càrrecs oficials tant per monàrquics com per republicans
Renat Llech-Walter
Literatura catalana
Assagista.
Fou president de la Unió Francesa per a l’esperanto i membre de l’Estudiantina de Perpinyà succeïda més tard per la Companyia dels Gais Trobadors, de l’Associació Politècnica i del Grup Rossellonès d’Estudis Catalans 1960-67 També fou un dels fundadors del club El Cenacle 1921, de l’Institut Rossellonès d’Estudis Catalans i membre de la comissió permanent del Congrés deCultura Catalana per la Catalunya del Nord Escriví els llibrets Cours d’initiation à la langue catalane 1967 i Initiation à la littérature catalane 1977 El 1994 rebé el premi Joan Blanca de l’…