Resultats de la cerca
Es mostren 87 resultats
Robert Coover
Literatura
Novel·lista nord-americà.
Es donà a conèixer amb The Origin of the Brunists 1966, obra que li valgué el premi William Faulkner de novella D’altres obres seves són les novelles The Universal Association, Inc J Henry Waugh, Prop 1968, The Water Power 1972, Whatever Happened to Gloomy Gus of the Chicago Bears 1986, Gerald’s Party 1986, Night at the Movies 1987 i Ghost Town 1998, l’obra teatral Charlie in the House or Rue 1992, així com el llibre crític de la societat ianqui The Public Burning 1977 També ha publicat poesia i crítica en un gran nombre de revistes i publicacions És membre de l’American Academy of Arts and…
Robert Mallet-Stevens
Arquitectura
Cinematografia
Arquitecte i escenògraf cinematogràfic francès.
Després d’haver fet diversos pavellons d’exposició, a la Villa Noailles 1923, a Hyères refermà el seu propi llenguatge estructural Per a l’exposició d’arts decoratives de París del 1925 construí el pavelló de transports El 1930 fou fundada l’Union des Artistes Modernes, que presidí Mallet-Stevens i que el 1934 publicà el seu primer manifest L’UAM, combatuda amb violència, contribuí a donar a conèixer els millors artistes contemporanis Les seves obres —entre les quals la Rue Malle-Stevens, a París— accentuen el cubisme exterior Féu també decoracions per a les pellícules de Marcel L’Herbier…
Armand Salacrou
Teatre
Autor dramàtic francès.
Collaborador de L’Humanité i L’Internationale , fou després secretari general del teatre de l’Atelier Debutà en l’escena amb obres de línia surrealista Le casseur d’assiettes 1923, Tour à terre 1925, etc A partir del 1936 oferí el millor de la seva producció, com Un homme comme les autres 1936, La terre est ronde 1938, Les nuits de la colère 1946, Le miroir 1956, La rue noire 1967 i altres Publicà dos reculls de memòries C'était écrit 1974 i Les amours 1976 Fou membre de l’Académie Goncourt 1949-83 i president de la Societat de Dramaturgs Francesos des del 1965
Théophile Alexandre Steinlen
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Dibuixant i pintor suís.
De mare francesa, s’establí de jove a París Freqüentà el cabaret Le Chat Noir, de Montmartre, i collaborà a les revistes Le Chat Noir , Le Mirliton , Gil Blas , La Feuille i L’Assiette au Beurre Fou també un important cartellista La rue , 1890, per al chansonnier Aristide Bruant, illustrador de llibres d’Anatole France, Jehan Rictus, Jean Richepin, etc i aiguafortista Agut dibuixant realista de temes populars —sovint al servei dels interessos obrers i anarquistes—, tingué una gran influència sobre gran part dels modernistes Casas i postmodernistes Nonell catalans Com a pintor —ben…
Tretzevents

Exemplar num. 902 de la revista Tretzevents (novembre del 2011)
Publicacions periòdiques
Revista quinzenal per a infants creada el 1951.
Publicada inicialment amb el nom de L’Infantil pel seminari de Solsona amb l’aprovació del bisbe Vicent Enrique i Tarancón , en fou el primer director Climent Forner Des del 1963 agafà nou impuls i, radicada a Barcelona, fou dirigida durant molts anys pels germans Manuel i Miquel Àngel Sayrach Publica còmics, contes, notes històriques, etc, per a infants Entre els dibuixants que hi collaboraren hom pot esmentar Picanyol , Rué, Ivà , Perich , Clavé , Asensio , Boada, etc Publica també historietes estrangeres L’any 1968 passà a dependre de les Publicacions de l'Abadia de…
François Loyer
Art
Historiador de l’art francès.
Ha estat mestre de conferències a la Universitat de l’Haute-Bretagne i conservador de la secció del s XX del Musée d’Arts Décoratifs de París Crític d’arquitectura de la revista L’Oeil , és encarregat de curs de l’Escola de Belles Arts de la Sorbona Ha publicat Le Siècle de l’industrie 1983, Paul Hankar la Naissance de l’Art Nouveau 1986, Victor Horta Hotel Tassel 1893-1895 1986, amb Jean Delhaye, Henri Sauvage les immeubles à gradins 1987, amb Hélène Guéne, Paris XIXe siècle l’immeuble et la rue 1987, Réussir les épreuves du CAPES de documentation extreme, interne et spécifiques 1996, amb…
Francesc Ibáñez i Talavera
Francesc Ibáñez i Talavera
© AVUI/R. RAMOS
Disseny i arts gràfiques
Autor de còmics.
Format en la tradició local pròpia de la plantilla de l’Editorial Bruguera —Peñarroya, Escobar, Jorge, Vázquez—, emprengué des del començament una renovació absoluta, i assolí un estil propi que ha tingut en La família Trapisonda , 13, rue del Percebe i, sobretot, Mortadelo y Filemón els principals exponents, el darrer dels quals ha assolit difusió internacional i ha estat dut al cinema El dinamisme narratiu, l’ús de l’absurd i la fantasia en la caracterització de personatges i situacions, i una comicitat primària defineixen la seva producció L’any 1994 rebé el Gran Premi del Saló del Còmic…
maurí
Cristianisme
Monjo benedictí de la congregació francesa de Sant Maur, creada el 1621 i confirmada per Urbà VIII (1627) i pel rei Lluís XIII (1631-32).
Derivava, amb finalitats reformadores, de la congregació de Saint-Vanne, principalment gràcies a l’obra de dom Grégoire Tarisse, el qual li conferí un caràcter essencialment corporatiu, contra el sistema tradicional d’abadies independents, a fi de sostreure els monestirs als abats comendataris El 1640 la congregació ja tenia 180 monestirs afiliats estesa exclusivament per França, es dividí en sis províncies Els primers maurins donaren a la congregació una forta orientació cultural i de recerca científica, la qual produí una quantitat molt gran d’obres en el camp de les ciències eclesiàstiques…
Ginebra
La catedral de Ginebra
© B. Llebaria
Ciutat
Capital del cantó de Ginebra, Suïssa, a l’extrem sud-oest del llac Léman, o de Ginebra.
El Roine surt pel sud del llac i divideix la ciutat en dues parts A l’esquerra s’alça el turó on hi ha el nucli antic de la ciutat, amb la catedral al punt més alt és el centre administratiu, amb carrers estrets i tortuosos Rue de la Cité, Grand Rue Al S i el SW l’expansió urbana es produí cap a l’Arve i al punt d’aiguabarreig amb el Roine, al NW amb els barris del Petit Saconnex, el Grand Pré i La Servette, al N i el NE cap al Montbrillant i Le Sacheron, i a l’E i el SE amb el barri d’Eaux-Vives Ginebra ha conservat una funció administrativa de caràcter supranacional és seu de diversos…
Recinte fortificat de Paçà
Art romànic
Els primers senyors relacionats amb Paçà són els membres d’una família del mateix nom que apareixen documentats a mitjan segle XII, amb Bernat de Passano 1138 i 1139 i Guillem de Paçà 1158 Sembla que durant el segle XII bona part dels drets senyorials de Paçà acabaren en mans del priorat de Santa Maria del Camp L’altra part passà al segle XIV al domini reial i, més tard, durant el segle XV, fou incorporat a la baronia de Tresserra El darrer senyor de Paçà fou Josep d’Oms, marquès d’Oms i baró de Tresserra PP Al nucli antic de la vila de Paçà resten diferents vestigis del recinte fortificat…