Resultats de la cerca
Es mostren 151 resultats
Felip de Malla
Primera pàgina de Lo pecador remut, de Felip de Malla (edició incunable, Barcelona 1495)
© Fototeca.cat
Cristianisme
Literatura catalana
Teòleg, orador i literat.
Vida i obra Estudià a les universitats de Barcelona 1386-91, de Lleida 1391-95 i de París 1395-1408, on explicà lletres sagrades Des del 1403 fou canonge de la seu de Barcelona, i des del 1407, rector de Santa Maria del Pi El 1408 era conseller i promotor reial, i intervingué, a partir del 1415, en el problema de la successió de la corona a favor de Ferran d’Antequera i en la liquidació del Cisma d’Occident També dugué a terme eficaces gestions per a la sostracció a l’obediència de Benet XIII El 1417 intervingué en el concili de Constança, on, digueren, obtingué tres vots per a…
,
al·legoria
L’estiu, representació al·legòrica de l’estiu que féu el pintor francès François Boucher (1703-1770)
© Corel Professional Photos
Art
Representació metafòrica d’idees abstractes a través de figures o temes plàstics.
Les composicions allegòriques han estat molt freqüents en tota la història de l’art A l’art clàssic foren notables les composicions d’Apelles s III aC, perdudes totalment, com La calúmnia amb allegories de la veritat, la ignorància, l’enveja, etc A l’art romà es donaren sobretot en obres de pintura, inspirades en les gregues allegoria d' Arcàdia, Hèracles i Tèlef , al museu de Nàpols A l’art cristià són inspirades en les Sagrades Escriptures Agnus Dei, el Bon Pastor, etc, però ja en el romànic, i, sobre tot, a partir del Renaixement, hom retroba allegories centrades en idees…
laïcat
Cristianisme
El conjunt dels fidels que no són clergues ni monjos.
En l’Antic Testament el terme corresponent a aquest concepte la denominació catalana del qual deriva del grec laós , ‘poble’ designa el conjunt de persones, no sacerdots ni levites, que han pres consciència de constituir el poble de Déu en el Nou Testament indica regularment el poble d’Israel, la multitud dels jueus Des del començament del s III hom l’aplicà, en l’Església, al conjunt de fidels no clergues Durant tota l’edat mitjana, el laïcat, lliurat a les tasques temporals, no prengué part activa pel que fa a les coses sagrades L’actitud inicialment anticlerical i…
Bonastruc de Porta
Judaisme
Rabí de l’aljama de Girona i metge.
De nom Mošé ben Naḥman, fou anomenat també Nahmànides i, en sigla, RaMBaN Destacà en el judaisme com a filòsof, talmudista i cabalista Pel seu gran prestigi fou cridat a una controvèrsia pública celebrada a Barcelona 1263 en presència de Jaume I i de Ramon de Penyafort La part cristiana hi era representada pel dominicà convers Pau Cristià Es conserva d’aquesta disputa, en la qual ambdós contrincants es consideraren guanyadors, una versió llatina i una altra d’hebraica, aquesta escrita pel mateix Bonastruc de Porta Les autoritats eclesiàstiques, però, l’obligaren a exiliar-se després d’una…
misteri
Religió
En les religions antigues, orientals i gregues, ritu i doctrina reservats als iniciats.
Sovint els rituals de les religions de misteris són poc coneguts, car els iniciats estaven obligats al silenci el nom misteri deriva precisament de la paraula grega μύω, ‘estar tancat’, ‘callar’ generalment consistien en la reproducció d’episodis de la vida del déu, de manera que, revivint-los, l’iniciat s’identificava finalment amb el mateix déu Els principals misteris eren els d'Eleusis, les festes sagrades dels Cabirs, celebrades a Samotràcia, els de Cíbele, els d'Isis a Egipte, els de Mitra mitraisme, originaris de Pèrsia, i sobretot els òrfics orfisme Alguns misteris, com…
reverència
Respecte o admiració profunda i quasi temorosa que hom sent davant algú, o davant de coses, sobretot sagrades.
reconciliació
Cristianisme
Ritu del Pontifical romà amb el qual hom restitueix a les funcions sagrades un clergue que n’havia estat suspès.
cant etiòpic
Música
Cant propi de la litúrgia etiòpica, variant de la litúrgia copta, amb una sèrie d’elements particulars.
Etiòpia rebé el cristianisme al segle IV per mitjà de Frumenci, consagrat metropolita d’Axum pel patriarca d’Alexandria sant Atanasi Segons la tradició etiòpica, l’autor dels principals llibres de cant litúrgic i el creador de les melodies que acompanyen els textos és Yared segle VI, deixeble de sant Pantaleó, un dels anomenats Nou Sants, fundadors dels primers monestirs etiòpics Els llibres litúrgics que contenen aquests textos i aquestes melodies són el Me’eraf ofici diví, el Deggua i el Mawase’e antifonaris de tot l’any, el oma Deggua antifonari de la quaresma, el Qeddase missal i el…
Stonehenge

El cromlec de Stonehenge
© Corel / Fototeca.cat
Jaciment arqueològic
Prehistòria
Monument prehistòric de tipus megalític, un dels més importants i famosos d’Europa, situat prop d’Avebury, al comtat de Wilt, Anglaterra.
Les primeres restes d’estructures que probablement servien propòsits cerimonials daten entre el 8500 i el 7000 aC fossats per a sostenir, segurament, troncs de tipus totèmic Hom ha distingit fins a sis fases en la construcció del monument, durant la transició del Neolític a l’ edat del bronze 3000-1500 aC, però a grans trets se’n poden distingir tres períodes El primer vers el 3000 aC era una gran plataforma circular de terra, de 97,5 m de diàmetre, amb petites fosses d’incineració El segon representà la construcció vers el 2500 aC d’un doble cercle concèntric de pedres en una bona part…
sacerdotessa
Religió
Dona consagrada a cultes i ritus pagans, a oferir sacrificis als déus, a tenir cura de les coses sagrades i dels temples.