Resultats de la cerca
Es mostren 594 resultats
arc capaç

Arc capaç del segment AB per a l’angle α.
© fototeca.cat
Matemàtiques
Lloc geomètric dels punts
d’un pla que, situats en un mateix semiplà respecte d’una recta donada, formen un mateix angle prefixat amb els extrems d’un segment d’aquesta recta.
És un arc circular amb extrems coincidents amb els del segment i es pot considerar una corba isotòpica associada a aquest segment
mediatriu
Matemàtiques
Donat un segment, lloc geomètric dels punts del pla que equidisten de tots dos extrems del segment.
Coincideix amb la recta perpendicular al punt mitjà del segment Les tres mediatrius dels costats d’un triangle es tallen en un punt únic, anomenat circumcentre
mitjana
Matemàtiques
En un triangle, segment que va d’un vèrtex al centre del costat oposat.
Tot triangle té tres mitjanes, que es tallen en un únic punt, anomenat baricentre El baricentre divideix cada mitjana en dos segments, el segment baricentre-vèrtex essent el doble de llarg que l’altre
encebador
Bioquímica
Segment d’ADN que és reconegut per l’ADN polimerasa per a engegar la duplicació de l’ADN.
Aquest segment presenta un extrem lliure 3’ que admet residus de nucleòtids que el perllonguen en direcció 5'-3’ La cadena simple a la qual pertany l’extrem encebador és anomenada cadena encebadora , mentre que la cadena complementària preformada actua de cadena patró
quilòpodes

Insecte quilòpode
© Fototeca.cat-Corel
Zoologia
Subclasse de miriàpodes que comprèn individus amb el cos allargat, estret i de mida molt variable, aplanats dorsiventralment, segmentats i amb un parell d’apèndixs acabats en ungla a cada segment.
El cap conté un parell d’antenes llargues, amb 12 artells o més, un parell de mandíbules i dos parells de maxilles presenta també un nombre variable d’ocels, que poden ésser fusionats o bé absents en certes espècies, i dos òrgans sensitius l’òrgan de Tömösvary i l’òrgan frontal El tronc conté gonopodis a l’extrem posterior, espiracles dorsals en l’escutígera o laterals en el centcames, que condueixen a tubs traqueals ramificats, un parell d’urpes prènsils, acabades en una ungla verinosa, i 15 o més potes marxadores Tenen sexes separats i fecundació interna el desenvolupament és anamòrfic en…
diverticle
Patologia humana
Evaginació o dilatació circumscrita que pot aparèixer a qualsevol segment del tub digestiu.
Hom el qualifica de sèssil quan la comunicació entre òrgan i diverticle és ampla, i de pediculat quan és estreta La paret del diverticle pot tenir les mateixes capes que el segment digestiu al qual pertany, però algunes vegades representa un simple pas de les capes mucosa i submucosa a través de les fibres de la capa muscular La major freqüència d’aparició de diverticles en l’home correspon al duodè i al còlon sigmoide el tercer lloc correspon a l’esòfag i després al budell prim a l’estómac són molt poc freqüents Els diverticles poden ésser congènits o bé adquirits Habitualment…
arc d’acció
Tecnologia
Segment d’arc de la circumferència primitiva d’un engranatge comprès entre els radis corresponents als punts de contacte inicial i final de dues dents conjugades.
El segment d’aquest arc comprès entre el començament del contacte i el punt primitiu és anomenat d’aproximació , i el comprès entre aquest punt i el final del contacte, d’allunyament
centcames
Zoologia
Miriàpode opistogoneat de l’ordre dels quilòpodes (amb l’orifici genital al penúltim segment) que té el cos aplanat i les potes relativament curtes, així com les antenes.
Presenta 18 segments, al darrer dels quals té l’anus Les potes, en nombre de 15 parells, són entre el segon segment i el setzè el darrer parell de potes és sempre més o menys diferenciat Hi ha unes 50 espècies del gènere la més corrent a les terres catalanes és L forficatus , que ateny de 18 a 30 mm i és d’un color groguenc fosc Són lucífugs, i viuen sota les pedres, la fullaraca o en coves
seqüència
Música
Transposició consecutiva i a un interval constant d’un segment musical, sigui monofònic (ex.1), homofònic (ex. 4) o polifònic (ex. 2).
Exemple 1 - JS Bach Suite per a violoncel , núm 5, BWV 1011, I Preludi © Fototecacat/ Jesús Alises El fenomen seqüencial, que en determinats contextos pot designar-se amb expressions com ’progressió harmònica’ o ’marxa harmònica’, és un recurs harmònic de caràcter centrífug molt important harmonia 2 i alhora un recurs formal de continuació, d’expansió, d’impuls En una seqüència, el segment musical que es repeteix transposat és el ’model’ El nombre d’encadenaments harmònics, implícits o explícits, inclosos en el model és variable, tot i que normalment va des de 2 ex 2 fins a 4…
segmental
Relatiu o pertanyent al segment.