Resultats de la cerca
Es mostren 186 resultats
reposar-se
Posar seny, especialment cessar de tenir una conducta poc ordenada.
formalitat
Serietat, seny, amb què hom es capté envers els altres.
mossèn Verdú
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Escriví una extensa cançó de clar contingut moral, Moltes gents són en aquest món lloades , on, després de fer consideracions sobre les lloances simulades i el poc seny de la joventut, elogia de manera sincera Serena Sestorres, monja del monestir de Vallbona, documentada històricament Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Vegeu bibliografia
El giravolt de maig
Música
Òpera còmica en un acte, amb text de Josep Carner i música d’Eduard Toldrà, estrenada el 1928 al Palau de la Música Catalana de Barcelona, amb figurins de Xavier Nogués.
Tributària del mite de la primavera, és un joc d’enginy que narra uns amors desiguals, en un hostal del s XVIII, frustrats pel triomf del seny El text, fi i no exempt d’ironia, i la música, que reflecteix l’època amb un llenguatge modern, ple de concisió i de claredat, en fan l’òpera del Noucentisme català per excellència
Josep Roquer
Cristianisme
Escriptor religiós.
Prevere, fou rector de Tavertet i vicari de l’hospital de Vic Escriví una gran quantitat de llibres pietosos en català, de llenguatge senzill i utilitzant diverses modalitats literàries vers, prosa, diàleg Bon dia del cristià 1828, Bon vespre de glòria eterna 1831, Senyar-se amb seny 1835 i Pare nostre explicat 1831, entre d’altres Aguiló, Catálogo , alguns amb diverses edicions
,
Carles Muñoz i Espinalt
Literatura
Psicologia
Escriptor i psicòleg.
Divulgador de la psicologia, sovint amb projecció collectiva, dels seus treballs cal destacar Esperit de set-ciències 1959, Del poble català Buenos Aires, 1962, signat P Bauló, Orígens del caràcter 1963, Sentit polític dels catalans 1964, Seny no és timidesa 1965, Un mercat per al senyor Esteve 1966, Propaganda totalitària 1968, Tarannà Lerroux 1972, L’evolució del caràcter català 1976 i Pensar en català 1983
Criterion
Revista trimestral de filosofia en català, fundada i dirigida pel caputxí Miquel d’Esplugues i publicada a Barcelona (1925-36).
Aplegà materials per a l’estudi de la història de la filosofia catalana i, en menor escala, establí contactes amb nous corrents ideològics L’orientació, catòlica i flexible, era una síntesi de tomisme, seny, franciscanisme i balmesianisme En foren collaboradors, entre d’altres, N Balthasar, E Longpré, JH Probst, R Bizzani, Bartomeu Xiberta, Joan B Manyà, Pere M Bordoy i Torrents, Joan Tusquets i Basili de Rubí
Séraphine
Pintura
Nom amb què és coneguda Séraphine Louis, pintora francesa, típica exponent de l’art naïf.
Pastora, després minyona a Senlis, fou descoberta per WUhde, que l’ajudà fins el 1930 L’abandó per part d’aquest, juntament amb la seva personal neurosi religiosa, li féu perdre el seny i morí al manicomi La seva pintura és molt barroca, atapeïda i minuciosa en detalls fulles, fruits, flors, plens d’arabescs, són els seus motius més representatius Els colors són vius i radiants, i hom encara desconeix com foren fabricats
llibre dels Proverbis
Llibre de l’Antic Testament, entre els llibres sapiencials.
Després d’una introducció exhortatòria, conté una sèrie de set reculls de proverbis breus sobre la saviesa reunits sense un ordre cercat al final té un poema temàtic Fonamentats en l’experiència i el seny, els consells són sovint d’un caràcter ètic molt acusat i s’estenen a totes les virtuts morals, de les quals el temor de Déu i la fe d’Israel són el fonament Dos reculls atribuïts a Salomó són fonamentalment d’època reial, per bé que el llibre com a tal se situa als segles V-IV aC
llibres sapiencials
Bíblia
Denominació, corresponent a l’hebreu Ketubim (‘Escrits’), amb què a partir dels pares de l’Església hom designa el conjunt de llibres de l’Antic Testament integrat pel llibre de Job, el dels Proverbis, l’Eclesiastès, el Càntic dels Càntics i els deuterocanònics: el llibre de la Saviesa i l’Eclesiàstic
.
Hom els anomena també llibres didàctics Per llur gènere literari, hom hi podria afegir altres composicions bíbliques, com el llibre de Baruc, algun salm o el llibre de Tobies Amb arrels antigues en les tradicions orientals i en la cultura d’Israel, el gènere sapiencial es desenvolupa, però, principalment en el període postexílic i és fruit del seny humà i de la reflexió sobre la revelació anterior La major part dels llibres sapiencials fou escrita en poesia, en formes literàries diverses diàlegs, reculls de màximes, cants d’amor, reflexió a l’estil de la del midraš