Resultats de la cerca
Es mostren 968 resultats
sepulcre megalític de s’Aigo Dolça
Dolmen de petites dimensions a la colònia de Sant Pere d’Artà, al terme municipal d’Artà (Mallorca).
Datat al tercer millenni aC, estigué en ús durant bona part del millenni següent Fou descobert el 1995 i, l’any següent, fou excavat per un equip de la Universitat de les Illes Balears
Sant Sepulcre de la Seu d’Urgell
Art romànic
L’església de Santa Maria de la Seu tenia un altar dedicat al Sant Sepulcre, que, com a tal, ja apareix documentat l’any 1045 amb els altars de Sant Jordi i Sant Just Però el mateix any consta una deixa de terres a la “ domum Sancti Sepulchri de ipsa Sede ”, i l’any 1057, en el testament de Guillem, aquest deixa tots els seus béns que tenia a Somont, Paradís, Baltinyà, Formiguera, Sardina, Quintmesó, Cases Noves, Campareny, Cabrisags…, com també ornaments litúrgics, a l’església del Sant Sepulcre de la Seu, església edificada pel seu avunculo , el sacerdot Miró Vivén…
S’instal·la a Catalunya l’orde militar del Sant Sepulcre
S’installa a Catalunya l’orde militar del Sant Sepulcre
El coixí del sepulcre del comte Ramon Berenguer II a la catedral de Girona
Art gòtic
El comte de Barcelona Ramon Berenguer II, dit Cap d’Estopes , va ser enterrat a la galilea de la catedral de Girona al desembre del 1082, pocs dies després del seu assassinat Coixí de vellut del sepulcre de Ramon Berenguer II a la seu de Girona Es tracta d’un teixit de procedència probablement valenciana, del moment en què es traslladà la tomba de la galilea a l’interior de la catedral 1385 El forat del teixit es correspon al lloc on reposava el cap del difunt BG/Museu de la Catedral de Girona – JMOliveras El 1385 Pere el Cerimoniós va decidir canviar de lloc la sepultura del comte i la de la…
Lupo di Francesco a Barcelona: el sepulcre de Santa Eulàlia i el seu context artístic
Art gòtic
El sepulcre de Santa Eulàlia és una de les obres cabdals de l’escultura gòtica a Catalunya Situat a la cripta de la catedral de Barcelona, hi té el protagonisme i la monumentalitat que corresponen a l’arca de les relíquies de la que és venerada com a primera màrtir barcelonina, patrona de la ciutat Estilísticament és una de les obres més representatives de l’italianisme que fecundà l’art i la cultura catalanes durant les primeres dècades del tres-cents Obra del mestre pisà Lupo di Francesco, constitueix un testimoni singular i explícit de l’expansió europea de la plàstica toscana vers el 1300…
Antoni Canet esculpeix el sepulcre del bisbe Escales, a la seu de Barcelona (1409-1412)
Antoni Canet esculpeix el sepulcre del bisbe Escales, a la seu de Barcelona 1409-1412
Pere Sanglada realitza la figura jacent del sepulcre de sant Oleguer, a la seu de Barcelona
Pere Sanglada realitza la figura jacent del sepulcre de sant Oleguer, a la seu de Barcelona
Pere el Cerimoniós elegeix el monestir de Poblet com a lloc de repòs del seu sepulcre
Pere el Cerimoniós elegeix el monestir de Poblet com a lloc de repòs del seu sepulcre Els encarregats de la seva construcció són els mestres escultors Aloi de Montbrai i Pere de Guines, reemplaçat més tard per Jaume Cascalls de Berga
A la seu de Saragossa, sepulcre de l’arquebisbe Lope Fernández de Luna, de l’escultor barceloní Pere Moragues
Sepulcre de l’arquebisbe Lope Fernández de Luna, de l’escultor barceloní Pere Moragues, a la seu de Saragossa
monestir dels Prats de Rei
Monestir
Petit monestir de l’orde del Sant Sepulcre creat dins el terme dels Prats de Rei (Anoia), a mig camí de la vila i la Manresana dels Prats, abans del 1222, pel monestir de Santa Anna de Barcelona.
Fou conegut també per la comanda de Sant Miquel Nasqué després de resolta la discussió entre l’orde i la vila sobre l’antiga donació de l’església de Santa Maria dels Prats i les seves sufragànies de Sant Andreu de la Manresana i de Sant Ermengol avui en ruïnes feta a l’orde pel comte Ramon Berenguer III el 1126 Tingué una petita comunitat tres o quatre membres regida per un comanador, i ja era en plena decadència a mitjan s XIV L’església romànica de Sant Miquel de la Comanda fou destruïda el 1936, i les seves pedres, aprofitades per a les noves escoles de la vila