Resultats de la cerca

Datat al tercer millenni aC, estigué en ús durant bona part del millenni següent Fou descobert el 1995 i, l’any següent, fou excavat per un equip de la Universitat de les Illes Balears

L’església de Santa Maria de la Seu tenia un altar dedicat al Sant Sepulcre, que, com a tal, ja apareix documentat l’any 1045 amb els altars de Sant Jordi i Sant Just Però el mateix any consta una deixa de terres a la “ domum Sancti Sepulchri de ipsa Sede ”, i l’any 1057, en el testament de Guillem, aquest deixa tots els seus béns que tenia a Somont, Paradís, Baltinyà, Formiguera, Sardina, Quintmesó, Cases Noves, Campareny, Cabrisags…, com també ornaments litúrgics, a l’església del Sant Sepulcre de la Seu, església edificada pel seu avunculo , el sacerdot Miró Vivén…

S’installa a Catalunya l’orde militar del Sant Sepulcre

El comte de Barcelona Ramon Berenguer II, dit Cap d’Estopes , va ser enterrat a la galilea de la catedral de Girona al desembre del 1082, pocs dies després del seu assassinat Coixí de vellut del sepulcre de Ramon Berenguer II a la seu de Girona Es tracta d’un teixit de procedència probablement valenciana, del moment en què es traslladà la tomba de la galilea a l’interior de la catedral 1385 El forat del teixit es correspon al lloc on reposava el cap del difunt BG/Museu de la Catedral de Girona – JMOliveras El 1385 Pere el Cerimoniós va decidir canviar de lloc la sepultura del…

El sepulcre de Santa Eulàlia és una de les obres cabdals de l’escultura gòtica a Catalunya Situat a la cripta de la catedral de Barcelona, hi té el protagonisme i la monumentalitat que corresponen a l’arca de les relíquies de la que és venerada com a primera màrtir barcelonina, patrona de la ciutat Estilísticament és una de les obres més representatives de l’italianisme que fecundà l’art i la cultura catalanes durant les primeres dècades del tres-cents Obra del mestre pisà Lupo di Francesco, constitueix un testimoni singular i explícit de l’expansió europea de la plàstica toscana…

Antoni Canet esculpeix el sepulcre del bisbe Escales, a la seu de Barcelona 1409-1412

Pere Sanglada realitza la figura jacent del sepulcre de sant Oleguer, a la seu de Barcelona

Pere el Cerimoniós elegeix el monestir de Poblet com a lloc de repòs del seu sepulcre Els encarregats de la seva construcció són els mestres escultors Aloi de Montbrai i Pere de Guines, reemplaçat més tard per Jaume Cascalls de Berga

Sepulcre de l’arquebisbe Lope Fernández de Luna, de l’escultor barceloní Pere Moragues, a la seu de Saragossa