Resultats de la cerca

Nasqué en una família de músics, estudià diversos instruments i tocà a la banda dels seus germans El 1938 entrà a la Jeter-Pillars Band com a guitarrista En sentir Eddie Durham, pioner de la guitarra elèctrica, adoptà aquest nou instrument i destacà de seguida com un gran i innovador solista L’any següent fou contractat per Benny Goodman, que el mantingué de solista al seus sextet i big band , formacions que incloïen alguns dels músics més avantguardistes de l’època Conegut ja com el millor guitarrista del moment, fou també assidu de les jam-sessions que s’organitzaven al club…

S’inicià de nen en la música, etapa durant la qual rebé classes de violí d’un professor turc Més tard, ja adult, compaginà la formació musical amb els estudis d’arquitectura Abandonà el violí i es dedicà al piano Un cop acabada la carrera d’arquitectura, amplià els seus coneixements en aquesta matèria a França, on aprofità per continuar els seus estudis de música Una altra vegada a Egipte, tingué una brillant carrera com a arquitecte entre les seves obres destaquen el Conservatori i l’Acadèmia de les Arts Pel que fa a la música, el seu llenguatge, inicialment romàntic, incorporà…

Durant la seva època d’estudiant de ciències econòmiques a la Universitat de Tòquio fou intèrpret de clarinet i estudià composició amb Saburô Moroi En acabar els estudis s’endinsà en el món de la banca, però el 1946 l’abandonà per dedicar-se exclusivament a la composició El 1949 obtingué el Premi Mainichi de Música Fou professor de diferents centres, i el 1973 arribà a ser el titular de composició de la Facultat de Música de Tòquio Les seves primeres obres eren influïdes pel postromanticisme, tot i que el seu Sextet de corda 1950 mostra ja un interès pel serialisme, i el Concerto…

Membre d’una família de músics, aprengué piano i després saxo Al principi dels anys quaranta treballà com a saxofonista en la big band de Tiny Bradshaw El 1945 s’incorporà a l’orquestra de Billy Eckstine, i més tard formà part del sextet i de la big band de Dizzy Gillespie A partir del 1950 alternà el saxòfon alt amb el tenor i, breument, tocà també el baríton Coliderà un septet amb Gene Ammons el 1960 formà part del quintet de Miles Davis, amb el qual enregistrà el disc Live in Stockholm , i en 1971-72 tocà amb el grup Giants of Jazz Feu nombrosos enregistraments, entre els…

Des dels seus inicis seguí una política de progressiva absorció dels fons d’altres cases editorials de l’Estat El 1914 canvià el nom pel d’Unión Musical Española Mantingué la seva activitat editorial fins el 1992, any en què fou comprada per Music Sales Group i adoptà el nom d’Unión Musical Ediciones Madrid Tenia sucursal a València i Barcelona L’arxiu d’Unión Musical Española, amb unes 21 000 partitures, és una de les colleccions més importants de música impresa dels segles XIX i XX a l’Estat espanyol Abraça els gèneres més diversos obres líriques, transcripcions per a banda, sextet…

Fou alumne de JB Foester i J Kricka al Conservatori de Praga 1921-24, i després es perfeccionà amb J Suk 1924-28 i estudià lleis a la universitat Fou pianista i director del sextet satíric anomenat Els professors de Gotham 1925-30, per al qual compongué 125 balades de caràcter burlesc Vinculat al cinema, escriví música per a moltes pellícules i treballà com a professor al departament de cinema de l’Acadèmia de les Arts Musicals de Praga, d’on fou degà i vicedegà 1949-57 També fou el primer president de la Fundació Musical Txeca La seva producció recull obres de factura…

Durant uns quants anys treballà com a pianista de jazz i com a compositor i arranjador per a la Benny Goodman Orchestra i, més tard, per a la Glenn Miller Army Air Force Band Es graduà a la Universitat de Yale 1952, on estudià composició amb P Hindemith Més tard fou catedràtic de composició 1957-69 i director de l’estudi de música electrònica 1960-69 d’aquest mateix centre El 1969 anà a Califòrnia, on fundà i esdevingué degà de la California Institute of the Arts Si bé les primeres obres mostren la influència neoclàssica de P Hindemith, progressivament es decantà cap al serialisme -visible a…

Gràcies a la seva collecció de clarinets històrics i a les còpies de clarinets emblemàtics que construeix ell mateix, s’ha convertit en un referent bàsic de la interpretació amb clarinets d’època Es formà a Harvard i al Reial Conservatori de la Haia, on el 1982 obtingué el diploma de solista Actualment és professor de clarinet històric al mateix centre de la Haia i al Conservatori Nacional Superior de París Primer clarinet i membre fundador de l’Orquestra del segle XVIII, ha tocat com a solista amb les principals orquestres que utilitzen instruments d’època Molt interessat en la música de…

És una institució bàsica en el món de la creació musical contemporània europea, sempre oberta a noves formes de manifestació musical, a la formació de joves instrumentistes, al treball orquestral específic del repertori contemporani i a la contínua exploració de noves tècniques d’execució instrumental, en estreta relació amb l’Institut de Recherche et de Coordination Acoustique-Musique IRCAM Des de la seva fundació, l’Ensemble InterContemporain de París ha estrenat més de 200 obres de compositors com Pierre Boulez, György Ligeti, Karlheinz Stockhausen, Franco Donatoni, Cristóbal Halffter,…

Inicià els estudis musicals amb el piano i, durant els seus anys d’estudiant es dedicà al jazz El 1960, anà a Nova York per tocar amb el trompetista Donald Byrd El 1962 enregistrà el disc Takin’ Off , que incloïa Watermelon Man , peça que obtingué un gran èxit comercial L’any següent entrà al quintet de Miles Davis, en el qual desenvolupà el seu estil molt personal, que combinava blues i be-bop amb una harmonia colorista i un so exquisit Alhora, amb els seus companys de secció rítmica, revolucionà els conceptes d’acompanyament i la interacció amb els solistes Durant els cinc anys que passà…