Resultats de la cerca

En lògica moderna, especialment a partir de Frege, hom tendeix a considerar-la sinònim de referència i extensió i a oposar-la a connotació, significat, sentit, comprensió o intensió La denotació és funció específica, i generalment única, dels noms propis en la mesura que aquests identifiquen —sense tenir un significat propi— individus, poblacions, accidents naturals, etc

En el procés de comunicació entre interlocutors, l’emissor del signe lingüístic, en un procediment onomasiològic, parteix del concepte o significat i cerca el significant que més bé hi correspon El receptor del signe, en un procediment semasiològic, parteix del significant i l’interpreta per arribar al significat o concepte Antigament, fins a MBréal final del s XIX, semasiologia designava el que avui hom anomena semàntica

Aquest catàleg consta de dues xifres La primera, que s’expressa amb nombres romans, es refereix al gènere de la composició a partir d’una classificació del mateix Hoboken La segona xifra, aràbiga, es refereix al número d’ordre cronològic de la peça dins del seu gènere Així, el número de catàleg ’Hob I 49’ fa referència a la simfonia significat de ’I' número 49, i el número de catàleg ’Hob XVI 25’ fa referència a la sonata per a piano significat de ’XVI' número 25

En la teoria glossemàtica de LHjelmslev, el contingut, en oposar-se a l’expressió, correspon al que uns altres corrents anomenen significat Ambdós plans d’abstracció, l’expressió i el contingut, presenten una substància, pròpiament el significat, que es manifesta mitjançant una forma, o classe distribucional, que és característica de cada llengua Trubeckoj aplica el terme contingut per referir-se al conjunt de trets pertinents que conforma totes les realitzacions normals d’un fonema Així, en català, si el fonema consonàntic /p/ s’oposa a /b/ pel tret d’absència de…

Fenomen reconegut per totes les religions, a les etapes primeres de la consciència religiosa no solament suposa un anhel d’experimentar el fonament originari del món i de l’home, sinó una resposta a aquest anhel reconeguda com una presència que es manifesta com quelcom d’universal, sovint com una persona, com el fi que dóna sentit i obre camins de salvació En la tradició judeocristiana, Déu es fa present primer en tota la història del poble d’Israel història de la salvació per mitjà d’esdeveniments i signes el significat dels quals donen els profetes profetisme, inspiració també…