Resultats de la cerca
Es mostren 59 resultats
Artur Bladé i Desumvila
Historiografia catalana
Biògraf, memorialista i divulgador històric.
Vida i obra Es donà a conèixer a la premsa comarcal El Llamp , La Riuada Militant d’ERC, fou funcionari de la Generalitat President dels Jurats Mixtos del Treball a Tortosa 1932-34, el 1936 fou secretari del conseller de Sanitat i Assistència Social, Martí Rouret Feu la guerra al cos de sanitat Exiliat a França i a Mèxic 1942-61, collaborà en les revistes d’exili La Nostra Revista , Pont Blau i Xaloc En retornar s’intallà a Tarragona Publicà llibres de divulgació a la collecció “Episodis de la Història”, de l’editorial Rafael Dalmau La seva obra historiogràfica s’estructura en tres eixos…
Antoni Rovira i Virgili
Literatura catalana
Assagista, periodista, dramaturg, narrador, traductor i poeta.
Vida i obra Llicenciat en dret 1916 i iniciat molt jove en el periodisme com a comentarista polític, el 1922 participà en la formació d’Acció Catalana i el 1932 fou elegit diputat al Parlament de Catalunya per Esquerra Republicana de Catalunya, el 1938, vicepresident, i, a l’exili, president Fou redactor d’ El Poble Català 1906-14 i des del 1916 de “La Publicidad” Collaborà, entre d’altres, a La Veu de Catalunya 1916-22, “La Humanitat”, “L’Opinió”, La Revista i “La Rambla” en publicacions populars com La Campana de Gràcia , on el 1908 començà a escriure les “Notes Obreres”, i, entre el 1909 i…
Antoni Rovira i Virgili
© Fototeca.cat
Historiografia
Literatura
Escriptor, historiador i polític.
Iniciat molt jove en el periodisme, el seu primer article en català aparegué a La Justícia , setmanari republicà tarragoní Anà a Barcelona a estudiar lleis, però hagué de retornar a Tarragona sense haver pogut acabar la carrera per dificultats econòmiques hi fundà i dirigí el setmanari federal La Avanzada , fundà Joventut Federal, s’ocupà en feines administratives i feu conferències Estrenà i publicà el drama Vida nova 1904 i el 1905 guanyà el concurs de periodisme organitzat per El Poble Català , del qual fou redactor a partir de l’any següent Especialitzat en política estrangera, aconseguí…
Antoni Rovira i Virgili
Historiografia catalana
Historiador, escriptor, periodista i polític.
Vida i obra El seu pensament polític, que influí en la seva obra històrica, es caracteritzà per la defensa del federalisme d’arrel pimargallià del sobiranisme del poble català com a mitjà per a aconseguir una federació dels quatre grans pobles peninsulars Catalunya, Castella, Euskadi i Portugal de l’obrerisme socialista no partidari i contrari a l’anarcosindicalisme de l’europeisme, i del liberalisme polític de base humanista i oposat al liberalisme econòmic Fou sempre molt belligerant amb el catalanisme conservador de la Lliga, amb l’anticatalanisme lerrouxista i amb els sectors més durs del…
Les arquetes encuirades
Art gòtic
Les arquetes recobertes de pell i amb llandes de ferro forjat repeteixen el sistema constructiu i l’esquema formal dels cofres, com a transposició en petites dimensions del seu repertori tècnic, formal i material Com en el cas dels cofres, són el resultat d’una activa producció del focus barceloní, amb una seqüència cronològica similar Es disposa de notícies sobre “cofrets encuirats” i “cofrets encuirats i barrats”, malgrat que en són escasses les representacions en la pintura del període L’estudi ha permès l’establiment de les tipologies principals de la producció, algunes de les quals…
tir
© Fototeca.cat
Esport
Esport consistent a encertar, destruir o abatre uns blancs, fixos o mòbils, mitjançant armes de foc, de precisió o de pressió.
Segons l’arma emprada, cal distingir el tir al blanc silueta i precisió, el tir al vol plat i colom i el tir amb arc Les competicions de tir admeses als Jocs Olímpics són el tir de velocitat amb pistola 60 trets en dues sèries a 25m el blanc són unes siluetes d’1,60 m d’altura per 45 centímetres d’amplada, dividits en deu zones concèntriques, el tir amb pistola lliure 60 trets a 50 m sobre blancs quadrats amb 10 cercles concèntrics a partir de 5 centímetres, el tir amb carrabina amb blanc mòbil 60 trets a 50 m amb blanc mòbil exposat durant 5 segons i 2 segons i mig, el tir amb…
Francesc Xavier Llorens i Barba
Historiografia catalana
Filòsof.
Vida i obra Fou, ensems amb Martí d’Eixalà, el seu mestre, el representant més destacat de l’anomenada Escola de Barcelona Estudià filosofia i dret a la Universitat de Barcelona, on fou catedràtic d’història de la filosofia des del 1847 Amb la reforma Corvera 1858 la seva càtedra passà a denominar-se metafísica, i se li encarregà la de geografia 1858-65, de nova creació En 1867-69 donà classes de filosofia psicologia, lògica, metafísica i ètica a l’institut, i després retornà a la càtedra universitària fins a la seva mort Fill d’una família de professors universitaris de dret, s’envoltà d’…
Les primeres manifestacions artístiques
Plaqueta pintada amb motiu vegetal, cova del Parpalló, Gandia, 13 500-11 000 BP JMF Les representacions d'imatges figuratives i de signes abstractes als Països Catalans daten del Paleolític superior, període que s'inicià fa uns 39 000 anys i que acabà en fa uns 12 000 Aquesta datació és la mateixa que la de la resta del continent eurasiàtic, on es concentra la pràctica totalitat d'aquestes manifestacions culturals humanes Val a dir, però, que no s'ha trobat, de moment, cap escultura o relleu d'època paleolítica als Països Catalans Cal dir que la representació d'imatges és un fenomen que no…
Josep Pla: un escriptor després d’una guerra
Cadaqués , J Pla, Ed Joventut Barcelona, 1947 BC Josep Pla i Casadevall tornà a Barcelona amb les tropes franquistes i, fins a la primavera del 1939, va treballar a “La Vanguardia Española” El mes de febrer, hi va publicar l’article Retorno sentimental de un catalán a Gerona , que tenia molts dels elements de la crònica, amb un esperit de recuperació del paisatge com a part del propi patrimoni, en un moment en què tot just s’acabava l’ocupació del territori de Catalunya Un altre article força diferent, també del febrer, va ser El cristianismo y los asesinos , en el qual, tot partint del…
Els jaciments de vegetals fòssils del Mesozoic
Entre la flora trobada als jaciments mesozoics de Santa Maria de Meià, al Montsec de Rúbies, destaca per la seva abundància l’espècie de la fotografia, descrita amb el nom de Montsechia vicíale × 0,7, de la qual fins ara hom no ha pogut determinar el grup a què pertany No obstant això, és el fòssil més representatiu de la pedrera de Meià, on es troba pràcticament a totes les capes de sediments amb una gran abundància Jordi Vidal / MGB S’ha citat la presència de vegetals fòssils mesozoics en diverses localitats, principalment de Catalunya pedrera d’Alcover, a l’Alt Camp, massís de Garraf, etc…