Resultats de la cerca
Es mostren 653 resultats
fisioculturisme

El fisioculturisme té per objectiu aconseguir una musculatura hipertrofiada que mantingui un volum, una definició i una simetria proporcionals
Federació Catalana de Físic Culturisme
Culturisme
Activitat esportiva consistent en el desenvolupament de la musculatura del cos amb finalitats estètiques mitjançant exercicis físics específics i dietes adaptades.
També coneguda com culturisme, té per objectiu la definició/consecució d’una musculatura hipertrofiada que mantingui un volum, una definició i una simetria proporcionals Inclou dues disciplines body-form i aixecament amb potència La primera és exclusivament femenina En competició, les practicants realitzen exercicis i rutines acrobàtiques en dues rondes cronometrades La segona, la practiquen homes i dones i inclou tres varietats en funció que els aixecaments es realitzin amb els braços, les cames o l’espatlla Les primeres manifestacions d’aquesta pràctica esportiva es remunten a la Grècia…
pinacoide
Mineralogia i petrografia
Forma cristal·lina simple de la classe holoèdrica pinacoidal, la qual pertany al sistema triclínic i només té un centre de simetria.
L’existència de centre de simetria exigeix que cada forma sigui constituïda per dues cares oposades i paralleles, les quals són anomenades pinacoides
supersimetria
Física
Simetria que s’aplica a les partícules elementals per tal de canviar un bosó en un fermió i viceversa.
A les teories que incorporen aquesta simetria, anomenades teories supersimètriques, a cada bosó li correspon un fermió i a cada fermió un bosó L’ús de la supersimetria minimitza els problemes relacionats amb els infinits que apareixen en el càlcul de pertorbacions de les teories de quàntica de camps
reflexió
Mineralogia i petrografia
Obtenció de la figura simètrica d’una de donada amb relació a un pla que hom pren com a element de simetria.
La nova figura obtinguda és anomenada imatge o reflexió de la primera A cada punt A 0 d’una figura li'n correspon un altre A 1 com a imatge Cada punt i la seva imatge es troben sobre una recta perpendicular al pla de reflexió i a igual distància a l’un i a l’altre costat d’aquest La reflexió amb lliscament és una operació complexa de simetria que consisteix en l’associació d’una reflexió i una translació parallela al pla de translació
hiperboloide

hiperboloide 1, de dues fulles; 2, d'una fulla
Matemàtiques
Quàdrica que, respecte als seus tres eixos de simetria, té per equació (x2/a2) + (y2/b2) - (z2/c2) = ±1.
Entre les seves seccions planes, n'hi ha que són hipèrboles Quan el signe del segon membre és +, l’hiperboloide és anomenat d’una fulla o hiperbòlic quan és -, l’hiperboloide és anomenat de dues fulles o ellíptic Un hiperboloide és anomenat de revolució quan hom el pot considerar generat per la rotació d’una hipèrbola entorn d’un dels seus eixos de simetria
escalenòedre
Mineralogia i petrografia
Sòlid cristal·logràfic limitat per triangles escalens, la meitat dels quals s’ajunten a cada extrem de l’eix principal de simetria, i amb arestes polars alternativament llargues i curtes.
Les arestes laterals del sòlid formen polígons esbiaixats que, vists des de dalt, ofereixen l’aspecte d’un polígon regular N’hi ha dues classes, ditrigonal i tetragonal , segons quin sigui l’eix principal de simetria
regles de Woodward i Hoffmann
Química
Cos de teoria elaborat per R. B. Woodward i R. Hoffmann l’any 1965, per a predir la possibilitat de realització, tèrmicament o fotoquímicament, d’una reacció mitjançant un mecanisme concertat, atenent a la conservació de la simetria orbital tot al llarg del procés.
Parteix de la teoria simple d’orbitals moleculars, la qual té en compte únicament el signe de la fase dels orbitals moleculars Les reaccions concertades ocorren amb facilitat quan existeix congruència entre les característiques de simetria dels orbitals dels reactius i les dels productes En un sentit general, pel que fa a les reaccions pericícliques tèrmiques, les regles de Woodward i Hoffmann estableixen que aquestes reaccions són permeses per la simetria, en l’estat fonamental, quan el nombre total de components suprafacials en els quals els dos nous enllaços es formen al mateix costat d’un…
regulars
Zoologia
Subclasse d’equinoderms de la classe dels equinoïdeus que comprèn individus de cos globós i sense braços, recobert de pues mòbils sobre l’exoesquelet calcari; tenen cinc dobles fileres de pedicels, que s’estenen des de la regió oral a l’apical en perfecta simetria pentaradiada.
Els pedicels delimiten, així, cinc àrees ambulacrals, entre les quals hi ha cinc àrees interambulacrals La paret del cos és formada per plaques encaixades, generalment immòbils L’eix de simetria resta comprès entre la boca i el centre del periprocte, és a dir, la boca i l’anus són centrals i situats en pols oposats Posseeixen llanterna d’Aristòtil La subclasse, els individus de la qual són en general omnívors, comprèn les formes típiques de garotes i tabaqueres
simètric | simètrica
sistema tetragonal
Mineralogia i petrografia
Sistema cristal·lí format per set classes cristal·lines, la característica simètrica de les quals és posseir un eix quaternari, el qual en dues d’elles presenta condicions especials, i per això és anomenat de segona espècie.
La classe de més simetria, l' holoèdria tetragonal , posseeix un eix quaternari vertical, quatre eixos binaris normals al quaternari i formant angles de 45°, un pla de simetria normal a l’eix quaternari, quatre plans de simetria que es tallen en aquest eix formant entre ells angles de 45° i són perpendiculars als eixos binaris, i centre de simetria