Resultats de la cerca

Estudià al conservatori del Liceu de Barcelona, i amplià els seus estudis amb Higini Anglès Fou un dels iniciadors de l’Orquestra d’Estudis Simfònics de Barcelona, que actuà fins el 1935, i aquest mateix any fundà l’agrupació Ars Musicae S'especialitzà en l’estudi dels instruments i de les formes musicals antigues El seu pare, Lluís Lamaña i Arenas Barcelona 1868 — 1964, publicà un treball sobre la vida musical barcelonina del 1875 al 1925 titulat Barcelona Filarmónica 1927

És coneguda també amb el nom de La Música Vella Ha fet milers de concerts simfònics i cercaviles, ha participat en festivals i actes culturals tant a l’Estat espanyol com a l’estranger, i ha obtingut diversos premis La societat musical de què depèn ha creat també una banda juvenil i una orquestra de corda L’han dirigida, entre d’altres, J Belda, M Galduf, J Molenaar, S Celibidache invitat, O Alonso, R Frühbeck de Burgos, JA Fabra Català i, des del 1995, R Ramírez

Féu estudis amb Melcior Rodríguez i Alcàntara, i els amplià amb Enric Morera Residí a Brusselles, on estrenà amb èxit Autor d’obres escèniques Las bodas de Camacho 1903, amb text de Jacint Grau i Delgado, La cegueta, amb text de Modest Urgell, Les amants de Palerme, òpera en tres actes, i l’opereta Barnum Estrenà al Théâtre de la Monnaie, de Brusselles, el poema simfònic Soir Confidentiel 1913, amb text de Jean Delville Compongué poemes simfònics, arranjà cançons populars catalanes l' Andante Elegíaco 1902 i Primavera 1914

Fill de Bernat Morales i Soriano Elx, Baix Vinalopó 1822 — el Cabanyal, València 1898, pintor i escultor, amic i condeixeble —a Barcelona— de Marià Fortuny Llicenciat en farmàcia 1880 En castellà escriví nombroses novelles de tècnica naturalista La Rulla 1905, El ocaso de los dioses 1920, La borda 1911, Tribuna roja 1909 En català, diverses novelles curtes la més coneguda, Cadireta d’or , 1908, algunes de les quals foren aplegades al volum Idillis llevantins 1910 Fou autor d’obres teatrals —Mare terra, Ales per a volar— i dels estudis Historia del Puig 1887 i Personalidad regionalista de…

El membre més destacat fou Francis Casadesús París 1870 — Suresmes, prop de París 1954 Deixeble de Lavignac i de César Franck, reorganitzà el conservatori nord-americà de Fontainebleau 1921 És autor d’obres de cambra, de poemes simfònics i d’òperes Cachaprès 1924, La chanson de Paris 1924, Bertran de Born 1925 i La Fête des Géants 1944 El seu nebot, Robert Casadesús París 1899 — 1972, pianista i compositor, estudià piano amb Diémer i contrapunt i fuga amb el seu oncle Francis Féu una carrera de virtuós internacional És autor de tres simfonies, dos concerts per a piano i nombroses…

Amic d’Émile Zola, compongué, sobre texts d’aquest, moltes òperes, d’orientació naturalista o realista Destacaren Kérim 1887, Le Rêve 1891, L’attaque du moulin 1893, Messidor 1897, Lazare 1905 i Naïs Micoulin 1907 Compongué també un ballet Les Bacchantes , 1912, una Ouverture Héroïque 1883, poemes simfònics La belle au bois dormant , 1886, un Requiem amb orquestra i orgue, melodies, etc Exercí la crítica musical en diversos periòdics, publicà alguns estudis Musique de Russie et musique de France , 1903 La vie et les oeuvres de Gabriel Fauré , 1921 i un llibre sobre Zola i llur…

Es formà amb un deixeble de F Liszt, A Bussmayer Viatjà a Europa, gràcies a l’ajut de patricis argentins, i ingressà al Reial Institut Musical de Florència A Itàlia compongué les seves primeres òperes, La gatta bianca i Il vampiro De retorn a l’Argentina, hi desenvolupà tasques docents Les seves obres, de les òperes i fragments simfònics a les abundants peces per a piano, partiren de l’estètica de la música de saló que conegué i cultivà fins a crear un llenguatge individual, per al qual s’inspirà en la temàtica del repertori popular argentí Es pot considerar com un dels primers…

Fou fundada a Barcelona el 1892 per un grup d’aficionats amb la idea d’organitzar una orquestra simfònica de qualitat, amb una escola per a dotar els seus integrants de la preparació adequada Es creà amb una aportació inicial de capital i nombrosos aficionats subscriviren títols de protector i de soci numerari Antoni Nicolau fou nomenat director de l’orquestra Organitzà successius cicles de concerts simfònics i de cambra al Teatre Líric i al Teatre Principal fins el 1897, any que per desavinences internes fou dissolta la societat L’Orquestra de la Societat Catalana de Concerts…

Perseguí la integració de les arts i tractà de fer una pintura més propera a la música i a la poesia el seu quadre Sonata Solar es basa en un poema d’Edgar Allan Poe Unes altres teles seves — Tempesta, Cementiri — palesen la influència del simbolisme, mentre que el seu interès per la metafísica i l’espiritisme el portaren a pintar Sonata del Mar, Preludi o Zodíac , on intentà una pintura pura que hom ha considerat precursora directa de la de Kandinskij Les seves pintures es conserven a Kaunas Com a compositor compongué poemes simfònics El bosc , 1901, cantates De…

Especialitzat en la interpretació amb criteris històrics i un dels grans difusors del barroc hispànic, estudià en el conservatori de la seva ciutat natal i després completà la seva formació a Holanda, al costat de GLeonhardt El 1988 fundà la formació Al Ayre Espanyol, que gaudeix d’una gran reputació pel seu rigor interpretatiu i amb la qual ha desenvolupat una important i pionera tasca en pro de la recuperació i difusió de la música ibèrica anterior al s XVIII en particular, les obres de l’aragonès José de Nebra És convidat sovint a dirigir tant conjunts simfònics i de cambra…