Resultats de la cerca
Es mostren 160 resultats
Adolf Bernhard Marx
Música
Teòric musical alemany.
Es formà de manera autodidàctica en música, literatura i art gràcies a l’encoratjament del seu pare Estudià dret a Halle, però després d’una breu carrera com a advocat decidí dedicar-se a la música i adquirí notorietat com a editor del "Berliner Allgemeine Musikalische Zeitung" 'Revista berlinesa de música', 1824-30 A Berlín continuà els estudis de composició amb CF Zelter Després de rebre un doctorat a la Universitat de Marpurg 1828, fou nomenat professor de música a la Universitat de Berlín 1830 i, posteriorment, director del departament de música 1832 El 1850 fundà, juntament amb Th…
sinterització

Tall vertical de la instal·lació completa de sinterització (a l’esquerra) i representació simplificada de la màquina de sinteritzar de Dwight-Lloyd (a la dreta)
© Fototeca.cat
Tecnologia
Aglomeració de pólvores d’un metall o més i, eventualment, d’altres matèries, per l’acció de la calor i de la pressió.
Consisteix a premsar la mescla de pólvores, de manera que formi un bloc, i a sotmetre-la a l’acció de la calor en un forn elèctric, en una atmosfera no oxidant fins a obtenir una massa emmotllable i, posteriorment, un cop obtingudes les peces per emmotllament, tornar-la a sotmetre a una temperatura superior a l’anterior per tal d’obtenir un enduriment permanent Les peces obtingudes per sinterització són poroses i els porus poden ésser omplerts amb altres metalls o, més generalment, amb lubrificant, com és el cas de les peces autolubrificadores
Ars magna

Dues figures de l’Ars magna lul·liana: a l’esquerra la figura S completa amb setze cambres; a la dreta la figura A simplificada amb nou cambres
© Fototeca.cat
Obra de Ramon Llull, escrita entre el 1305 i el 1308, que fou publicada amb el títol d’Ars magna generalis ultima, versió definitiva de l’art lul·liana que ja havia explicat en diverses obres anteriors (principalment Art abreujada d’atrobar veritat, o Art major).
Les primeres temptatives d’una art combinatòria es troben ja cap al final del Llibre de contemplació en Déu , el qual és una de les obres més exactes de Ramon Llull La finalitat de l’art consisteix a proposar un sistema de principis generalíssims, aplicables a totes les ciències, que serveixi d’ajuda per a cercar la veritat i resoldre així els diversos problemes científics Concretament, però, aquesta recerca sistemàtica de la veritat anava encaminada a la conversió dels musulmans i dels jueus L’art lulliana pot ésser resumida en sis elements característics, dins els quals els principis…
Karl Friederich Schinkel
Música
Arquitecte i escenògraf alemany.
Estudià a l’Acadèmia d’Arquitectura de Berlín i entre el 1803 i el 1805 visqué a París i també viatjà per Itàlia Plasmà les seves impressions d’aquests anys d’estudi a l’estranger en Karl Friedrich Schinkel - Reisen nach Italien Com a arquitecte, les seves primeres obres s’insereixen dins el moviment neogòtic, que més tard abandonà pel neoclassicisme En totes elles, però, sempre mostrà una preocupació per la funcionalitat Primer arquitecte del Ministeri d’Obres Públiques del govern prussià 1810, projectà, entre altres edificis, el Teatre del Gendarmenmarkt 1818-21 i l’Alte Museum 1822-30,…
Cambres Agràries de Catalunya
Agronomia
Organisme vigent del 1993 al 2014 amb atribucions consultives i de col·laboració amb la Generalitat de Catalunya en matèries d’interès agrari.
Era un tipus de cambra d’agricultura El seu funcionament i la seva estructura es regien per principis democràtics Hi eren representats les organitzacions professionals agràries o els sindicats agraris, elegits mitjançant llistes tancades Era composta de quatre cambres, corresponents a les quatre províncies catalanes, cadascuna de les quals tenia vint-i-cinc membres que formaven el Ple, el qual en constituïa l’òrgan sobirà A més de les funcions de representació i de consulta, podien també exercir competències delegades en els termes establerts pel Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca…
modes rítmics
Música
Sistema ritmicomètric propi de la música del segle XIII, molt especialment la de l’Escola de Notre-Dame, descrit per alguns teòrics de l’època, en especial per Joan de Garlàndia (De mensurabili musica, ~1250).
Modes rítmics © Fototecacat/ Jesús Alises Consta de sis modes, cadascun caracteritzat per un patró format per una combinació particular de valors breus i llargs, proporcionals entre ells, repetit un nombre determinat de vegades Tot i que en un primer moment no reberen cap nom concret, posteriorment alguns autors els donaren els noms dels peus mètrics de la poesia grega malgrat no derivar -almenys clarament- d’aquests Els valors bàsics del sistema són la longa recta i la brevis recta representats aquí amb les figures de la negra i la corxera, la proporció entre els quals és 21 una longa val el…
Josep Maria Pericas i Morros
Arquitectura
Arquitecte.
Visqué a Vic fins el 1889, que la seva família es traslladà a Barcelona, on estudià a l’escola d’arquitectura 1898-1906 i acabà la carrera amb Rafael Masó , amb qui mantingué una intensa relació durant tota la seva vida professional Quant a concepció de la forma i tractament dels materials dins l’arquitectura catalana, el seu punt de partença fou Antoni Gaudí , a la influència del qual en el fons sempre fou fidel, tot i que el seu món formal hi estigui en contraposició En les seves obres es pot apreciar una influència medieval, especialment romànica, així com una altra de procedent de l’…
Mielodisplàsia
Patologia humana
Reben el nom de mielodisplàsies o displàsies medullars un grup d’alteracions hematològiques caracteritzades per la funció anormal d’una part de les cèllules hematopoètiques medullars Aquest tipus d’alteracions són anomenades també anèmia refractària , i fa referència a una de les seves conseqüències principals, l’anèmia, i al fet que no respon als tractaments emprats en les anèmies d’altres orígens L’origen de les mielodisplàsies encara no s’ha pogut establir amb claredat, bé que solen ésser degudes a defectes genètics hereditaris Simplificada-ment, se sap que una part de la població cellular…
nematodes
Zoologia
Classe de l’embrancament dels nematohelmints que inclou moltes espècies de cos filiforme, amb els extrems anterior i posterior afilats i la regió central cilíndrica, i que no tenen cap tipus d’apèndix.
Atenyen des d’alguns microns fins a més d’1 m, bé que normalment fan 2 mm L’organització interna és molt simplificada no tenen aparell respiratori ni circulatori diferenciat, puix que la paret del cos no presenta una epidermis típica, sinó solament una capa de cèllules mioepitelials tampoc no tenen òrgans excretors, i el sistema nerviós es limita a formar un anell periesofàgic El tub digestiu s’inicia en una boca de secció triangular envoltada de sedes labials i amb denticles mandibulars tot seguit hi ha un esòfag amb parets musculoses i un bulb terminal, i després un tub…
Obtenció d’energia en l’acció muscular
Sigui quin sigui el tipus de moviment o acció que tinguin com a funció, tots els músculs necessiten energia perquè es produeixi la contracció de llurs fibres De manera simplificada, les cèllules de l’organisme obtenen l’energia que necessiten per a llur funcionament a partir del desdoblament de determinats compostos que consten de molècules de fòsfor i del nucleòsid adenosina, concretament del trifosfat d’adenosina o ATP Aquest compost, que conté tres molècules d’àcid fosfòric, es caracteritza perquè els enllaços entre aquests i la molècula d’adenosina són molt forts, de manera…