Sigui quin sigui el tipus de moviment o acció que tinguin com a funció, tots els músculs necessiten energia perquè es produeixi la contracció de llurs fibres. De manera simplificada, les cèl·lules de l’organisme obtenen l’energia que necessiten per a llur funcionament a partir del desdoblament de determinats compostos que consten de molècules de fòsfor i del nucleòsid adenosina, concretament del trifosfat d’adenosina o ATP. Aquest compost, que conté tres molècules d’àcid fosfòric, es caracteritza perquè els enllaços entre aquests i la molècula d’adenosina són molt forts, de manera que només poden ésser alliberats en presència de determinats enzims específics; quan s’esdevé això, es genera energia, que pot ésser aprofitada per a realitzar un treball intracel·lular. Així, doncs, un cop desdoblada una molècula d'ATP, el compost es transforma en difosfat d’adenosina o ADP, que conté només dues molècules d’àcid fosfòric, després que se n’ha alliberat energia en el procés de transformació.
En estat de repòs i durant els primers segons després de l’inici d’una activitat muscular, les fibres musculars obtenen l’energia que necessiten per a llur acció a partir dels dipòsits d'ATP existents en llur interior. Tanmateix, al cap d’uns moments, segons quina sigui la intensitat de l’acció de les fibres musculars, aquests dipòsits comencen a esgotar-se, per la qual cosa s’han de posar en marxa altres mecanismes que permetin obtenir noves molècules d'ATP, mitjançant un procés invers, és a dir, gràcies a processos en els quals es produeix la unió entre una molècula d’àcid fosfòric i una d'ADP. D’aquesta manera, s’aconsegueix un equilibri gràcies al qual els dipòsits d'ATP es van renovant constantment durant l’exercici físic, i així les fibres musculars poden continuar, fins a un cert límit, amb la seva activitat.
Diferents mecanismes són activats successivament amb aquest fi, seguint un ordre cronològic, per bé que, atès que llur efectivitat també depèn de la intensitat i la duració del treball muscular, en moltes circumstàncies actuen conjuntament, tot i que predomini un d’ells.