Resultats de la cerca

Vida Anomenat sovint "el Chopin crioll", és considerat un dels músics americans més importants del segle XIX, pel fet d’haver adaptat la música del sud dels EUA i del Carib a la música de saló europea del moment per aquesta raó és tingut per un dels precursors del ragtime i del jazz Amb uns dots musicals excepcionals, a tretze anys es traslladà a París, on estudià amb C Hallé i C Stamaty piano i P Maleden composició El 1845 debutà amb el primer concert de Chopin i obtingué l’aprovació del compositor Enlluernà els salons parisencs freqüentats per Liszt i Thalberg amb el seu virtuosisme, el…

Després d’haver estudiat al Conservatori Municipal de Música de Barcelona, guanyà el premi Barrientos i amplià estudis a París 1935-36 amb Louis Bleuzet Més tard estudià a Düsseldorf 1940 i actuà com a solista per Alemanya i Suïssa Professor del Conservatori Municipal de Música i del del Liceu, fou solista d’oboè i ocasionalment de corn anglès de l’Orquestra Simfònica del Liceu, de l’Orquestra Municipal i de l’Orquestra Ciutat de Barcelona

Al segle XVI, i fins a l’expansió de la moda dels castrati a la segona meitat del XVII, la veu de tenor, amb una tessitura molt similar a la del baríton modern, esdevingué la més important en el cant solista protagonisme compartit amb la veu de soprano en el repertori secular Fou en aquest període que sorgiren els primers tenors de fama internacional Giulio Caccini, compositor de Le nuove musiche i de Nove musiche e nuova maniera di scriverle obres fonamentals per a conèixer l’estil virtuós de les obres per a veu solista d’aquesta època, i Luigi Rossi, també cantant i compositor Si bé en les…

Es formà al Conservatori de Música de París, on fou deixeble de Pierre Jamet El 1963 es diplomà en aquesta institució, amb l’obtenció d’un primer premi Dos anys després fou guardonada al Concurs Internacional d’Israel i inicià la seva carrera internacional com a solista El 1976 fou nomenada professora d’arpa del Conservatori de Luxemburg, i el 1978, solista de l’Orquestra Nacional de França Amb André Guilbert i Jean Barthe fundà un trio, amb el qual interpretà obres de cambra El 1976 estrenà el Concert per a arpa de Malcolm Williamson

Estudià música a Barcelona i s’especialitzà en cant En un primer moment collaborà com a tenor solista i com a membre del cor en algunes capelles de la capital catalana A partir del 1909, i després de la Setmana Tràgica, fou contractat al Gran Teatre del Liceu, on intervingué en diverses produccions operístiques de manera pràcticament ininterrompuda fins el 1933 Compaginà les seves actuacions al teatre amb nombroses collaboracions amb l’Orfeó Català, formació amb la qual interpretà com a solista diversos oratoris i cantates al Palau de la Música Catalana

Estudià al Conservatori de Lió, on es diplomà a tretze anys amb un primer premi Posteriorment es perfeccionà al Conservatori de París amb Pierre Nerini i, fora del conservatori, amb Nejmi Succari Durant els anys setanta fou guardonada en alguns dels concursos més importants del món Long-Thibaud 1973, Cajkovskij 1974, Reina Elisabet de Bèlgica 1976 i Concurs Internacional de Mont-real 1979 Ha estat violinista solista de la Nouvel Orchestre Philharmonique de Radio-France i ha aparegut en nombrosos concerts com a solista És professora del Conservatori de Ginebra des del…

Si bé s’utilitza majoritàriament per a designar les cantants femenines amb el registre més greu de tots, pot designar igualment els cantants de veu blanca amb l’extensió citada, i també els cantants masculins amb la mateixa extensió, actualment anomenats contratenors i antigament falsetistes o castrats Pel que sembla, és amb aquest darrer sentit que el terme aparegué per primera vegada a l’inici del segle XVI, si bé no s’estengué fins un segle més tard Durant el segle XVII el mot contraltus coexistí amb altus tant en les seves formes llatines com en les expressions equivalents en les llengües…

Estudià violí i composició amb Zoltán Kodály al Conservatori de Budapest El 1930 inicià la seva carrera com a solista i actuà amb diversos grups de cambra fins que el 1940 fundà el Quartet Vègh La seva carrera sovint es confon amb la del seu prestigiós quartet, però no s’ha d’oblidar la seva activitat com a solista, pedagog i director d’orquestra, desenvolupada especialment al Festival de Prada 1953-63, on collaborà amb Pau Casals, i en el Mozarteum de Salzburg, en el qual treballà des del 1979 fins a la seva mort Al capdavant de la Camerata Acadèmica de Salzburg…

Estudià amb Nižinskaja i Ličin Actuà com a solista als Ballets Russes de Montecarlo i a l’Opéra de París i passà després al New York City Ballet, de Gerge Balanchine , amb qui s’havia casat el 1946 Fou la primera ballarina americana que actuà a l’Opéra de París 1947 i al Teatre Bol’šoj de Moscou 1960 Fou una defensora dels drets dels indígenes nord-americans Un cop retirada, fundà el Chicago City Ballet 1974-87 La seva germana, Marjorie Tallchief Denver, Colorado, 19 d’octubre de 1927, també ballarina, estudià amb els mateixos mestres i actuà com a solista al Grand…

Inicià els seus estudis al Conservatori Manuel de Falla de Buenos Aires amb María Esther Moro, i després els perfeccionà amb Edward Witsenburg al Sweelinck Conservatorium d’Amsterdam Fou solista en concerts oferts a Amèrica del Sud i Europa Espanya, França i Holanda Posteriorment actuà amb l’Orquestra de cambra del Teatre Lliure, l’Orquestra Simfònica d’Euskadi, la National Arts Centre d’Ottawa Canadà i la Ciutat de Granada Ha realitzat una important tasca docent amb la Jove Orquestra Nacional d’Espanya i amb la Jove Orquestra Simfònica de Catalunya Des del 1987 és solista…