Resultats de la cerca

Aquesta nota alternativa és sempre un harmònic de la sèrie del qual la nota corresponent a la posició esmentada n’és la fonamental sèrie dels harmònics L’ús dels harmònics en la melodia té un doble vessant, la producció de sons sobreaguts i l’aprofitament tímbric d’aquests sons per a l’expressió musical, més velats i eteris Per a la producció dels sons harmònics en l’execució musical s’apliquen tècniques especials En els instruments de corda es recolza un dit a la corda, a sobre del batedor o diapasó, exercint una lleugera pressió, tan sols fregant-la, de manera que en comptes de produir la…

És el de dimensions més grans i de registre més greu Té una forma semblant a la de les antigues violes El nombre de cordes ha oscillat de tres a sis, però s’ha estabilitzat en quatre, afinades del greu a l’agut mi, la, re, sol Hom el troba ja a la segona meitat del s XVII, i fou introduït a les orquestres d’òpera un segle més tard Sovint el seu paper es limitava a doblar els violoncels La música per a aquest instrument és escrita en clau de fa, com la del violoncel, però sona a l’octava inferior Tingué també el nom de violó En la música lleugera i, especialment, en el jazz , hom…

La classificació Hornbostel-Sachs no els considera com a nivell morfològic dels cordòfons cordòfon , només els defineix amb els sufixos 5 i 6, referents a la manera de pinçar la corda Hi ha instruments d’aquesta varietat en totes les modalitats dels cordòfons, ja que juntament amb la percussió representa un dels procediments més elementals de posar una corda en vibració Tant amb relació a les primeres cítares com a les arpes, aquest procediment està àmpliament documentat en la iconografia històrica -pinçant directament amb els dits o mitjançant un plectre-, des de la iconografia sumèria fins…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de llengüeta doble i tub cònic El tub fa més de 560 cm de llargada i està doblegat en tres per tal de reduir-ne les dimensions Tot i això, sobrepassa els 150 cm És proveït de claus i d’un tudell corbat on va muntada la llengüeta, i per tocar-lo es recolza en una pica S’utilitza principalment en la gran orquestra, i la seva música s’escriu normalment una octava més aguda del que en realitat sona Els primers models daten del segle XVIII, i consistien en fagots de grans dimensions, de més de dos metres de llarg El seu ús es generalitzà a…

És la cadència més conclusiva i, per tant, la que tanca la immensa majoria d’obres tonals Sovint, la dominant és precedida per la subdominant El poder conclusiu de la dominant depèn, bàsicament, de l’oposició que estableix amb la subdominant Aquesta oposició s’accentua si l’acord de tònica, que sovint precedeix el de subdominant, està en 1a inversió i presenta una 7a m, actuant així com a dominant de la subdominant ex 1 El caràcter conclusiu de la cadència autèntica es veu reforçat també per la presència de dissonàncies característiques la 6a afegida en la subdominant, i la 7a m o el 6-4…

Per exemple En llemosí sonà/lo meu primer vagit Bonaventura Carles Aribau Apareix per primera vegada en la cançó de gesta francesa Le Pèlerinage de Charlemagne segle XII, bé que, segons sembla, prengué el nom del Roman d’Alexandre segle XII Després de conèixer un període d’esplendor, en el qual participaren pràcticament totes les literatures romàniques a la catalana fou usat entre d’altres, per Cerverí de Girona, Ramon Llull i Ramon Muntaner, entrà en declivi amb els darrers poetes medievals Ressuscitat al segle XVI Ronsard, etc, esdevingué, més tard, el metre francès clàssic per excellència…

El més conegut és el de la família de la flauta travessera, anomenat també flautí Entre els cordòfons de teclat s’anomena així l’espineta petita dotada d’un únic registre de 4', la qual només pot sonar a l’octava alta de la tessitura habitual Aquests tipus d’espinetes solien ser instruments de petites dimensions i en alguns casos s’acoblaven al teclat d’un orguenet per a obtenir l’instrument mixt anomenat claviorgue

Fou un dels introductors de la música de R Wagner a Catalunya Orfe de pare, la seva família passà per situacions de precarietat econòmica que el jove Letamendi ajudà a palliar tot fent classes particulars de matemàtiques Cursà estudis de medicina 1845-52 i el 1854 aconseguí una plaça d’ajudant a la facultat de medicina de Barcelona El seu nom sonà aviat per la seva eficaç intervenció durant una epidèmia de còlera Ràpidament desenvolupà un important currículum en la professió mèdica i arribà a ésser degà del Collegi de Sant Carles i acadèmic de la Reial Acadèmia de Medicina També mostrà els…

Quan, el 1521, Joan Bonllavi feu imprimir a València el Blanquerna , de Ramon Llull, ja feu la distinció entre “la llengua llemosina primera” de l’original i “esta llengua valenciana bastarda” a què l’acomodà, en un intent de modernització amb vista al nou públic lector D’alguna manera, prosperà la convicció que l’idioma antic era un “llemosí” comú, del qual derivaven el “català”, el “valencià” i el “mallorquí” de l’etapa de la Renaixença, amb les respectives inclinacions diferencialistes Alhora, això donà peu a pintoresques teories sobre l’origen del català, que hom considerava derivat del “…