Resultats de la cerca
Es mostren 201 resultats
típula
Entomologia
Gènere d’insectes de l’ordre dels dípters, de la família dels tipúlids, constituït per mosquits de grans dimensions (3-4 cm), amb potes molt llargues i primes (fins a 10 cm), de vegades sense ales, amb antenes filiformes i aparell bucal curt i sense ocels.
Habiten en medis humits de regions temperades i càlides De larves fitòfagues o sapròfagues, els adults es nodreixen de sucs vegetals N'hi ha moltes que ocasionen destrosses als cereals Tipula paludosa i a les hortalisses Toleracea Són difoses arreu del món
bol alimentari
Alimentació
Massa que formen els aliments després de mastegats i insalivats, i que està llesta per a ésser deglutida.
Aquesta massa és el resultat de la que es considera la primera fase de digestió mecànica masticació i química acció d’amilases, enzims que degraden els hidrats de carboni dels aliments, i té com a objectius facilitar la deglució i l’acció dels enzims i sucs digestius del tub digestiu
mucoproteïna
Bioquímica
Combinació d’una proteïna amb un mucopolisacàrid.
És una proteïna estructural de les membranes biològiques que comunica la qualitat de lubricant a les secrecions mucoses i al líquid sinovial de les articulacions dels vertebrats La mucina de les glàndules digestives conté mucoproteïnes i mucopolisacàrids Diverses fraccions mucoproteíniques obtingudes dels sucs gàstrics copulen amb la vitamina B 1 2
opalina

Opalina (Opalina ranarum)
(cc-by-nc)
Protistologia
Gènere de protozous flagel·lats de l’ordre dels opalinins, de la família dels opalínids, les espècies del qual es caracteritzen pel fet de tenir els flagels curts i molt nombrosos i portar més d’un nucli dins la massa cel·lular.
De forma ovalada, es troben parasitant el tub digestiu de vertebrats poiquiloterms, on es nodreixen de substàncies dissoltes en els sucs intestinals Hom fa la diferenciació específica segons la relació longitud-amplada, i una de les espècies més conegudes és Opalina ranarum , que es troba al recte de la granota
beguda carbònica
Dietètica
Alimentació
Beguda no alcohòlica preparada amb aigua potable saturada d’anhídrid carbònic.
A la fi del s XVIII aparegueren a Europa les primeres begudes carbòniques com un intent d’imitar les aigües minerals naturals i actualment l’ús s’ha estès arreu del món Són aliments fruïtius que hom consumeix sols o com a diluents de begudes més fortes Els ingredients habituals d’aquestes begudes són l' aigua potable, de baixa alcalinitat, amb pocs sòlids totals o pràcticament exempta de ferro i de manganès anhídrid carbònic , de gran puresa i exempt d’olors edulcorants , el principal dels quals és el sucre, mentre que en especialitats econòmiques és emprada la sacarina, i en les begudes…
enriquiment
Alimentació
Incorporació als aliments de substàncies (vitamines, sals minerals, aminoàcids) que eleven el seu valor nutritiu.
Ha de respondre a necessitats concretes És fet en aliments bàsics farina amb vitamines del complex B, llet en pols amb vitamina D, sucs de fruita amb vitamina C, cereals i derivats amb lisina, margarina amb vitamines A i D, etc i en preparats dietètics i de règim No és permès d’emprar dosis terapèutiques
cal·lifòrids
Entomologia
Família de dípters braquícers ciclòrrafs que comprèn individus de dimensions mitjanes, amb el cos robust i quetes abundants.
Tenen el cap ample, els ulls grossos i la trompa curta, adaptada per a xuclar Presenten sovint tons metàllics, verds o blaus Tenen el vol ràpid i habiten entre la vegetació xuclen els sucs dolços de les plantes, i algunes espècies s’alimenten de carn en descomposició El representant tipus de la família és la mosca blava
reacció d’enfosquiment
Alimentació
Conjunt de processos complexos i diversos que es produeixen en certs aliments durant el tractament tecnològic o el condicionament, i que tenen en comú la formació final de melanoïdines, de color bru o fosc, i la modificació del tast i de l’aroma.
N'hi ha de dos tipus d’enfosquiment enzimàtic, degut a polifenoloxidases de la fruita i derivats, i d’enfosquiment no enzimàtic, degut a la reacció de Maillard o a la degradació i polimerització d’àcid ascòrbic o certs sucres Sol ésser una deterioració sucs de fruita, però a vegades és un procés voluntari color i aroma de la crosta del pa
ambre gris
Perfumeria
Substància de consistència cerosa, de color gris negrós i d’olor de mesc, que es troba en el tub digestiu dels catxalots i d’altres cetacis marins, els quals l’expel·leixen ensems amb les matèries fecals, i també surant als mars tropicals, en masses de 14 a 15 kg.
Prové de l’acció dels sucs gàstrics dels cetacis sobre els cefalòpodes, aliment bàsic d’aquests animals Els seus principals constituents són el colesterol 80% i l'ambreïna Es fon pels volts de 60°C, és inflamable, evaporable quasi sense residu, insoluble en aigua i soluble en els solvents orgànics És emprat en perfumeria com a fixador i com a tintura antigament fou utilitzat com a afrodisíac
Francesc Delcós
Història
Política
Dret
Notari i polític, dirigent del partit radical socialista.
Conseller de Perpinyà 1906, fomentà les cooperatives agrícoles i la construcció de cases barates Diputat 1936-61, es distingí durant la Resistència i fou deportat Després de la guerra esdevingué sotssecretari d’estat de comerç i d’indústria President de la Fédération Française des Stations Uvales et des Jus de Fruits des de la seva creació 1936, ha impulsat la fabricació de sucs de fruita al país