Resultats de la cerca

El 1102 fou donat pel comte d’Urgell Ermengol V al bisbe d’Urgell

Es formà ja a l’època de la dominació musulmana, al camí de Corbins, al voltant d’un mercadal que arrencava de la porta Ferrissa La parròquia de Santa Magdalena, esmentada ja el 1163, fou un notable edifici gòtic, bastit al s XIII, que subsistí fins el 1812 s’esfondrà amb motiu de l’explosió del polvorí de la Suda aleshores fou traslladada a l’església del Carme, i modernament hom ha bastit la nova església de Santa Magdalena Fou un important nucli artesà El carrer del Carme i el carrer de Magdalena en són les vies principals

Net de Mūsà ibn Fortun Banū Qasī , encapçalà una revolta 870 contra Còrdova, s’emparà de Saragossa 871 i de diverses places de la conca de l’Ebre i es declarà independent Aliat amb Alfons III d’Astúries i amb el seu germà Fortun ibn Mūsà, revoltat a Tudela, repellí repetits intents de sotmetre’l per part de l’emir Muḥammad I, l’autoritat del qual acceptà 880 després d’ésser derrotat i empresonat De nou senyor de Lleida 882, hi reconstruí la suda i les muralles, fet que li valgué l’atac del comte Guifré I, el qual ell derrotà 884

Membre de la família dels Banū Qasī Emprengué profitoses asseifes contra les terres del Pallars 904 i contra les del comte de Barcelona Guifré I, que ferí de mort 897, prop del castell d’Aura potser prop de Caldes S'emparà de Tudela i de Tarassona, atacà Àlaba i aconseguí temporalment Toledo, però no pogué impedir que el muladí Muhammad al-Ṭawīl, senyor d’Osca i antic rival seu, el destituís de Lleida Sembla que inicià 898 la fortificació de la suda de Balaguer, i probablement construí l’aljama de Lleida actual claustre de la seu vella

Aquesta església parroquial era situada en un raval a llevant del turó de la Suda El caràcter menestral d’aquest barri facilità el seu ràpid creixement És documentat des del 1154, en què s’esmenta el raval “ dicitur Villanova, ad portam de Corbins ” La primera menció de l’església de Santa Maria Magdalena és de l’any 1163, en una donació feta per Pere del Talladell a favor d’un tal Joan de Santa Maria Magdalena L’any 1168 hom sap que aquest Joan de Santa Maria havia de pagar un cens de 12 diners per habitar a l’església de Santa Maria Magdalena Aquest mateix any l’església…

Mapa dels castells i les edificacions militars del Baix Ebre i el Montsià anteriors al 1300 M LI Ramos L’Aldea Castell de l’Aldea Torre de Vinaixarop Torre de Burjassénia Torre de la Candela Alfara de Carles Castell de Carles L’Ametlla de Mar Castell de Sant Jordi d’Alfama Benifallet Castell de Som Camarles Castell de Camarles Castell de la Granadella Torre de l’Antic Paüls Castell de Paüls Tivenys Casa forta de Tivenys Tortosa Ciutat de Tortosa Castell de la Suda o de Sant Joan Torre d’en Pinyol o del Prior Torre d’en Corder o d’en Despuig Castell de Campredó Construcció de la…

Mapa de les esglésies del Baix Ebre i el Montsià anteriors al 1300 C Puigferrat L’Aldea Santa Maria de l’Aldea Alfara de Carles Sant Julià de Carles L’Ametlla de Mar Sant Jordi d’Alfama Benifallet Santa Maria de Benifallet Paüls Santa Maria de Paüls Tivenys Sant Miquel de Tivenys Tortosa Santa Maria de Tortosa Sant Joan de la Suda Sant Joan del Camp Jaciment de la plaça de Sant Jaume Sant Nicolau Santa Maria de la comanda del Temple Santa Llúcia Convent de la Santa Trinitat o de Sant Blai Convent de la Mercè o de Santa Caterina Convent de Sant Francesc Sant Llàtzer Santa Maria de…

El castell de Gerundella era, juntament amb el d’Alcorassa i el principal de la Suda o Castell Formós, un dels tres castells que componien el sistema defensiu de la ciutat de Balaguer a l’edat mitjana Era situat a continuació de la fortalesa d’Alcorassa, vers occident, i les seves muralles arribaven fins al torrent anomenat també de Gerundella A l’interior hi havia, segons sembla, la petita església de Sant Miquel —patró de la casa dels comtes d’Urgell—, la qual havia estat de l’ardiaca de Barcelona Ermengol Guitard, que pel seu testament datat l’any 1110 l’havia llegat al…

Plànol del nucli antic de la ciutat de Tortosa, amb indicació de les troballes corresponents a l’antiguitat tardana i el traçat hipotètic de la muralla JVM Arbeloa La ciutat de Dertosa a l’antiguitat tardana és encara una gran incògnita per a l’arqueologia, com ho són també els períodes històrics anteriors La gran potència estratigràfica que s’acumula a la major part del nucli urbà, d’una banda, i l’aparició del nivell freàtic a una profunditat determinada 5-6 m, han dificultat l’estudi d’aquest període en les diferents intervencions efectuades els darrers anys La primera incògnita és la…

Collaborador de Justinià, fou magister officiorum ministre de l’interior i quaestor sacri palatii ministre de justícia Fou el principal inspirador de l’obra legislativa de Justinià collaborà en la redacció d' El Codi 529 i en la seva segona edició Codex repetitae praelectionis , 534, dirigí la redacció del Digest 533 i de les Institucions 533 i, a desgrat d’haver estat destituït arran de la revolta de la Nika del 532 provocada en bona part pel seu afany de riqueses, continuà essent l’ànima de la legislació imperial en l’eliminació de les noves constitucions Novelles Malgrat les…