Resultats de la cerca
Es mostren 2876 resultats
compactació
Construcció i obres públiques
Operació d’augmentar la densitat d’un terreny natural o d’un terraplè per l’expulsió de l’aire que contenen les capes superiors, mitjançant màquina i aparells per a piconar, comprimir o vibrar.
La compactació és el mètode més emprat per a l’afermament de les subbases de carreteres i pistes d’aterratge i per als fonaments d’obres de fàbrica El grau de compactació necessari, determinat per l’assaig de Proctor, és en funció del tipus de terra i molt especialment de la seva humitat, puix que a un augment d’humitat correspon, fins a un valor anomenat òptim , un reblaniment del terreny que en facilita la compactació però, passat aquell límit, l’aigua que ocupa els porus, en ésser pressionada, tendeix a separar les partícules sòlides i, així, disminueix la densitat Per tal de no…
colesterol
Patologia humana
Fisiologia
Principal esterol dels animals superiors.
La seva fórmula és Es troba principalment en el teixit nerviós fins al 10% en pes sec És insoluble en aigua i poc soluble en alcohol fred Se sintetitza al fetge a partir d’acetil-CoA El colesterol és l’esteroide principal del qual deriven els altres esteroides que hi ha a l’organisme El metabolisme del colesterol és exogen i endogen El colesterol exogen procedeix dels aliments rovell d’ou, greixos animals, etc i és absorbit en l’intestí prim en presència de bilis, àcids, greixos i suc pancreàtic, necessari per a la seva emulsió i solubilització El colesterol endogen és sintetitzat en el fetge…
boca

Elements d’una boca humana: 1, llavi superior; 2, arcada dentària superior; 3, llavi inferior; 4, arcada dentària inferior; 5, llengua; 6, paladar dur; 7, os palatí; 8, mucosa el paladar; 9, glàndules palatines; 10, paladar tou; 11, múscul buccinador; 12, múscul palato-glos; 13, úvula; 14 pilars del vel del paladar; 15, istme de la gola; 16, amígdala palatina; 17 geniva
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Estructura en forma de cavitat, oberta immediatament després de l’orifici bucal i en connexió amb el tub digestiu —del qual és, de fet, la primera porció—, que posseeixen molts animals, especialment els superiors.
Primàriament és l’estructura per on són ingerits els aliments, i secundàriament, en els vertebrats, forma part de l’aparell respiratori i fonador en alguns casos collabora també en el sistema defensiu i ofensiu de l’animal Els invertebrats, sobretot els superiors, presenten una boca més o menys desenvolupada llevat d’aquells que han sofert modificacions atròfiques a causa del parasitisme, o d’aquells que es nodreixen per filtració o per osmosi, constituïda bàsicament per un aparell bucal En els vertebrats la morfologia de la boca varia segons els grups, però en general és…
auditor | auditora
Assessor, relator, prop de certs tribunals superiors.
àcid abscísic
Bioquímica
Botànica
Fitohormona de les plantes superiors que inhibeix el creixement.
És present a les fulles, brots, fruits, llavors i tubercles Provoca l’envelliment i l'abscisió de les fulles i indueix a l’abaltiment dels brots i les llavors Inhibeix algunes respostes tròpiques i la germinació de les llavors Hom creu que actua inhibint la síntesi de l’àcid nucleic i de les proteïnes La seva taxa s’incrementa en època de sequera i provoca el tancament diürn dels estomes per tal de reduir la transpiració La seva fórmula és C 1 5 H 2 0 O 4
Les vies respiratòries
Anatomia humana
La major part de l’aparell respiratori es compon de les vies respiratòries o vies aèries , les estructures per on circula i es condiciona l’aire procedent de l’exterior fins que ateny els pulmons Des del punt de vista anatòmic, les vies respiratòries es divideixen tradicionalment en superiors i inferiors Les vies respiratòries superiors són les estructures que actuen com a porta d’entrada de l’aire dins l’organisme a més, aquests òrgans es troben en comunicació directa amb la part superior de la via digestiva, amb la qual fins i tot comparteixen alguna estructura Les…
equilibri fisiològic
Biologia
Manteniment d’unes condicions fisicoquímiques determinades a l’interior dels éssers vius.
Aquest equilibri és imprescindible per al bon funcionament de l’organisme i per a l’alliberament de la seva dependència respecte al medi Tal com indicà Claude Bernard, el manteniment de les condicions fisicoquímiques del medi intern és la base necessària per a la llibertat biològica En els animals pluricellulars superiors, aquest equilibri és mantingut pels sistemes nerviós i humoral, mentre que a les plantes verdes superiors només hi ha l’humoral A les plantes i als animals unicellulars o bé inferiors, el nucli de cada cèllula és el veritable regulador de llur…