Resultats de la cerca
Es mostren 57 resultats
àcid perclòric
Química
Oxoàcid mineral líquid, incolor, higroscòpic i tèrmicament inestable, que s’estabilitza per dilució amb aigua.
Té una densitat d’1,764 i bull a 39°C i 56 mm de mercuri És molt soluble en l’aigua i forma amb aquesta un azeòtrop de punt d’ebullició màxim que conté un 71,6% de l’àcid Hom l’obté per destillació a pressió reduïda del perclorat potàssic amb àcid sulfúric del 96% De fort caràcter oxidant, s’encén o explota quan es troba en contacte amb materials fàcilment oxidables, especialment en calent És un àcid molt corrosiu És emprat en medicina, en anàlisi química, com a catalitzador àcid, i per a la fabricació d’explosius
cambra freda
Tecnologia
Compartiment de parets tèrmicament aïllants, mantingut a baixa tempertura per mitja d’una màquina frigorífica
.
bescanviador de calor

Secció longitudinal esquemàtica d’un bescanviador de calor de feix tubular
© Fototeca.cat
Física
Aparell emprat per a transmetre calor d’un fluid a un altre que és a temperatura inferior.
Aquests circulen, en general, parallelament en el mateix sentit o en sentit contrari, separats per una paret d’un material bon conductor La quantitat de calor cedida per un fluid Q c i l’absorbida per l’altre Q a poden ésser avaluades amb les expressions Q c = MC T o —T 1 i Q a = mc t o —t 1 , on M i m són les masses dels fluids, C i c llurs calors específiques, T o i T 1 les temperatures d’entrada i sortida, respectivament, del fluid primari escalfador, i t o i t 1 les corresponents al fluid secundari escalfat La disposició més corrent consisteix en un cos cilíndric de material …
radical
Química
Concepte desenvolupat per J.Liebig i F.Wöhler, l’any 1832, per a descriure agrupaments atòmics que resten inalterats al llarg de transformacions químiques diverses, per contraposició a grup funcional
.
Durant el s XIX existí la tendència a considerar les molècules com a compostes de radicals i grups funcionals, la qual cosa donà origen a la nomenclatura radicofuncional En l’actualitat i a efectes de nomenclatura, la noció de radical gaudeix encara d’importància, i hom considera com a tal un grup d’àtoms derivat formalment d’un hidrocarbur o d’un heterocicle per pèrdua d’un o més àtoms d’hidrogen, i que es troba com a substituent d’un grup funcional o de la cadena principal d’una molècula En són exemples els radicals etil i metil dels següents composts L’existència dels radicals lliures fou…
àcid tel·lurhídric
Química
Denominació de les solucions aquoses del tel·lurur d’hidrogen (H2Te), les quals són tèrmicament inestables i altament tòxiques.
Presenta una acidesa superior pK 1 = 2,64 als corresponents àcids sulfhídric i selenhídric
compost organometàl·lic
Química
Cadascun dels composts que contenen un o més àtoms de carboni enllaçats directament a un àtom metàl·lic.
El primer compost organometàllic conegut fou el dietilzinc CH 3 —CH 2 —Zn—CH 2 —CH 3 , aïllat el 1849 per EFrankland d’aleshores ençà, hom n'ha sintetitzats un gran nombre, que comprèn gairebé tots els elements metàllics N'existeixen de dos tipus els organometàllics purs, que contenen exclusivament radicals orgànics units al metall, i els mixts, que contenen alhora radicals orgànics i inorgànics units al metall Des del punt de vista del tipus d’enllaç, poden ésser classificats en iònics, formats únicament pels metalls més electropositius, i covalents, entre els quals cal distingir els que…
luminotècnia

Luminotècnia, diferents sistemes d’il·luminació
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Tècnica de la il·luminació, amb llum artificial, d’espais oberts i tancats i amb fins funcionals o artístics.
Des del punt de vista físic es fonamenta sobretot en la fotometria, però també en l’estètica i en els principis fisiològics i higiènics de la visió El coneixement de les característiques dels focus lluminosos intensitat, longitud d’ona, luminància, forma, etc és bàsic, com també ho és el del comportament dels objectes illuminats coeficient de reflexió, efecte dels colors, etc En luminotècnia hom empra correntment les diverses magnituds fotomètriques, com la quantitat de llum, el flux lluminós, la intensitat lluminosa, la illuminació, la luminància i el rendiment lluminós a més, són definits…
alcà
Química
Cadascun dels hidrocarburs saturats
de cadena oberta, de fórmula general C n
H₂ n
₊₂ presents en el petroli i en el gas natural.
A causa de llur poca reactivitat química s’anomenen també parafines El més simple és el metà Els altres alcans en deriven formalment per successives insercions de metilens —CH₂— Llur conjunt constitueix una sèrie homòloga A partir del quart membre de la sèrie apareix la possibilitat d'isomeria per ramificació de la cadena de carbonis En efecte, a la fórmula C₄H₁₀ corresponen ja dos composts diferents i el nombre d’isòmers creix molt ràpidament a mesura que el nombre de carbonis augmenta El nom dels alcans lineals , llevat dels quatre primers, s’obté combinant un prefix numeral, derivat del…
silicona
Química
Denominació genèrica de diversos materials de natura polimèrica, les cadenes dels quals són constituïdes per àtoms d’oxigen i silici alternats, units aquests darrers a restes orgàniques.
Històricament, el desenvolupament industrial de les silicones començà als EUA en el decenni 1930-40, en què s’inicià llur ús com a aïllants elèctrics resistents a la calor La preparació de les silicones és feta per hidròlisi i posterior polimerització —catalitzada tant per àcids com per bases— d’alquilhalogenosilans Els alquilhalogenosilans són preparats en la pràctica per un procediment directe, catalitzat per coure, en el qual el silici reacciona amb l’halogenur d’alquil corresponent Aquest procés condueix a mescles de productes, la composició de les quals pot ésser modificada mitjançant un…
destil·lació

Destil·lació fraccionada amb columna de plats
© Fototeca.cat
Química
Operació de separació, total o parcial, dels constituents d’una mescla líquida segons llur diferent pressió de vapor.
Hom basa la destillació en el fet que el vapor en equilibri amb el líquid és, en general, més ric en el constituent més volàtil És una operació molt corrent i important, tant al laboratori com a la indústria, que consisteix a vaporitzar parcialment la mescla en general fent-la bullir i condensar els vapors, recollint el condensat separadament del residu Hom pot fer la condensació directament, evitant qualsevol retrogradació destillació simple , o bé després d’haver obtingut per condensació parcial dels vapors, és a dir, per rectificació, llur progressiu enriquiment en el constituent més…