Resultats de la cerca

Començà estudiant medicina, però es decantà molt aviat per les matemàtiques Fou deixeble del seu germà Jakob, que l’inicià en l’obra de Leibniz, de la qual fou propagador Estigué a París 1690-95, on redactà un curs de càlcul per al marquès de L’Hôpital hom creu que la coneguda regla de L’Hôpital és deguda a Johann Bernoulli El 1691 determinà les tangents i els radis de curvatura de moltes corbes planes i donà el primer exemple de coordenades polars Fou professor a Groningen 1695-1705 i, des de la mort del seu germà Jakob, a Basilea 1705, on fou mestre d’Euler Proposà i resolgué…

P 1 P 2 , P 2 P 3 , P n - 1 P n , i P n P 1 , són anomenats costats del polígon, essent els punts P 1 , P 2 , , P n , amb n ≥3, els anomenats vèrtexs del polígon Una diagonal del polígon és el segment recte que uneix dos vèrtexs no correlatius La porció de pla que és envoltada pels costats constitueix l' interior del polígon Els angles determinats per cada parell de costats adjacents, i que són a l’interior, són dits angles interiors del polígon Un polígon és convex si cada angle interior és menor o igual a 180° Un polígon és còncau si no és convex, és a dir, si almenys existeix un angle…

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany al grup dels llaüts de mànec Consta d’una caixa de ressonància en forma de vuit, amb una maneta que fa girar una roda de fusta adjacent al pont Accionada per la mà de l’instrumentista, la maneta posa en moviment la roda que frega continuadament les cordes tot produint el so La llargària de les dues cordes melòdiques -generalment afinades a l’uníson- es modifica mitjançant unes tangents que, mogudes des d’un teclat collocat en un lateral de la caixa, trepitgen les cordes de forma semblant a com ho fan els dits en…

Consisteix en un regle proveït de diverses escales graduades, que duu, a més, un petit regle també graduat, desplaçable respecte al regle principal mitjançant unes ranures i uns encaixos adequats, i un cursor transparent, també desplaçable, proveït d’una o més ratlles verticals molt fines Totes les escales són logarítmiques, llevat d’alguna d’especial El principi en què es basa el regle de càlcul és la teoria dels logaritmes, de manera que per a multiplicar dos nombres, de fet hom suma dos segments graduats logarítmicament, i la divisió, anàlogament, consisteix a fer…

El primer estudi conegut sobre còniques és el tractat d’Apolloni de Perge, que les definia com a possibles seccions d’un con Projectivament, hom defineix la cònica com a lloc geomètric dels punts dobles d’una polaritat L’estudi afí de les còniques destaca els següents elements centre , que és el pol de la recta de l’infinit, diàmetre , qualsevol recta que passa pel centre, asímptotes , els diàmetres tangents a la cònica En l’estudi euclidià hom distingeix, a més, els eixos principals, que són una parella de diàmetres perpendiculars i també conjugats respecte a la polaritat…

La circumferència base sobre la qual hom talla les dents de les rodes de l’engranatge és anomenada circumferència primitiva i la seva dimensió és designada com a diàmetre primitiu les circumferències primitives de dues rodes que engranen són tangents Sobre la circumferència primitiva hom pren les mesures que caracteritzen els engranatges el pas de l’engranatge, que és la distància que separa els eixos de dues dents consecutives, i la sortida i la profunditat de la dent, la suma de les quals és l’altura de la dent Cada tipus de dentat pot ésser caracteritzat pel mòdul o quocient…

Si C és una envolvent de S , S és l'evoluta C Donada la corba S , hom pot generar una evolvent tot fixant una tangent a S en un punt de tangència A , limitant-ne la seva longitud a i anant-la enrotllant a la corba, de manera que el punt extrem B determina una evolvent Les diferents longituds a determinen les diferents evolvents