Resultats de la cerca

Celebrada en memòria de William Tarin, pioner del ciclisme a Tarragona, fou organitzada pel Ciclo Moto, el Club El Pedal i l’Esportiu El Vendrell Consistí en diverses etapes El seu primer i darrer guanyador fou Muç Miquel

El museu és installat a la casa Martí, que la Diputació adquirí el 1983, que fou remodelada i adequada al projecte museístic per l’arquitecte Jaume Mutlló i Pàmies Reuneix colleccions d’escultura Julio Antonio, Santiago Costa i Vaqué, Salvador Martorell i Ollé i de pintura Josep Sancho i Piqué, i un arxiu fotogràfic que conserva, entre altres, les obres de Pere Català i Pic i Hermenegild Vallvé i Vilallonga que havien estat encarregades per la mateixa Diputació el 1929 per a ser presentades a l’Exposició Internacional de Barcelona d’aquell any dins la Secció Monumentos de España El 2008,…

Vida i obra De formació autodidàctica, s’especialitzà en la minoria jueva del Camp de Tarragona i la Conca de Barberà, sobre la qual publicà diverses monografies Els jueus de Valls i la seva època 1980, Les jueries medievals 1983, Guia de les jueries tarragonines 1984 i La comunitat hebrea de Santa Coloma de Queralt 1986 Fora d’aquesta temàtica redactà el llibre Els antics carrers de Valls 1989Utilitzà les miscellànies dels centres d’estudis per a divulgar la seva recerca, sempre realitzada en base documental, com els Quaderns d’Història Tarraconense 1982-85, Aplec de Treballs de…

Fundada el 1859, nasqué amb l’objectiu de difondre la cultura i la catalanitat La secció d’excursionisme fou constituïda el 1901 Durant la primera etapa predominà l’interès científic centrat en l’exploració espeleològica i l’inventariat fotogràfic Durant la dècada de 1920 i 1930 tingué molta activitat, sobretot per l’aportació de Joaquim Santasusagna i Josep Iglésies Edità tres guies i el 1927 promogué la realització dels Aplecs Excursionistes de les Comarques Tarragonines Després de la Guerra Civil, el 1948, reprengué l’activitat en destacà la secció d’arqueologia El 1963…

Desenvoluparen llur activitat a Sarral Conca de Barberà, del segle XVI al XIX, i treballaren per les contrades tarragonines El més antic conegut és Isidre Espinalt , que contractà l’altar major de la seu de Tortosa 1530, però només feu els de Sant Agustí i Sant Ruf Descendents seus foren Isidre Espinalt i Travera Sarral — 1737, que el 1696 treballava a Valls i, més tard, a Tarragona i Montblanc del 1695 al 1719 feu diverses obres al monestir d’Escaladei Un fill seu, Isidre Espinalt Sarral — 1741, també tallista, fou succeït per un fill seu anomenat igualment Isidre Espinalt…

Fundat el 1972, nasqué de la fusió de les dues entitats excursionistes de la ciutat el Grup Excursionista Muntanyenc 1923 i l’Agrupació Excursionista Ginesta 1929 Disposa de seccions d’escalada, grup alpí i un esplai La secció d’escalada fou campiona de Catalunya d’escalada esportiva durant tres anys i obrí vies de dificultat a les comarques tarragonines, a les parets del Troll Noruega i a les Yosemite EUA El grup alpí coronà cims com el Broad Peak pel vessant xinès, obrí una nova via al Cho Oyu i formà part de les primeres ascensions estatals al Nun i a l’Annapurna central…

Llicenciat en filosofia i lletres i dret a la Universitat de Barcelona Dirigí el Diario de Tarragona del 1881 al 1883 Fou elegit diputat provincial per la circumscripció Tarragona-el Vendrell el 1884 Dedicat de ple al conreu de la història, sobresortí per la rigorositat metodològica que emprà en la investigació i per l’objectivitat en la interpretació del document D’ací ve que, en termes generals, la seva obra sigui encara vigent, en especial els seus estudis medievals sobre la ciutat i les comarques tarragonines El 1901 fundà el Butlletí Arqueològic , òrgan de la Societat…

De periodicitat irregular, el seu objectiu era editar articles sobre arqueologia, art i història relacionats amb les comarques tarragonines Francesc Xavier Ricomà Vendrell fou el coordinador de la publicació, tot i que no apareix el seu nom en cap volum El número I, que veié la llum l’any 1977, duia incorporada la Bibliografia Històrica Tarraconense I, que a partir del 1979 esdevingué una publicació periòdica pròpia, depenent de la Secció de Biografia i Bibliografia de l’Institut L’any 1996, la Diputació de Tarragona dissolgué l’Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV…

Presta una atenció preferent a les comarques tarragonines, bé que ha anat diversificant-ne el catàleg A final de la dècada del 2000 oferia una cinquantena de colleccions dedicades a l’excursionisme “La Butxaca de Muntanya”, “Manuals de Muntanya”, “Petjades”, guies de natura “Conèixer”, “Espais Naturals”, monografies locals “La Creu de Terme” temàtica castellera “L’Aixecador”, divulgació històrica “Memòria del Segle XX”, memòries “El Bagul”, cuina “El Cullerot”, narrativa, poesia “Sinalefa” i assaig “Prisma”, “El Tinter”, entre d’altres Publica les obres guanyadores dels premis…

L’any 1845 participà activament en la creació del Museu Arqueològic Provincial , i contribuí amb eficàcia a transformar-lo en el primer museu d’arqueologia romana de Catalunya L’ànima de la nova societat i primer president fou Joan Francesc Albiñana i de Borràs, i un dels més grans impulsors Bonaventura Hernández El 1901 inaugurà una nova etapa amb la publicació del Boletín Arqueológico , del qual fou el principal impulsor el seu primer director Emili Morera Dit Butlletí Arqueològic del 1921 al 1936, se n’interrompé la publicació del 1937 al 1942, i des d’aquest any fins a la fi del…