Resultats de la cerca

És autor d’importants contribucions al coneixement de la tectònica i de la petrologia dels terrenys paleozoics dels Pirineus catalans Fou professor de la Universitat Pierre et Marie Curie, París VI, fins el 1993 Entre les seves principals aportacions a la geologia pirinenca hi la l’atribució dels massissos gnèissics dels Pirineus orientals Canigó, Roc de Fraussa, l’Albera a antics granitoides prehercinians, d’edat probable proterozoica superior, i emplaçats durant el cicle Cadomià Aquests granitoides foren metamorfitzats i transformats al seu estat actual durant l’orogènesi…

Té uns 300 km de llarg per uns 45 d’ample, encarada al N, entre el Jura a migdia i el massís esquistós renà al N A dreta i esquerra s’aixequen les restes hercinianes —Selva Negra i Odenwald, per una part, i Vosges i Hardt per l’altra— entre les quals tingué lloc l’esfondrament iniciat ja a l’Oligocè El Rin n'és l’eix, potent, que passa de 1 000 m 3 /s a Basilea fins a 1 500 gràcies al Neckar i al Main El fons d’aquesta fossa és un sistema de terrasses sobre materials terciaris fèrtils que potencien una agricultura no pas migrada —tabac i vinyes, sobretot— Però és, a més, un antic camí de pas…

Geològicament, pertany a la segona sèrie tectònica de la serra de Tramuntana Hi són situades les estacions radiotelefòniques i de televisió de l’illa

Pertany a la tercera sèrie tectònica de la serra de Tramuntana de Mallorca Al vessant meridional es troba la possessió de s' Alcadena , a la qual pertany aquesta muntanya

Al principi, s’hauria separat en dues grans masses, la Lauràsia al nord i la Gondwana al sud El protooceà que l’envoltava era La Pantalassa , segons la tectònica de plaques

Excursionista, alpinista el 1932 escalà, amb Vilaret, la paret nord del Pedraforca i espeleòleg animador de la publicació “Sota Terra”, 1932-36, es llicencià en ciències naturals a Barcelona 1932, sota el mestratge de JMarcet i Riba, MSan Miguel de la Càmara, FPardillo i LSolé i Sabarís publicà, fins el 1939, una vintena de treballs sobre tectònica i morfologia dels Prepirineus i del Pirineu català i la hidrologia càrstica del Sistema Mediterrani En 1936-39 aixecà el primer mapa geològic d’Andorra a escala 150 000 En 1939-48 publicà uns quaranta treballs de tema català, coronats…

Les falles de transformació són vores passives de placa i posen en relació dos segments de dorsal oceànica, dos segments de fossa oceànica o bé una fossa i una dorsal, segons la tectònica de plaques

Laurentia era un dels cratons en què es fraccionà el gran continent de Lauràsia Les idees de Hans Stille han estat substituïdes, avui, per la moderna teoria de la tectònica de plaques i deriva dels continents

És autor de Constitució geològica de Terrassa i dels seus voltants 1918, Relaciones tectónicas entre Cataluña y las Baleares 1922, Tectónica de Montserrat sd, etc També deixà algun estudi històric La noche de San Bartolomé 1904

El primer correspon a l’alta vall, la qual constitueix una conca tectònica entre els relleus de Protomagno i els de Chianti el segon sector és la zona més poblada i de més rica agricultura de la Toscana