Resultats de la cerca
Es mostren 372 resultats
exhumació
Geologia
Fet d’aflorar en superfície un volum de roca o una estructura que anteriorment havia estat enterrat.
L’exhumació és deguda a l’activitat tectònica i a processos erosius
plana del Rin
Fossa tectònica recorreguda pel Rin entre Basilea i Bingen.
Té uns 300 km de llarg per uns 45 d’ample, encarada al N, entre el Jura a migdia i el massís esquistós renà al N A dreta i esquerra s’aixequen les restes hercinianes —Selva Negra i Odenwald, per una part, i Vosges i Hardt per l’altra— entre les quals tingué lloc l’esfondrament iniciat ja a l’Oligocè El Rin n'és l’eix, potent, que passa de 1 000 m 3 /s a Basilea fins a 1 500 gràcies al Neckar i al Main El fons d’aquesta fossa és un sistema de terrasses sobre materials terciaris fèrtils que potencien una agricultura no pas migrada —tabac i vinyes, sobretot— Però és, a més, un antic camí de pas…
serra d’Alfàbia

Vista dels vessants orientals de la serra d’Alfàbia, el massís més alt de la serra de Tramuntana, de Mallorca
© Fototeca.cat
Serra
Sector de la serra de Tramuntana, a Mallorca, entre Sóller (al N) i Bunyola i Orient (al S), es Teix (a l’W) i l’Ofre (a l’E), amb una altitud màxima de 1 068 m.
Geològicament, pertany a la segona sèrie tectònica de la serra de Tramuntana Hi són situades les estacions radiotelefòniques i de televisió de l’illa
Noel Llopis i Lladó
Geologia
Geòleg.
Excursionista, alpinista el 1932 escalà, amb Vilaret, la paret nord del Pedraforca i espeleòleg animador de la publicació “Sota Terra”, 1932-36, es llicencià en ciències naturals a Barcelona 1932, sota el mestratge de JMarcet i Riba, MSan Miguel de la Càmara, FPardillo i LSolé i Sabarís publicà, fins el 1939, una vintena de treballs sobre tectònica i morfologia dels Prepirineus i del Pirineu català i la hidrologia càrstica del Sistema Mediterrani En 1936-39 aixecà el primer mapa geològic d’Andorra a escala 150 000 En 1939-48 publicà uns quaranta treballs de tema català, coronats…
puig de s’Alcadena
Muntanya
Muntanya de vessants esquerps i cim aplanat (817 m), situada al terme d’Alaró, entre els torrents de Solleric i d’Almadrà.
Pertany a la tercera sèrie tectònica de la serra de Tramuntana de Mallorca Al vessant meridional es troba la possessió de s' Alcadena , a la qual pertany aquesta muntanya
Pangea
Protocontinent
Hipotètic supercontinent que hauria englobat, en el Paleozoic, la totalitat de la terra emergida i del qual haurien sorgit, per fragmentació i gradualment, els actuals continents.
Al principi, s’hauria separat en dues grans masses, la Lauràsia al nord i la Gondwana al sud El protooceà que l’envoltava era La Pantalassa , segons la tectònica de plaques
falla de transformació
Geologia
Falla de desplaçament horitzontal que constitueix el límit on una placa litosfèrica passa pel costat d’una altra sense formació ni destrucció de litosfera.
Les falles de transformació són vores passives de placa i posen en relació dos segments de dorsal oceànica, dos segments de fossa oceànica o bé una fossa i una dorsal, segons la tectònica de plaques
Laurentia
Protocontinent
Segons Hans Stille, un dels cratons, o zones estables de l’escorça terrestre, format per part de l’Amèrica del Nord i Grenlàndia.
Laurentia era un dels cratons en què es fraccionà el gran continent de Lauràsia Les idees de Hans Stille han estat substituïdes, avui, per la moderna teoria de la tectònica de plaques i deriva dels continents
Jacint Elias i Escayol
Geologia
Geòleg.
És autor de Constitució geològica de Terrassa i dels seus voltants 1918, Relaciones tectónicas entre Cataluña y las Baleares 1922, Tectónica de Montserrat sd, etc També deixà algun estudi històric La noche de San Bartolomé 1904
la Liébana
El monestir de Santo Toribio, a la comarca de la Liébana, Cantàbria
© B. Llebaria
Comarca de Cantàbria, situada al bell mig de la serralada Cantàbrica, al peu dels Picos de Europa.
És una fossa tectònica regada pel Deva Hi ha conreus de cereals, ametllers, vinya i fruiters Té ramaderia bovina i ovina Indret turístic, conserva el monestir de Santo Toribio antigament San Martín, cèlebre pel monjo Beat de Liébana