Resultats de la cerca
Es mostren 283 resultats
Jacques de Vaucanson
Mecànic i inventor francès.
Estudià anatomia, música i mecànica El 1737 inventà un autòmat que tocava la flauta, i després construí altres ginys semblants Ideà una bomba d’aigua, el primer torn automàtic, un teler també automàtic i diverses màquines per a la mecanització de les peces que necessitava
pelfa
Indústria tèxtil
Teixit de seda, llana o moher, semblant al vellut, però de pèl més llarg, el qual augmenta la brillantor del teixit, atès que en ajeure’s reflecteix la llum.
És fabricada en teler de barretes de ferro o, més freqüentment, en telers de doble peça, emprant un lligat que subjecti bé els fils de pèl La superfície pot presentar dibuixos obtinguts per estampació, gofrat o mitjançant el lligat La pelfa és emprada especialment en tapisseria
ordissatge
Indústria tèxtil
Operació d’ordir, anomenada també preparació de l’ordit, que és immediatament anterior al tissatge.
En l’ordissatge, el fil és enrotllat en les bobines d’enrotllament creuat o en els rodets amb enrotllament parallel que guarneixen la fileta, la qual alimenta l’ordidor amb un gran nombre de fils simultàniament, generalment de 200 a 600 La major part d’ordits són sotmesos en sortir de l’ordidor a l’operació de paratge Freqüentment el nombre de fils del plegador és inferior al necessari i llavors cal reunir els fils de diversos plegadors en un de sol, operació que és feta en un cavallet a propòsit o bé alimentant la màquina de parar amb diversos plegadors, simultàniament Seguidament cal passar…
joc de faristol
Indústria tèxtil
Mecanisme dels telers que serveix per a moure els lliços independentment els uns dels altres.
És format per un arbre d’excèntriques, sovint intercanviables, situat al costat del teler, a baix de tot, que transmet el moviment als lliços a través d’unes calques i d’uns arbres horitzontals El conjunt d’aquests arbres, collocats escalonadament i de llurs suports, té l’aspecte d’un faristol
trama
Indústria tèxtil
Fil o conjunts de fils que van de vora a vora d’un teixit, entrellaçats i encreuats amb els fils d’ordit.
En un teixit pot haver-hi diverses trames, cadascuna de les quals requereix una llançadora en el teler Cada fil de trama en el teixit és anomenat passada La preparació de la trama consisteix a enrotllar el fil procedent de fusades, bobines o madeixes, en bitlles mitjançant la màquina de bitlles Els telers sense llançadora s’alimenten directament a partir de bobines
Joseph Marie Jacquard

Monument a Joseph Marie Jacquard, a la plaça de La Croix-Rousse, a Lió
© MC
Indústria tèxtil
Inventor francès.
Fill d’un teixidor de brocats, treballà amb els telers del seu pare El 1801 inventà una màquina rudimentària la màquina jacquard que simplificava la reproducció dels dibuixos en els teixits, alhora que permetia l’obtenció de mostres més grans el 1806, després de perfeccionar-la amb les idees que li suggerí el teler de Jacques de Vaucanson, fou declarada d’utilitat pública
cop
Indústria tèxtil
Tipus de bobina que hom empra directament com a bitlla en l’operació de teixir.
Es diferencia d’aquesta en el fet que el fil, en començar-se la bitlla, s’enrotlla sobre un petit con de fusta i continua plegant-se sobre ell mateix Els cops poden ésser normals i gegants, i en aquest darrer cas són anomenats supercops El cop no és apte per a teler automàtic de canvi de bitlla, puix que no porta ànima rígida i es partiria en efectuar el canvi
Nicolau Usart i Furriol
Industrial.
Inventà un procediment per a fabricar patens de cotó S'associà amb un fabricant tèxtil de Capellades i, més tard, s’establí a Barcelona, on portà a la pràctica invents seus, com un procediment per a fabricar teles de Vichy amb teler mecànic, un altre per a fer arrissats, etc, alguns dels quals hagué de defensar d’imitacions mitjançant plets llargs i enutjosos Fundà institucions benèfiques al seu poble natal
Francesc Duran i Cañameras, màquines per a teixits de llana, a Sabadell
Francesc Duran i Cañameras Personalidades Eminentes de la Industria Textil Española, 1952 Francesc Duran i Cañameras va néixer a Martorell l’any 1837 El 1863 obrí a Sabadell un taller mecànic al carrer de Riego Aleshores Sabadell era una ciutat on la indústria anava guanyant terreny a l’agricultura, però aquesta encara hi tenia un bon paper No és d’estranyar que la seva primera dedicació fos la fabricació de premses per al vi i molins de vent per a elevar l’aigua L’ambient industrial guanyà la partida al professional D’aquí l’interès en els telers mecànics que Duran i Cañameras coneixia i…