Resultats de la cerca
Es mostren 3931 resultats
primitiu | primitiva
Gramàtica
Dit del temps que proporciona el tema sobre el qual es formen els altres temps, dits derivats.
Són primitius el present d’indicatiu tema de present i el pretèrit perfet d’indicatiu tema de perfet
fons
Fotografia
Imatge que resta al darrere de la del tema principal en una fotografia.
El fons cal que sigui apropiat al tema que cal impressionar, car de vegades ha de passar inadvertit i de vegades ha d’acabar de crear l’ambient desitjat En el primer cas, hom sol difuminar-lo reduint la profunditat de camp
Sant Crist
© Corel Professional Photos
Representació de Jesucrist clavat en creu.
Constitueix la figura central del tema iconogràfic de la crucifixió i és anomenada així quan la imatge té més interès que la creu Les primeres representacions del Crist en creu són del s V porta de Santa Sabina, a Roma capseta de vori del British Museum de Londres Abans, els cristians representaven la creu sola, potser per la por d’ésser objecte de burla cal recordar la representació al Palatí, a Roma, d’un crucificat amb cap d’ase, i la inscripció “Alexàmenos adora el seu déu”, i la prohibició d’imatges del Crist crucificat feta pel concili d’Elvira, el 305 A l’Orient i, per la…
liquidació temàtica
Música
Procediment de reducció que comporta la dissolució dels motius característics d’un tema.
L van Beethoven Sonata op 2, núm 1, I Allegro © Fototecacat/ Jesús Alises La liquidació temàtica també anomenada, simplement, liquidació, terme divulgat per A Schönberg Fundamentals of Musical Composition , 1937-48, suposa la polvorització, la despersonalització dels trets característics d’uns motius que només sobreviuen com a mers ‘residus melòdics’ La liquidació, a causa d’aquest efecte de dissolució, té una funció conclusiva i, en consonància, acostuma a situar-se al final d’un tema, tot i que també pot aparèixer, en formes sonata, al final del core del desenvolupament…
transformació temàtica
Música
Terme que designa el procés mitjançant el qual es modifica la fisonomia d’un tema, bàsicament alterant el seu caràcter i context.
La transformació temàtica s’ha de distingir de la variació o del desenvolupament, ja que no es tracta d’una derivació secundària d’un tema principal, amb el qual s’establiria una dependència o subordinació lògica En aquest sentit, no hi ha una preeminència, més enllà de la cronològica, entre un tema i la seva transformació, tot i que es reconeix el vincle entre els dos Així, doncs, la transformació s’erigeix en una entitat autònoma, autosuficient i amb una personalitat pròpia, aquesta última eventualment subordinada a les necessitats programàtiques de l’obra El…
rubā‘ī
Literatura
Quarteta característica de la literatura persa, generalment de tema místic i iniciada, sembla, a mitjan segle X per Abū Šūkur de Balkh.
Molt famoses i de tema bàquic són les Rubā'īyyat d’'Umar Ḫayyām
auto
Teatre
Peça teatral medieval castellana o portuguesa, de tema religiós o profà, designada també amb els noms de moralidad
i misterio
.
La més antiga i més important és l' Auto de los Reyes Magos Reis Mags, datat entre els ss XII i XIII A partir del s XVI al qual pertanyen les 96 peces rudimentàries, contingudes al codi d' Autos viejos , totes elles de tema religiós i destinades, sembla, a ésser representades a l’església l' auto es contaminà amb el misteri del Corpus Christi i donà lloc a l' acte sacramental
tematisme/atematisme
Música
Concepcions que engloben, respectivament, aquella música que utilitza el tema com a base estructural i organitzativa del material de l’obra -cas del tematisme- i, per contra, aquella música que en prescindeix -atematisme-.
Com que la música tonal ha estat sempre indissociablement temàtica, els conceptes de tematisme i atematisme no sorgiren com a termes antagònics fins al segle XX, quan la música atonal deixà d’utilitzar progressivament el tema com a base conceptual de l’obra Els primers intents es troben ja en algunes de les obres dodecatòniques d’A Schönberg, per exemple en les Sis petites peces per a piano , opus 19 Fou, però, A Webern qui feu servir per primera vegada les sèries no com a base estructural del tema -tal com feu A Schönberg seguint la tradició de la música tonal- sinó com a nou recurs…
natura morta
© Corel Professional Photos
Art
Gènere pictòric que té com a tema exclusiu objectes inanimats de diversa índole: fruita, flors, instruments de música, gerros, llibres, etc.
Com a gènere autònom, cal trobar-ne l’origen en el gòtic tardà i en l’inici del Renaixement Des de la segona meitat del s XVI fou més i més conreat i adquirí una importància que arriba fins avui Un moment de gran florida de la natura morta fou el s XVII JSánchez Cotán, FZurbarán i DVelázquez a la península Ibèrica Caravaggio a Itàlia FSnyders i PPRubens a Flandes Rembrandt a Holanda També en pintaren JBChardin, LMeléndez, FGoya, Vvan Gogh, PCézanne i EManel, entre altres És tema molt important per a diferents corrents pictòrics del s XX cubisme, surrealisme, hiperrealisme