Resultats de la cerca
Es mostren 930 resultats
albufera

Vista de l'estany de Saint Nazaire, prop de Salses (Rosselló)
© Jaume Ferrández
Geomorfologia
Hidrografia
Llacuna d’aigua salabrosa o salada separada de la mar per un cordó litoral.
A causa d’un moviment transgressiu de la mar, o per efecte dels corrents marins, les sorres litorals poden acumular-se a les costes baixes, formar cordons litorals i aïllar totalment o parcialment una extensió d’aigua La majoria de les albuferes comuniquen amb la mar mitjançant graus que tallen el cordó litoral o barra Aquests graus tenen un traçat inestable, en funció de les marees o de les variacions climàtiques Així, en regions àrides, com per exemple a la costa del sud-oest africà, tendeixen a tancar-se durant l’estació seca, i a obrir-se de nou a l’estació plujosa De…
vehicle submarí de control remot
Geografia
Vehicle submarí connectat a un vaixell de suport mitjançant un cable que permet recuperar la informació obtinguda pel vehicle i transmetre-li ordres.
Els vehicles de control remot es fan servir per a explorar els entorns que són massa perillosos per als humans Tendeixen a estar altament especialitzats i s’han utilitzat per a una gran varietat de tasques, com ara l’exploració del fons marí, la vigilància submarina, l’estudi de noves espècies de plantes i animals en el seu entorn natural o la cerca i exploració de vaixells enfonsats, com és el cas del Titanic
autocongrenyament
Tecnologia
Mètode de congrenyament aplicat a les canonades en què els congrenys emprats són de diàmetre lleugerament més gran que aquelles.
En injectar aigua a pressió la canonada es dilata fins a obligar els congrenys a eixamplar-se i es deforma plàsticament i, per tant, en deixar d’injectar l’aigua a pressió no retorna a la seva dimensió inicial, mentre que aquells, en fer-ho elàsticament, tendeixen a retornar a llur diàmetre inicial i estrenyen fortament la canonada de manera que resti ben congrenyada S'aplica especialment per enfortir les conduccions forçades fetes de formigó, de les centrals hidroelèctriques
Altres modificacions i trastorns en el climateri
Per bé que ja han estat esmentats els trastorns que amb major freqüència causen alteracions més notables en el climateri, en aquesta època també es poden produir altres modificacions corporals que representin algun grau de molèstia per a la dona Per exemple, poden esdevenir-se canvis a les cordes vocals, que causen una minva en els registres alts de la veu, o bé que les mames perdin la turgència, es facin menys consistents i pengin Altrament, també hi ha una relació entre el dèficit d’hormones femenines i un augment en la incidència d’ arterioesclerosi , trastorn caracteritzat pel dipòsit de…
reticle cromosfèric
Astronomia
Estructura a gran escala que s’observa a la cromosfera solar quan s’utilitza un filtre H-α (656,3 nm), o a l’ultraviolat, per les línies H i K del Ca II (~393nm) o les h i k del Mg II (~280 nm); aquest entrellat voreja les estructures supergranulars.
A mesura que les observacions del reticle cromosfèric es fan emprant filtres de longitud d’ona més curta, el reticle es difumina ja que la radiació que s’observa prové de capes més altes de la cromosfera corona La connexió entre supergrànuls i el reticle s’estableix a partir del camp magnètic, ja que els tubs de flux tendeixen a concentrar-se allí on el flux de material és més gran, i això passa a les regions externes dels supergrànuls
intermetàl·lic | intermetàl·lica
Tecnologia
Dit del compost constituït per dos elements metàl·lics o més, la proporció dels quals pot variar entre dues composicions límit, i que es comporta, en els aliatges, com un metall pur.
Els elements dels grups 4B, 5B i 6B de la taula periòdica tenen tendència a combinar-se segons les lleis de la valència composts intermetàllics de valència i formen estructures cristallines semblants a les dels composts iònics Els altres metalls tendeixen a formar composts intermetàllics electrònics , en els quals l’estructura i la composició són determinades per la relació entre el nombre d’electrons de valència i el nombre d’àtoms, o composts binaris de Laves , amb la relació 1/2 entre els metalls
disseminació
Botànica
Dispersió de les diàspores de les plantes.
La disseminació tendeix a allunyar-se de la planta que les ha originades, de manera que sigui evitada la competència de la planta mare amb les plantes filles i d’aquestes entre elles anemocor, zoocor, hidrocor En algunes plantes molt especialitzades i amb un hàbitat molt limitat plantes d’esquerdes de roques, plantes de manglar, etc els mecanismes de disseminació tendeixen a assegurar que les diàspores, escasses en aquests casos, trobin un medi adequat on desenvolupar-se, immediat a la planta mare autocor
heterofònic
Música
Dit del so d’espectre complex produït per alguns instruments -sobretot melòdics- que es percep com una barreja de sons simultanis.
S’obté mitjançant digitacions especials o forçant el vent en la majoria dels instruments de vent Generalment es tracta de sons parcials parcial no harmònics simultanis, de tessitures o timbres contrastats, produïts amb prou intensitat per a ser captats com a conjunts de sons diferents, a diferència dels harmònics que formen el timbre, els quals tendeixen a fondre’s en un únic so Actualment susat en la composició, per la qual cosa ha calgut crear noves formes de notació per a expressar-los
multifònic
Música
En alguns instruments de vent, so compost en el qual es distingeixen diferents notes simultànies.
Mitjançant tècniques especials d’emissió, alguns instruments aeròfons poden deixar sentir sons diferents superposats Es tracta d’un recurs que aprofita la diferenciació auditiva dels sons parcials no harmònics, els quals tendeixen a sentir-se separats de l’espectre tímbric d’una nota en concret Amb embocadures i digitacions especials, es reforcen aquests sons a fi que se sentin com a acords més o menys dissonants Emprats com a efectes expressius, els multifònics han estat utilitzats per molts compositors i intèrprets del segle XX
pena corporal
Dret penal
Càstig, imposat pel dret, que afecta la persona o la integritat física del delinqüent.
Malgrat que el concepte inclou la pena de mort, hom en cenyeix l’abast a les penes que tendeixen a causar un sofriment físic Habituals a l’antic dret, en diverses formes cruels —mutilació, assots, etc— han desaparegut dels drets penals occidentals, sobretot a partir de la reforma iniciada, al s XVIII, per Cesare Beccaria Hom els troba encara en països d’influència musulmana Líbia, Aràbia Saudita, Sudan, etc Amb finalitat purament eugenèsica, d’higiene social, hi ha la pràctica, a certes nacions, de l’esterilització o castració d’anormals i delinqüents sexuals perillosos