Resultats de la cerca
Es mostren 134 resultats
estàtica química
Química
Part de la química que estudia els estats d’equilibri al qual tendeixen els sistemes que experimenten una reacció reversible.
Hom anomena reversibles les reaccions que poden progressar en un sentit o en el sentit invers, i arriben en ambdós casos a un mateix estat d'equilibri químic, que és caracteritzat pels valors de les concentracions dels productes de la reacció i de les substàncies reaccionants que encara hi resten presents, i és modificat conformement a les lleis de JW Gibbs i HL Le Chatelier quan hom altera diverses variables, com les concentracions inicials, les pressions parcials o totals i la temperatura L’estudi quantitatiu de l’estàtica química es desenvolupà a partir de la llei d’acció de massa acció de…
William Thomson

William Thomson
© Fototeca.cat
Física
Físic britànic, conegut també com a lord Kelvin.
Estudià les propietats de la matèria, de la calor i de l’electricitat i es féu famós per les seves recerques sobre termodinàmica, electrodinàmica i termoelectricitat El 1848 proposà la coneguda escala absoluta de temperatures, que duu el seu nom Formulà les lleis de la termodinàmica primer i segon principis i estudià, juntament amb JP Joule, les expansions dels gasos efecte Joule-Thomson Féu recerques sobre l’edat de la Terra, on tingué controvèrsies amb TH Huxley Contribuí a l’estudi teòric de l’electroestàtica i inventà un tipus de galvanòmetre També són destacables les seves…
Joseph Larmor
Física
Físic irlandès.
Fou el creador d’importants teories sobre l’estructura atòmica i el comportament dels electrons, i amplià els conceptes clàssics de la termodinàmica
Ludwig Boltzmann
Física
Físic austríac.
Desenvolupà, amb JWGibbs i JCMaxwell, la mecànica estadística Estudià a Linz i a Viena, on es doctorà l’any 1866 Professor de física a Graz, a Munic, a Leipzig i a Viena des del 1895 fins al seu suïcidi, el 1906 Inspirat pels treballs de Maxwell, tractà d’interpretar les lleis de la termodinàmica a partir de la mecànica de les molècules i amb mètodes estadístics Identificà l’entropia amb el logaritme de la probabilitat multiplicat per la constant de Boltzmann fórmula de Boltzmann El seu teorema H 1877 permeté d’explicar el segon principi de la termodinàmica Formulà l’equació…
funció de Massieu
Física
Funció termodinàmica definida a partir de la funció treball de Helmholtz i de la temperatura termodinàmica.
S’expressa per l’equació J = - A/T
tefigrama
Meteorologia
Diagrama meteorològic en el qual hom representa en abscisses les temperatures absolutes, i en ordenades els logaritmes neperians de les temperatures potencials.
Té la propietat que l’àrea compresa dintre qualsevol corba que representi una evolució termodinàmica reversible és igual a la calor absorbida o al treball efectuat per cada unitat de massa
Woldemar Voigt
Física
Físic alemany.
Professor a diverses universitats alemanyes, féu recerques en cristallografia, termodinàmica i magnetoòptica, camp en el qual descobrí l’efecte que duu el seu nom Publicà Thermodynamik 1903-04 en dos volums i Lehrbuch der Kristallphysik 1910
zero absolut
Física
Límit inferior de la temperatura que pot atènyer la matèria per absència total d’agitació tèrmica.
Per això, en el zero absolut la matèria, independentment de la pressió a què és sotmesa, només es troba en l’estat sòlid Per definició, és l’origen de l’escala termodinàmica de temperatura, anomenada també Kelvin o absoluta, i val —273,15°C
Hugh Longbourne Callendar
Física
Físic i enginyer anglès.
Estudià determinats fenòmens de la termodinàmica especialment relacionats amb els enginys de vapor d’aigua des del vessant experimental Introduí el termòmetre de resistència de platí, molt més exacte que els anteriors, i proposà l’equació d’estat que porta el seu nom equació de Callendar
Theodore Williams Richards
Química
Químic nord-americà.
Professor a Harvard, treballà en electroquímica i termodinàmica química i ideà un tipus de calorímetre adiabàtic És conegut sobretot pel fet d’haver determinat nombrosos pesos atòmics d’elements i pel fet d’haver confirmat l’existència de diferents isòtops El 1914 rebé el premi Nobel de química