Resultats de la cerca
Es mostren 968 resultats
Cronicons Llenguadocianocatalans
Grup de texts annalístics del Llenguadoc.
Cal esmentar-ne el Thalamus parvus de Montpeller, el cronicó del cartulari de Ramon el Jove de Tolosa, el cronicó llatí de Sant Serni, també de Tolosa, el de Sant Pau de Narbona, i també el Cronicó Dertusense I , escrit en occità, que arriba fins a l’any 1323 Tots són palesament influïts, potser a favor de l’accés de Pere I a la senyoria de Montpeller 1204, pels cronicons catalans, principalment els de la família dels barcinonenses del tipus del de Skokloster, alhora que ells influeixen en alguns annals catalans a partir de la segona meitat del s XIII Un cronicó perpinyanès, encapçalat per la…
ibèric
Lingüística i sociolingüística
Llengua dels ibers.
Estesa del N dels Pirineus riu Erau fins a l’estret de Gibraltar a llevant de la península Ibèrica, és encara molt poc coneguda Hom té dubtes sobre la seva classificació Alguns lingüistes la consideren anterior a l’extensió dels pobles indoeuropeus a l’Occident, i l’han relacionat, sense gaire èxit, amb el basc Altres, en canvi, remarquen la influència de les parles continentals europees Les fonts del seu estudi, a més dels noms propis en texts o en inscripcions llatines, són els texts epigràfics indígenes, escrits en alfabet grec, com els ploms d’Alcoi i d’El…
khotanès
Lingüística i sociolingüística
Llengua afí als parlars irànics arcaics, els principals documents escrits de la qual han estat trobats a Khotān.
Els texts fins ara desxifrats són relacionats amb el budisme, amb fragments importants d’origen sànscrit, i texts d’índole mèdica
Antologia Catalana
Col lecció d’Edicions 62 de Barcelona, dirigida per Joaquim Molas.
Iniciada el febrer del 1965, es proposa d’oferir texts manejables amb vista a formar una antologia de la cultura catalana de totes les èpoques i de tot el domini lingüístic Publica predominantment texts literaris, que van de Ramon Llull fins als nostres dies, però també hi són inclosos texts d’historiadors, economistes, pensadors i polítics, tant si escrivien en català com en altres idiomes i en aquest cas són traduïts, acompanyats d’un pròleg i d’unes taules Ha ofert obres inèdites, com Lo desengany , de Francesc Fontanella, i Lucrècia , de Joan Ramis,…
cronicó
Historiografia
Denominació aplicada sovint per influència del erudits dels s. XVII-XIX, des de Pèire de Marca a Jaume Villanueva.
Va ésser aplicada als annals o, més pròpiament almenys per als cronicons catalans, a aquells texts que tenen una estructura semblant als annals, però amb text corresponent a cada data més detallat que una simple nota annalística i menys extens que una anotació de dietari Exemples d’aquest tipus mitjà i intermedi són la Chronica de Joan de Bíclarum que historia del 567 al 592 i la Crònica del Racional , del municipi barceloní amb anotacions des del 1311 fins al 1417, ambdues en llatí En realitat, hi ha texts com el Cronicó valencià i el Barcinonense IV o de Mascaró…
Azimuth
Revista d’art italiana fundada al mes de novembre del 1959 per Enrico Castellani i Piero Manzoni.
Vicenzo Agnetti hi està molt vinculat des dels seus inicis A més de l’italià, els texts es publiquen també en altres idiomes Pretén contrarestar Il Gesto , publicació del Gruppo Nucleare El primer número, coordinat per Castellani i Manzoni, inclogué texts de Vicenzo Agnetti, Bruno Alfieri, Guido Balla, Gillo Dorfles, Albino Galvano, Carl Laszlo i Yoshiaki Tono, i reproduí obres d’Yves Klein, Jasper Johns i Rauschenberg Arran de l’exposició “La Nuova Conzezione Artistica” a la galeria Azimuth de Milà al principi del 1960, es publicà el segon i darrer número de la…
xerocopiar
Fotografia
Disseny i arts gràfiques
Obtenir xerocòpies (de texts o d’imatges).
Aristide Calderini
Diplomàtica i altres branques
Escriptura i paleografia
Papiròleg i editor de texts clàssics italià.
Fou professor a la Università Cattolica del Sacro Cuore de Milà, on fundà l’Istituto di Papirologia i la revista “Aegyptus” És autor de més d’un centenar de treballs científics, entre els quals un Trattato di Papirologia
Corpus Iuris Canonici
Dret canònic
Col·lecció dels principals texts jurídics eclesiàstics medievals.
La designació no esdevingué usual fins al s XVI amb Gregori XIII No constitueix un tot orgànic, sinó una summa d’obres diverses, que tenen força d’obligar per elles mateixes, tot i que el Corpus no hagi estat mai promulgat Comprèn sis obres o reculls el Decret de Gracià ~1140, que aplega materials antics, des dels cànons dels primers concilis fins als capitularis francs les Decretals de Gregori IX 1234, compilades per Ramon de Penyafort el Liber sextus de Bonifaci VIII 1298, que recull la legislació del mig segle precedent les Clementines, recull de Climent V, amb els cànons del…