Resultats de la cerca
Es mostren 182 resultats
Lobegott Friedrich Konstantin von Tischendorf
Bíblia
Biblista i teòleg alemany.
Els estudis de crítica textual de la Bíblia el portaren a cercar i copiar còdexs a les biblioteques de França, Anglaterra, Itàlia i el Pròxim Orient 1840-1844 Anà dues vegades més a Santa Caterina del Sinaí 1853 i 1859, on descobrí el famós Codex Sinaiticus segle IV L’edità 1862, juntament amb altres nombrosos còdexs de la Bíblia i dels apòcrifs, i publicà set edicions crítiques del Nou Testament grec 1841-1872 Polemitzà contra les vides de Jesús de Renan i de Strauss, en defensa de la historicitat evangèlica
Antoine Thomas
Diplomàtica i altres branques
Escriptura i paleografia
Lingüística i sociolingüística
Lingüista occità.
Professor de filologia romànica a la Sorbona, és autor de nombrosos treballs de crítica textual i d’etimologia del francès i del provençal medievals Representant destacat dels neogramàtics, intervingué en polèmiques contra l’etimologia impressionista o de geografia lingüística Fou collaborador, amb Hatzfeld i Darmesteter, del Dictionnaire général de la langue française sd, però 1890-1900 Els seus Essais de philologie française 1887 i Nouveaux essais de philologie française 1904, així com els Mélanges d’étymologie française 1902 1927 són models de rigor científic i d’erudició…
falta característica
Diplomàtica i altres branques
Error textual típic d’un grup o d’una família de manuscrits.
teatre postdramàtic
Teatre
Expressió encunyada pel crític alemany Hans-Thies Lehmann per categoritzar un seguit de manifestacions escèniques sorgides entre els anys seixanta del segle XX i el tombant del mil·lenni.
La característica principal del teatre postdramàtic és que el text deixa de ser un element preponderant del plantejament estètic per a englobar-se com un element més de l’entramat teatral En el seu treball Postdramatisches Theater 1999, Lehmann feia una anàlisi de les tendències estètiques innovadores sorgides al final del segle XX, entenent-les en la seva diversitat, però observant-hi un denominador comú en la rellevància de la consciència performativa per sobre del tradicional predomini textual El terme ha gaudit d’un gran èxit entre la crítica teatral posterior, alhora que ha…
Michael Metzeltin
Lingüística i sociolingüística
Romanista suís.
Professor de la Universitat de Groningen Països Baixos Estudià filologia romànica a la Universitat de Basilea, on es doctorà i guanyà el títol de docent mitjançant una recerca sobre la llengua dels diversos manuscrits del Llibre de Amich e Amat comparada amb la de l’adaptació provençal i la modernització “valenciana” de Bonllavi 1974 Aquesta obra és una contribució fonamental a l’estudi gràfic, fonètic i morfològic del català antic i a la metodologia contrastiva de les llengües romàniques Entre els seus diversos treballs, n'ha dedicat també alguns al català dins el camp de la lingüística…
Rolf Eberenz
Lingüística i sociolingüística
Lingüista suís.
Estudià a la Universitat de Basilea, on es doctorà amb una tesi sobre les denominacions medievals i renaixentistes dels vaixells en les llengües de la península Ibèrica 1972, llibre que conté una extraordinària documentació sobre la marina catalana Ha estudiat aspectes de la sintaxi medieval, en particular del Tirant lo Blanc Ha exercit de professor de lingüística hispànica a les universitats de Basilea, Berna i Lausana Ha escrit, entre d’altres, Schiffe an den Künsten der Pyrenäenhalbinsel ‘Vaixells en l’art de la península ibèrica’, 1975, Semiótica y morfología textual del…
José Manuel Blecua Perdices

José Manuel Blecua Perdices
© Universidad Carlos III de Madrid
Lingüística i sociolingüística
Filòleg aragonès.
Biografia Fill de José Manuel Blecua , és expert en fonètica i fonologia Doctor en Filologia Romànica, fou catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona, on posà en marxa el Departament de Llengua Espanyola També fou professor de l’Ohio State University 1971, del Centro de Estudios Lingüísticos y Literarios de El Colegio de México 1986-87, dels cursos d’estiu per a estrangers de la Universitat de Saragossa a Jaca durant vint-i-cinc edicions i de la Universitat Menéndez y Pelayo des del 1976 Ha estat acadèmic de l’Institut Cervantes, secretari executiu de la comissió científica del…
Alec Hyatt King
Música
Musicòleg britànic.
Estudià llengües clàssiques al Dulwich College i al King College de Cambridge El 1934 formà part del departament de llibres impresos del Museu Britànic i el 1944 esdevingué responsable de la secció de música d’aquest centre Ocupà diferents càrrecs en nombroses institucions musicals, com la presidència del comitè executiu del British Institute of Recorded Sound des del 1951 i la de l’Associació de Biblioteques de Música 1955-59 La seva recerca destacà per la minuciositat i la perspicàcia, tot posant especial èmfasi en l’estudi textual i bibliogràfic Feu una important aportació a l…
Aurelio Roncaglia
Lingüística i sociolingüística
Romanista italià.
Catedràtic de la Universitat La Sapienza de Roma, després d’haver-ho estat a les de Trieste i Pavia Publicà nombrosos estudis sobre tots els àmbits de la filologia romànica, entre els quals edicions crítiques Teseida de Boccaccio, 1941 Chanson de Roland , 1947 etc, crestomaties Poesie d’amore spagnole , 1963 Antologia delle letterature d’oc i d’oïl , 1973 etc, manuals La lingua dei trovatori , 1965 La lingua d’oïl , 1971 etc, síntesis històriques i, sobretot, assaigs de crítica textual i interpretativa, història de la versificació i altres treballs i d’erudició Fou membre de…
boca closa
Música
Forma de cantar amb la boca tancada, cosa que fa que el so surti pel nas després d’aprofitar l’efecte ressonant dels sins nasals.
En òpera se n’aprofita l’efecte còmic, com per exemple en el fragment de La flauta màgica de Mozart en què la trama de l’obra porta Papageno a cantar amb un cadenat tancant-li la boca A partir del segle XIX els compositors n’han utilitzat l’efecte instrumental provocat per l’absència d’articulació textual Aquest recurs és particularment eficaç en la música per a cor, i ha esdevingut molt comú en l’escriptura coral del segle XX Quant a l’ús per a veu solista, cal destacar la cantilena a boca closa de la soprano a la Bachiana Brasileira núm 5 , d’Héitor Villa-Lobos, que s’amalgama perfectament…