Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic Lucrècia o Roma libre , del 1769, constitueix la primera mostra del neoclassicisme en la literatura catalana Aquesta primera i més reeixida obra dramàtica de Ramis pren com a tema un episodi de la història romana Collatí, marit de Lucrècia, exalça la virtut de la seva esposa contra l’opinió de Tarquini, el fill del rei de Roma, que pensa que no existeix la virtut en el cor dels humans Tarquini, però, descobreix que Lucrècia és realment honesta, i això encén el seu desig Finalment, declara la seva passió a la dama i li demana que el correspongui La…

És autor del poema heroicocòmic L’asino 1652, en el qual descriu les antigues lluites entre els habitants de Pàdua i de Vicenza, i de la tragèdia Aristodemo 1675, que imita la tragèdia clàssica

Probablement cal atribuir la seva denominació al drama satíric , peça menor que a la Grècia antiga calia presentar a concurs juntament amb la trilogia tràgica Hom en coneix els trets més característics l’home domina el conflicte, no és vençut per les forces absolutes, com en la tragèdia, i dóna a la figura humana un enfocament més seriós que la comèdia De tota manera, ni a Grècia ni a Roma el drama no aconseguí d’imposar-se a aquests gèneres La pràctica escènica més aproximada al drama posterior cal trobar-la, als primers segles de l’era cristiana, a la Xina i a l’Índia, on era…

Amb aquest tema, Eurípides escriví una tragèdia en la qual Hèrcules, pintat amb un cert humorisme, retorna l’heroïna a la vida Racine deixà inacabat un intent de reelaboració del personatge, i fou Alfieri qui, havent primer traduït l’obra d’Eurípides a l’italià, en feu després una tragèdia adaptada al gust neoclàssic És també el tema de l’òpera Alceste , de Ch Gluck, sobre un llibret de R Calzabigi 1767

Estigué matriculat de filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona 1869 Fou president de la Cambra de Comerç de Barcelona 1915-18 Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, en què dissertà sobre El comerç i la cultura 1930 També publicà una Contribución al estudio de los términos comerciales 1925 Traduí de les llengües originals a la catalana obres de Schiller Guillem Tell , 1907, i la primera part de Wallenstein , 1911, Shakespeare La tragèdia de Coriolanus , 1917, i La tragèdia d’Otello , 1929 i Goethe Ieri i Beteli , 1932

Partint d’un tema probablement degut a Thomas Kyd ~1580 —basat en la llegenda escandinava del príncep Amleth, més tard aparegut a la Historia Danica de Saxe Grammaticus— i de les Histoires Tragiques de Belleforest, l’autor narrà la història de Hamlet, príncep de Dinamarca, i la seva lluita enfront de l’oncle Claudius, assassí del seu pare, usurpador del tron i segon marit de la seva mare Hamlet, un dels millors personatges símbol shakespearians, representa el dubte Hom ha fet diverses òperes sobre aquest tema Mercadante Amleto , 1822, F Faccio Amleto, 1865 i A Thomas, sobre text de J…

És autor d’una novelleta cavalleresca, Tragèdia de Lançalot , publicada a Barcelona vers el 1496 sota el nom de mossèn Gras i dedicada al comte d’Ischia Joan de Torrelles, adaptació, d’estil retòric, dels primers episodis de la novella francesa La mort del rei Artús segle XIII Fou potser un Lluís Gras identificable amb un homònim ambaixador d’Alfons el Magnànim a Tunis els anys 1444 i 1445 Bibliografia Ganges, M 1992 “Poetes bilingües català – castellà del segle XV” Boletín Bibliográfico de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval , 6/1 Kelly, HA 1993 Ideas and Forms of…

Vida i obra Fill del notari aragonès, aveïnat a València, Joan Artieda Es graduà de batxiller en arts a València 1563 i estudià drets a Lleida i Tolosa es graduà en lleis a València el 1574 i el 1585 era doctor en lleis Abandonà la carrera jurídica i es dedicà durant més de 47 anys al servei de les armes fou present a Xipre, a Lepant, on fou ferit, i a Flandes, i arribà a ésser capità d’infanteria És autor de diverses poesies de circumstàncies, com les Octavas a la venida de la magestad del rey don Felipe nuestro señor a la insigne ciudad de Valencia , escrites amb motiu de la…

Monjo de Sant Miquel de Cuixà des del 1723, i prior claustral des del 1755 a la mort de l’abat Salvador de Copons regí aquest monestir durant dos anys 1757-59 És autor de la Tragèdia fructuosa de l’illustríssim màrtir sant Fructuós inèdita, que s’inspira en la llegenda de sant Pere Ursèol És un drama allegòric en el qual conflueixen la tècnica del teatre religiós barroc i la del teatre popular entre una certa varietat de formes mètriques, hom hi troba un dels primers assaigs de l’alexandrí francès al Rosselló Bibliografia Vila, P 1988 “L’escenografia en la tragèdia…