Resultats de la cerca
Es mostren 342 resultats
missioner dels Sagrats Cors
Cristianisme
Membre de la congregació fundada el 1890 per Joaquim Rosselló i Ferrà a l’ermita de Sant Honorat de la muntanya de Randa (Mallorca).
El 1891 els cinc primers membres es traslladaren al santuari de Lluc L’institut es dedica a la predicació de missions i exercicis pels pobles i a la missió al Tercer Món Té 33 cases, a Roma, a Brusselles, a l’Estat espanyol, a Ruanda i a l’Amèrica Llatina, i té cura de 22 parròquies Als Països Catalans, fora de Mallorca, té el santuari-parròquia del Coll, a Barcelona 1929, una parròquia a Esplugues de Llobregat i dues parròquies i un collegi a València un temps regentà la Gleva, prop de Vic
la Puritat de València
Convent
Convent de monges franciscanes clarisses fundat entre el 1239 i el 1249 al barri del Tossal, a València, en un terreny cedit per Eiximèn Peres d’Arenós.
Dedicat a santa Elisabet d’Hongria, en fou decidit protector Pere Boïl i d’Aragó, senyor de Manises Vers el 1530 es denominà per butlla de Climent VII convent de la Puritat i de la Concepció de la Mare de Déu Exclaustrat el 1836, fou enderrocat i les religioses es traslladaren a la casa i capella de la confraria de Sant Jaume, obra del s XIII, un dels edificis més antics de la ciutat l’església ha estat reformada diverses vegades, on encara resideixen Entre els molts privilegis que tenia el convent, hi havia el de perdonar cada any un condemnat a mort
Club Atletisme Sport Canet 1980
Atletisme
Club d’atletisme de Canet de Mar.
Fundat el 1980, nasqué amb el nom de Club Atletisme Canet Fou impulsat per l’atleta i entrenador Antonio Hernández Luna, que també fou president del club Els entrenaments començaren en un espai cedit per la Diputació a l’Escola de Teixits, fins que poc després es traslladaren a les pistes municipals d’atletisme El 1990 s’escindí en dues entitats, el Club Atletisme Canet i l’Sport Canet, que el 2000 es tornaren a fusionar sota la denominació actual Entre els atletes sorgits del club figuren David Pujolar, Marc Roig i els germans Ricard i Sílvia Fernández
San Salvador de Oña
Monestir
Monestir, a la població homònima de la província de Burgos, Castella i Lleó.
Fou fundat el 1011 pels comtes Sanç i Urraca de Castella com a monestir benedictí doble un de monjos i un de monges Al darrer terç del s XIX abandonat el convent pels seus monjos el 1835, els jesuïtes es feren càrrec del monestir i hi establiren un Collegi Màxim de Filosofia i Teologia El 1968 la diputació provincial de Burgos comprà l’edifici als jesuïtes, que traslladaren el Collegi a la Universitat de Deusto Cal destacar el seu cor baix, gòtic, del s XV, i el claustre, també gòtic, del XVI, atribuït a Simón de Colonia
Estadi Municipal d’Atletisme de Cornellà de Llobregat

Estadi Municipal d’Atletisme de Cornellà de Llobregat
Ajuntament de Cornellà
Atletisme
Estadi d’atletisme de Cornellà de Llobregat.
La seva ubicació actual data del 2006, any que es traslladaren les antigues pistes d’atletisme que hi havia a l’indret on es construí l’Estadi Cornellà-el Prat del Reial Club Deportiu Espanyol La nova pista homologada, de vuit carrers de material sintètic, que dona servei al Cornellà Atlètic, envolta un camp de gespa natural utilitzat habitualment pel Rugby Club Cornellà La installació es completa amb un circuit exterior de cros d’1,3 km i una dotzena de pistes de petanca al servei de l’AEJ Riera i el Club Petanca Cornellà S’hi han disputat diversos Campionats de Catalunya d’…
Antoni de Cortada
Història
Noble.
Austriacista, fou un dels vuit prohoms de la plana de Vic que atorgaren poders a Antoni de Peguera i a Domènec Perera per a signar el 1705 el pacte de Gènova i un dels caps de les forces armades que des de Vic es traslladaren a Barcelona per proclamar rei l’arxiduc Carles Fou nomenat capità efectiu i coronel honorari del Regiment de Guàrdies Catalanes, amb el qual féu la guerra contra Felip de Borbó Però el 1713, seguint l’exemple del comte de Centelles, el reconegué com a rei És conegut com el de Manlleu per distingir-lo dels Cortada, austriacistes, de Merlès, residents a Vic
Josep Llarena i Lluna
Educació
Mestre i farmacèutic.
Exercí a l’escola de Vallbona d’Anoia, on coincidí amb Teresa Xibillé , amb qui es casà En acabar la Guerra Civil de 1936-39 fou traslladat a Bustillo del Páramo Lleó, en una acció de càstig, fins que fou absolt en revisar-se el seu cas, quan fou destinat a Igualada El 1946 arribà a Torrelavit, on, juntament amb la seva esposa, impartiren classes de primària, i de batxillerat i comerç a alumnes avantatjats, crearen un esbart dansaire i dinamitzaren la vida cultural de la localitat Estudià farmàcia per lliure, i exercí aquesta professió als estius en diverses farmàcies de Barcelona El 1961 es…
Santa Creu de la Serós
Abadia
Antiga abadia de monges benedictines situada prop del poble del mateix nom, a la serra de Sant Joan de la Penya (Aragó), prop de Jaca.
Fou fundada el 992 pel rei Sanç Garcés II i la seva esposa Urraca Les monges hi residiren fins al s XVI, que es traslladaren a Jaca Entre els edificis es conserva l’església, romànica, parròquia del poble, la nau de la qual és de vers la fi del s XI i que s’edificà gràcies a l’important llegat de la comtessa Sança, filla de Ramir I, del 1095 al segle següent fou ampliada amb el creuer, la torre i l’absis La seva portada és còpia de la de ponent de la catedral de Jaca Molts antics elements esculpits i capitells de l’antic claustre es troben dispersos per les cases del poble
cel·la de Ternelles
Antiga cel·la de Ternelles (Mallorca).
Existent ja a mitjan segle XIV es trobava sobre uns penyals, prop el castell del Rei, i el 1372 era habitada per fra Nicolau Toralla Entre el 1408 i el 1417 l’ermità biscaí fra Joan edificà, amb l’ajuda dels jurats de Pollença, una nova cella a la vall de Ternelles, on es venerà des del 1533 la Mare de Déu de la Misericòrdia Sempre sota la vigilància i protecció dels jurats fou restaurada el 1548 i reparada en altres ocasions, i estigué habitada per ermitans A mitjan segle XIX s’hi installaren tres llecs framenors,…
Magalona
Ciutat
Antiga ciutat del Baix Llenguadoc, avui despoblada, situada a la costa, al migdia de Montpeller.
Documentada com a seu diplomàtica en època visigòtica, caigué en poder dels sarraïns i fou destruïda per Carles Martell el 737, motiu pel qual el clergat i una bona part dels habitants es traslladaren a Substantion, localitat de l’interior propera a Castelnau-le-Lez també desapareguda actualment El 1060, alhora que el comte s’establia a Mauguió, el bisbe tornà a Magalona, on fou construïda una catedral romànica, encara existent el 1115 hi fou consagrat bisbe de Barcelona sant Oleguer La canònica d’aquesta seu adoptà la regla de sant Agustí Magalona patí la competència progressiva…