Resultats de la cerca
Es mostren 98 resultats
Gerard Vergés i Zaragoza
Cinematografia
Apotecari i científic.
Vida Llicenciat en farmàcia per la Universitat de Barcelona el 1894, regentà a Tortosa un centre d’específics i d’anàlisi Encuriosit per la fotografia, a final del segle XIX inventà el visor Poliscop Vergés, patent que li comprà una casa de París i que consistia en un aparell amb mecanisme de canvi automàtic dels clixés que admetia tres-centes plaques de vidre en format estereoscòpic, impressionades per ell mateix, llegat que es conserva Després construí una ampliadora que gràcies a un dispositiu mantenia constant la imatge a focus, i el 1915 publicà el text…
Josep Maria Gavín i Barceló
Museologia
Fotografia
Col·leccionista i fotògraf.
Creà un important arxiu de fotografies d’esglésies complementat amb un ampli arxiu de documentació Arxiu Gavín Publicà i exposà part del material, que, recopilat, constitueix l’ Inventari d’esglésies publicat entre el 1977 i el 1997, que abasta vint-i-nou volums Aquest corpus ofereix informació sobre uns 26000 edificis catòlics de totes les comarques catalanes i d’Andorra A partir del 1972 publicà els fascicles Les comarques catalanes , i és coautor de Les esglésies romàniques de planta circular i triangular a Catalunya 1974 i de Columbaris, colomers o palomers Collaborà en les obres…
Pere Maria Orts i Bosch
Historiografia
Historiador.
Llicenciat en dret 1945, encara que no exercí mai d’advocat, es dedicà a la investigació històrica sobre el País Valencià, especialment sobre les comarques meridionals i Benidorm Publicà, entre d’altres, Regalismo en el siglo XVI Sus implicaciones políticas en la Diputación de Valencia, Alicante Notas históricas 1373-1800, Introducció a la història de la vila de Vilajoiosa i el notari Andreu Mayor 1972, Arribada d’una imatge de la Verge a Benidorm 1972, L'almirall Bernat de Sarrià i la Carta de Poblament de Benidorm 1976 i Història de la Senyera al País Valencià 1979 També és…
Ferran Soriano i Rivero
Ferran Soriano i Rivero
© Arxiu F. Soriano
Escultura
Literatura catalana
Escultor.
S’inicià de jove en el modelatge de l’acer, i aviat incorporà aquest material a l’expressió artística Es formà a París 1974 i a Roma 1975 en la tècnica de l’escultura, i amb el gravador Josep Badia en la tècnica del gravat Installat des de fa cinquanta anys a l’Hospitalet de Llobregat, té, des de fa més de trenta, estudi a Sant Boi de Llobregat La seva obra, de caràcter simbolista, es troba situada en espais públics de l’Hospitalet de Llobregat, ciutat amb cinc obres escultòriques seves, entre les quals hi ha la cèlebre Vol de coloms , Sant Boi de Llobregat, Begues, Sant Pere de Ribes i…
Marie-Claire Alain
Música
Organista francesa.
De família de músics, era germana del compositor i pianista Olivier Alain i del compositor i organista Jehan Alain , l’obra del qual contribuí també a difondre Debutà a onze anys i succeí el seu pare, el 1971, com a organista de l’església de Saint-Germain Estudià al conservatori de París amb M Dupré, M Duruflé i Plé-Caussade 1944-50 El 1950 guanyà el premi del Concurs Internacional de Ginebra i obtingué un gran prestigi com a organista Al llarg de la seva carrera feu més de 2500 concerts i prop de tres-centes gravacions discogràfiques en són especialment destacables les integrals de les…
,
Moncho

Moncho
Música
Nom artístic del cantant Ramon Calabuch i Batista.
Nascut a la comunitat gitana del barri de Gràcia, en la seva infantesa i joventut aprengué a cantar rumba catalana i boleros, i tingué com a mestre, entre d’altres, el seu oncle Antoni González, el Pescaílla , marit de Lola Flores A mitjan anys cinquanta començà a cantar professionalment amb el conjunt Ramon Evaristo y Orquesta Antillana Inicià aleshores una carrera d’èxit de cantant, i s’especialitzà sobretot en el bolero, gènere del qual es convertí en un dels principals intèrprets, amb un repertori de prop de tres-centes cançons, com ara Llévatela , Házmelo otra…
premonstratenc | premonstratenca
Cristianisme
Membre de l’orde canonical fundat per sant Norbert a Premontré, prop de Laon (Picardia), vers el 1120, bàsicament com a reforma dels antics canonges augustinians (agustí); per això l’orde fou anomenat orde nou, per contraposició a l’orde vell.
Tenia la mateixa finalitat, però una vida més monàstica i amb esperit congregacional El papa Honori II l’aprovà el 1126, i el 1134, a la mort del fundador, tenia ja trenta cases, el 1160 eren un centenar i arribaren a les mil tres-centes a la fi del s XIII S'establiren a Catalunya el 1148 seguint la crida del papa Eugeni III al concili de Reims per a ajudar el comte Ramon Berenguer IV a la conquesta de Tortosa i de Lleida El 1149 el comte cedí a l’orde un alou a Vallclara del Montsant per fundar-hi un monestir, que tingué per únic abat Frederic, ja que sols subsistí…
Jordi Fornas i Martínez
Arts decoratives
Pintura
Disseny i arts gràfiques
Grafista, pintor i decorador.
Germà de l’editor i activista Josep Fornas , obtingué el títol de professor llicenciat a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi Becat per la Fundació Amigó Cuyàs 1949, en 1949-54 residí a Santa Eulària del Riu Eivissa L’any 1951 feu la primera exposició individual a la Sala Caralt de Barcelona i exposà a la Primera Biennal Hispanoamericana, a Madrid Posteriorment, amb el pintor Marc Aleu i l’escultor Ramon Isern, participà en una exposició a la Nasjonalgalleriet d’Oslo, organitzada pel Ministeri d’Afers Estrangers de Noruega Presentà la seva obra pictòrica, figurativa i de factura estructurada…
Passo Honroso
Història
Competició esportivocavalleresca organitzada pel cavaller lleonès Suero de Quiñones que tingué lloc al pont del riu Órbigo, entre Lleó i Astorga, del 10 de juliol al 9 d’agost de 1434.
Un any abans Suero de Quiñones envià a molts països d’Europa un cartell on feia constar que, per servei a la seva dama, impediria el pas a tot cavaller que en les dates susdites volgués passar per aquell pont i que l’obligaria a lluitar amb ell o amb algun dels seus nous companys fins a trencar un total de tres-centes llances Hi lluitaren seixanta-vuit cavallers, vint d’ells vassalls d’Alfons el Magnànim deu d’Aragó, sis del Principat i quatre del regne de València, en els quals es palesa un cert interès a deslluir la competició, sens dubte per evidents raons…
Josep Rodoreda
Josep Rodoreda
© Fototeca.cat
Música
Educació
Compositor, director i pedagog.
Vida Membre de l’escolania de l’església de Sant Jaume de Barcelona, la seva formació musical anà a càrrec del mestre menorquí Nicolau Manent El 1875 fou nomenat professor d’acompanyament pianístic al Conservatori del Liceu, càrrec que deixà el 1883 perquè obtingué la direcció de l’Acadèmia de Música de la Casa Provincial de la Caritat Continuà la tasca de Clavé després de mort aquest 1874, i dirigí la Societat Coral Euterpe Transformà els cors masculins en mixts El 1886 fundà i dirigí de la Banda Municipal de Barcelona , amb la qual guanyà diversos guardons i també assumí la direcció de l’…
,