Resultats de la cerca
Es mostren 176 resultats
François Viète
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Matemàtic francès, conegut també com a Franciscus Vieta
.
Fou conseller d’Enric III i d’Enric IV Pot ésser considerat el fundador de l’àlgebra moderna estudià les equacions i els mètodes per a l’extracció d’arrels, introduí nombrosos símbols matemàtics, calculà el nombre π amb una gran exactitud, analitzà les funcions angulars, la trigonometria i la resolució de triangles Publicà Canon mathematicien 1579, Supplementum geometriae 1593 i In artem analyticam Isagoge 1591
trigonometria
© fototeca.cat
Matemàtiques
Part de la matemàtica inicialment dedicada a l’estudi de les relacions entre les amplituds dels angles i les longituds dels segments que llurs costats determinen en les rectes que tallen.
La trigonometria es basa en les propietats de les anomenades raons trigonomètriques , que són definides a partir d’un punt P x,y d’una circumferència de centre O i per l’angle α que forma el radi r = OP amb l’eix OX , mitjançant els sis quocients següents sin α = y/r sinus cos α = x/r cosinus tg α = y/x tangent cotg α x/y cotangent sec α = r/x secant cosec α = r/y cosecant Quan el punt P és a una distància r = 1 de l’origen O , el valor absolut d’aquestes raons és representat per la longitud de certs segments anomenats línies trigonomètriques , respectivament, fàcils de traçar A partir de…
àrea
Matemàtiques
Mesura o grandor de l’extensió o porció del pla ocupada per una figura.
La teoria elemental de les àrees dels polígons pren com a unitat d’àrea el quadrat que té per costat la unitat de longitud Un rectangle de costats de longitud entera conté tants quadrats unitat com indica el producte de les seves dimensions Si les mesures dels costats del rectangle són fraccionàries hon divideix els costats en parts iguals, tantes com indiquen els denominadors d’aquelles mesures Resulta sempre la mateixa regla hom obté l’àrea d’un rectangle multiplicant les seves dues dimensions Si les mesures dels costats són irracionals hom pren aproximacions per defecte i per excés L’àrea…
Friedrich Vordemberge-Gildewart
Pintura
Pintor holandès d’origen alemany.
Després dels seus estudis d’arquitectura, que l’influïren fortament, conreà exclusivament la pintura El 1924 fundà el grup K, tot mantenint contactes amb el grup De Stijl de Leiden Membre del Cercle et Carrée 1930, participà en la fundació del grup Abstraction-Création, a París 1932 Fou fidel al neoplasticisme, però l’adaptà al seu propi estil a les seves obres, titulades sempre Composició , en substituí les verticals, les horitzontals i els quadrats per diagonals i triangles
sistema ròmbic
Mineralogia i petrografia
Sistema cristal·lí amb tres classes de simetria, en el qual el políedre fonamental és un paral·lelepípede rectangular, forma composta de tres pinacoides bàsics.
Les arestes del políedre fonamental són els eixos cristallogràfics del sistema, i formen tres angles rectes α = β =γ = 90° La bipiràmide ròmbica formada per vuit cares en forma de triangles escalens, quatre de superiors i quatre d’inferiors, determina la relació paramètrica, i talla els tres eixos fonamentals segons paràmetres desiguals a , b , c L’holoèdria ròmbica conté tres eixos binaris normals entre ells i no equivalents, tres plans de simetria perpendiculars als eixos binaris i un centre de simetria
exotisme musical
Música
Tècnica de composició musical que aspira a reproduir trets modals, rítmics o melòdics de la música d’origen no europeu.
Fou emprat —sense una base musicològica— als s XVII i XVIII per a fer més variats els espectacles musicals Lulli, Rameau, etc Una varietat cèlebre fou la “música turca”, obtinguda afegint címbals i triangles a l’orquestra Mozart, en El rapte del serrall Al s XIX els estudis musicològics permeteren imitacions més fidels Amb Le Désert 1844, Félicien David posà de moda un exotisme que adoptà formes diverses en autors com Bizet, Verdi, Delibes, Debussy, Puccini, etc, i que desvetllà l’interès per la música folklòrica eslava, hispànica, etc
tric-trac
Jocs
Joc de daus del qual derivà el jaquet.
Documentat des de molt antic n'ha estat atribuïda la paternitat als egipcis o als fenicis, hom hi juga en un tauler rectangular en el qual hi ha dibuixats 24 triangles a les bandes més llargues 12 per banda Cadascun dels dos jugadors té 15 peons blancs l’un i negres l’altre i, d’acord amb el que assenyalen els daus, han de fer la volta completa al tauler amb tots els peons un jugador fa la volta al tauler d’esquerra a dreta, i l’altre la fa en sentit contrari
superfície esfèrica
Matemàtiques
Superfície constituïda per tots els punts de l’espai que són a una distància (radi) fixa d’un punt fix (centre).
L’estudi de les figures que es poden traçar damunt una superfície esfèrica dóna lloc a la geometria esfèrica En són els elements fonamentals els punts i les circumferències màximes situades en plans que passen pel centre Figures importants són els triangles esfèrics , amb els quals hom pot fer càlculs per mitjà de la trigonometria esfèrica, que guarden un cert parallelisme amb els de la trigonometria plana La geometria esfèrica ha tingut un gran desenvolupament pel fet que la cosmografia estudia la posició dels astres com si fossin punts situats sobre una esfera de radi infinit i…
octàedre regular
Matemàtiques
Políedre regular en què les vuit cares són triangles equilàters.
Hom el pot imaginar format per dues piràmides quadrangulars unides per la base, les cares de les quals són triangulars equilàters
isòsceles
Matemàtiques
Dit dels triangles i dels trapezis que tenen dos costats iguals.