Resultats de la cerca

Probablement s’han erosionat subaèriament i, després, han estat transportats per l’escorça oceànica Rep el seu nom del geògraf i geòleg nord-americà, d’origen suís, Arnold Henry Guyot 1807-1884

L’actual església del fossar de Vilobí, ara en desús, és una obra del segle XVII, modificada al segle XVIII, però d’origen molt antic L’indret de Vallformosa, al Penedès, potser és documentat ja l’any 977, quan es va reconèixer als habitants del lloc les seves propietats Alguns autors creuen, això no obstant, que l’instrument esmentat fa referència a Vallformosa del Bages, municipi de Rajadell El primer document trobat fins ara que anomena l’església és de l’any 1087, en què Bonfill Odefind donà a Santa Maria de Solsona una peça de terra situada al comtat de Barcelona, al castell de Sant…

Les rodes dels carros i dels cotxes, primitivament de fusta, massissa o de botó i raigs, i proveïdes posteriorment de llanda de ferro, actualment van equipades amb pneumàtic carro Les dels vehicles automòbils, també originàriament de fusta i proveïdes de raigs i actualment metàlliques, massisses o buidades, anomenades llandes, i només en determinats models d’automòbils de raigs, i proveïdes de pneumàtic, poden assumir, ultra la funció de sostenir el vehicle, missions propulsores les rodes motrius o de direcció les rodes directrius i són els suports dels frens i de la suspensió En els…

El lloc de Carçeia és esmentat per primera vegada el 1153 en el document de donació del castell de Miravet als templers El 1156, el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, Guillem de Castellvell i Arnau de Sarrià, entre d’altres, van donar al monestir de Poblet l’hort de Bas amb la seva font situat al terme de Carcheia El castell s’esmenta per primera vegada el 1174, quan Alfons el Castva concedir a Guillem de Castellvell, com a gratitud per la seva ajuda en la conquesta i repoblació, els antics castells sarraïns de Móra, Garcia, Tivissa i Marçà Això fou l’origen de la baronia d’Entença Jaume…

Situació L’església parroquial de Sant Pèir presideix el poble de Gessa, a 1 232 m d’altitud, el qual s’escampa al marge dret de la Garona, a redós dels vessants meridionals de la muntanya de Corilha i prop del barranc del mateix nom, denominat també de Sant Martin Mapa 149M781 Situació 31TCH275305 Des de Vielha s’hi arriba fàcilment per la carretera del port de la Bonaigua C-142, on, a mà esquerra, després d’haver passat Arties, hi ha el trencall que mena a Gessa Església L’església, bé que és d’origen romànic, ha estat totalment emmascarada per reformes posteriors A desgrat d’això, encara s…

Es fabrica en les tessitures de 16’ a 2', i també en les de quintes de 5 1/3’ a 1 1/3' Nasqué al segle XVI per contrast tímbric suau del més potent dels jocs dels flautats En l’orgue romàntic les seves mesures es variaren i se li aplicaren a la boca orelles o frens, cosa que modificà la seva sonoritat

La ceràmica ibèrica generalitzà de manera extraordinària la producció d’aquest tipus de recipient entre els segles II-I aC Fabricat en el torn de terrissaire i cuit a alta temperatura en forns de cocció oxidant, s’emprava per al transport de les mercaderies mel, cera, etc que els ibers intercanviaven amb els comerciants romans

Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Claramunt, en el lloc anomenat Carme inicialment estigué subjecta a la parròquia de Santa Maria de Claramunt com a sufragània, fins que aconseguí la independència i esdevingué parròquia Les primeres notícies del castell de Claramunt corresponen a la butlla del papa Benet VII que l’any 978 adreçà al bisbe Fruià de Vic confirmant-li el bisbat amb les seves possessions Una d’aquestes era el castell de Montbui, que afrontava amb els confins de Claramunt El lloc de Carme es documenta per primer cop l’any 1005, en què la vescomtessa…