Resultats de la cerca
Es mostren 39 resultats
Alteració del volum d’orina
Patologia humana
Un altre grup de manifestacions freqüents de les malalties de l’aparell urinari són les alteracions del volum d’orina emesa, és a dir, l’excreció d’una quantitat d’orina superior o inferior a l’habitual De fet, la quantitat d’orina evacuada diàriament és variable, però en general és d’1 a 2 litres cada 24 hores En qualsevol cas, si el ronyó i les vies urinàries funcionen adequadament, les variacions en el volum d’orina emesa es troben en relació amb la quantitat de líquids ingerits o amb els evacuats per d’altres vies Així, és normal que l’evacuació d’orina augmenti després d’haver begut o…
ureteroscòpia
Inspecció visual de l’interior dels urèters mitjançant un endoscopi, a través del qual hom pot introduir instruments per a efectuar una biòpsia o per a extreure càlculs ureterals.
Micció. Buidament de la bufeta
Fisiologia humana
L’orina transportada pels urèters s’acumula progressivament en la bufeta urinària A mesura que augmenta el volum d’orina acumulat en la bufeta, s’incrementa la pressió que exerceix sobre les parets de l’òrgan, la qual cosa és detectada pels receptors nerviosos que hi ha a les parets vesicals Quan s’ateny un determinat nivell de pressió, que sol correspondre a un contingut d’uns 200 cc d’orina en la bufeta, es desencadenen una sèrie d’impulsos nerviosos que originaran el reflex de micció El reflex de micció consisteix en la contracció involuntària de la musculatura de la bufeta urinària, com a…
Pielonefritis
Patologia humana
Definició És anomenat pielonefritis o nefritis túbulo-intersticial un trastorn caracteritzat per la inflamació de les parets de la pelvis renal i dels teixits intersticials del ronyó, causada per una infecció, que típicament origina febre amb esgarrifances, dolor lumbar i trastorns miccionals, i que sense un tractament adequat pot menar a una alteració crònica de la funció renal Causes La pielonefritis és causada pel desenvolupament de microorganismes a l’interior de les vies urinàries i dels mateixos teixits renals Tanmateix, però, perquè la infecció s’esdevingui, generalment ha d’haver-hi…
retroperitoneu
Anatomia animal
Espai anatòmic situat darrere el peritoneu, on hi ha l’aorta, la vena cava, les glàndules suprarenals, els ronyons amb els urèters, el pàncrees, els ganglis limfàtics, els nervis i una porció del duodè.
Tumor de bufeta
Patologia humana
Definició És anomenat tumor de bufeta o tumor vesical el desenvolupament anormal d’un grup de cèllules pertanyent als teixits que formen la bufeta urinària, les quals es reprodueixen molt acceleradament i originen una massa o tumor Es pot tractar d’un tumor benigne , i en aquest cas la massa cellular es manté localitzada sense infiltrar-se en el teixit adjacent, o bé pot correspondre a un tumor maligne , i en aquest cas les cèllules adopten característiques canceroses, s’infiltren en les estructures adjacents i fins i tot es disseminen a d’altres òrgans a través de la circulació limfàtica i…
mamífers

Elefant africà de sabana (Loxodonta africana)
Nik Borrow (CC BY-NC 2.0)
Mastologia
Classe de cordats de l’embrancament dels vertebrats integrada per animals amniotes homeoterms i vivípars –a excepció dels monotremes, que són ovípars–, amb el cos proveït de glàndules mamàries i generalment recobert de pèl.
La forma i la grandària del cos varien molt, segons el medi ambient on habiten i el grup sistemàtic al qual pertanyen Quasi tots els mamífers tenen quatre extremitats pentadàctiles, que són molt diverses, segons la manera de caminar de cadascun Entre els mamífers terrestres cal distingir els plantígrads , els digitígrads i els ungulígrads Els ungulígrads i els proboscidis tenen el cap dels dits protegit per peülles, mentre que els altres el tenen protegit per ungles En les espècies excavadores i arborícoles, així com en les voladores quiròpters, les extremitats són profundament…
pielografia
Radiografia dels ronyons, de la pelvis renal i dels urèters, mitjançant un contrast radioopac que hom injecta a la sang i és eliminat pel ronyó, o que hom introdueix a l’urèter de forma retrògrada des de la bufeta.
ocells
ocell pelicaniforme: fregata
© Fototeca.cat
Ornitologia
Classe de cordats de l’embrancament dels vertebrats integrada per animals amniotes homeoterms i ovípars amb les mandíbules allargades en forma de bec, la major part del cos cobert de plomes i les extremitats anteriors transformades en ales i que se sostenen dempeus sobre les posteriors.
Les dimensions del cos i els tipus de ploma que el recobreixen varien molt, segons el medi ambient on habiten i el grup sistemàtic al qual pertanyen Les ales poden ésser més o menys desenvolupades o atrofiades i, per tant, més o menys aptes per al vol Les extremitats posteriors tenen el fèmur curt, la tíbia llarga i presenten de dos a quatre dits, segons la disposició dels quals el peu és anomenat anisodàctil, heterodàctil, pamprodàctil, sindàctil o zigodàctil Els ocells nedadors acostumen a tenir els dits dels peus units per una membrana més o menys completa Fora d’un parell de glàndules…
L’intestí gros
Anatomia humana
L’ intestí gros , el darrer tram del tub digestiu, és un òrgan cilíndric allargat, d’entre 5 i 9 cm d’amplada i aproximadament 1,70 m de llargada, que es disposa en forma de marc a l’interior de la cavitat abdominal, i la paret del qual s’estreny segmentàriament formant els anomenats haustres còlics , uns segments que confereixen un aspecte característic a la superfície externa de l’òrgan L’intestí gros es compon de tres porcions, que des de l’inici fins al final inclouen el cec, el còlon i el recte La funció de l’intestí gros és absorbir el líquid del contingut intestinal i elaborar,…