Resultats de la cerca
Es mostren 7507 resultats
L’Alt Urgell
Situació i presentació La comarca de l’Alt Urgell té una superfície de 1447,48 km 2 i està formada per 19 municipis El seu territori representa el 4,5% del de Catalunya i és una de les comarques més extenses del país Situada a la zona nord-occidental de Catalunya, li fan de límit les comarques de la Cerdanya, el Berguedà i el Solsonès per la banda de llevant, els dos Pallars per ponent, la Noguera per migjorn i Andorra per tramuntana L’Alt Urgell té una forma allargada, pariona del Pallars Sobirà, bé que més desplaçada al S La llargada li és donada pels 46 km del…
Àlvar d’Urgell
Història
Vescomte d’Àger.
Fill del comte Àlvar I d’Urgell i de la seva segona muller Cecília de Foix Heretà el vescomtat d’Àger però, ocupats els dominis del seu pare per Jaume I, organitzà, juntament amb el seu germà Ermengol X d’Urgell , una coalició 1277, dirigida pel comte Roger Bernat III de Foix i en la qual participaren el comte Arnau Roger I de Pallars i el vescomte Ramon Folc V de Cardona El nou rei, Pere II , sufocà amb dificultat la revolta, i el conveni d’Agramunt 1278 reconeixia el vescomtat d’Àger a Àlvar i el comtat d’Urgell a Ermengol La lluita es tornà a…
Ciutat d’Urgell
Una de les dues tombes de tègules localitzades sota el claustre de la catedral de la Seu d’Urgell A Villaró Entre els anys 1992 i 1997 un seguit d’intervencions arqueològiques d’urgència i seguiments d’obres han posat de manifest l’existència d’un notable horitzó romà tardà i paleocristià a la Seu d’Urgell, als volts de la catedral de Santa Maria La primera excavació va posar al descobert la petita església de Santa Eulàlia, un temple documentat al començament del segle XI El seu absis recolzava sobre el mur lateral d’un dipòsit revestit amb opus signinum , que formava part d’un conjunt de…
Fèlix d’Urgell
Cristianisme
Bisbe d’Urgell, testimoniat des del 781.
Es formà probablement al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, i professà l’ adopcionisme , empès, sembla, pel seu zel missioner envers els àrabs No ha estat encara dilucidat si ell fou el pare de la doctrina i Elipand de Toledo s’hi adherí o bé si seguí simplement un corrent doctrinal originat a Còrdova i emparat per Elipand El conflicte commogué l’Església hispanovisigòtica i donà peu a Carlemany —en la seva qualitat de superior de Fèlix i com a campió de l’ortodòxia—, amb els seus collaboradors Alcuí , Benet d’Aniana , Agobard i d’altres, a intervenir en els conflictes religiosos d’…
Guerau d’Urgell
Història
Fill del comte Ponç I d’Urgell.
A la mort del seu germà, el comte Àlvar, pretengué d’heretar el comtat allegant que els fills d’Àlvar amb Cecília de Foix eren illegítims, però Jaume I de Catalunya-Aragó, que havia ocupat el comtat, es negà a reconèixer-lo
Estefania d’Urgell
Història
Comtessa de Pallars Jussà.
Filla d’Ermengol VI d’Urgell Fou casada amb el comte Arnau Mir I de Pallars Jussà, que la repudià Contragué segones núpcies, amb el general Bernardo Roco, alférez real de Ferran II i Alfons IX de Lleó, a Astúries
Aurembiaix d’Urgell
Història
Darrera comtessa d’Urgell de la primera estirp.
Filla d’Ermengol VIII i Elvira de Subirats Òrfena de pare el 1209, heretà el comtat el 1220 en morir la seva mare El seu nom figura, en català i no en llatí, en monedes del comtat Era casada des del 1212 amb Álvaro Pérez, castellà, i residia a Toledo, però el 1228, anullat el matrimoni, reivindicà, contra Guerau de Cabrera, el comtat davant Jaume I, de qui havia estat promesa abans del seu casament El rei desallotjà Cabrera del comtat i celebrà 1228 un contracte de concubinatge amb Aurembiaix Si aquesta premoria sense fills, Jaume I heretaria el comtat El contracte no tingué efecte, i…
Isabel d’Urgell
Història
Duquessa de Coïmbra.
Primera filla del comte Jaume II El 1412 el seu pare negocià de casar-la amb un fill de Ferran I, i es convingué que portessin ambdós els títols de ducs de Montblanc i comtes d’Urgell El 1415 fou separada de la seva mare i portada a Balaguer a casa de Ramon d’Empúries, que la dugué a València, on residia la cort, i després, per ordre del rei, a Castella Allà residí amb la vídua de Ferran I El 1428 fou casada, per procuració, al castell d’Alcolea de Cinca que ella aportà en dot i, en persona, a Portugal, amb l’infant Pere de Portugal, duc de Coïmbra El 1433 el seu marit segrestà l…
Cecília d’Urgell
Història
Comtessa de Mòdica i vescomtessa de Cabrera, filla del comte Pere II d’Urgell i de Margarida de Montferrat i germana, doncs, de Jaume II el Dissortat.
Fou una de les candidates 1409 en el segon matrimoni del rei Martí I de Catalunya-Aragó, que preferí, però, Margarida de Prades Fracassat l’intent del seu germà 1413 de recusar la sentència de Casp amb les armes, empresonat aquest i confiscats els béns de la família, es refugià al monestir de Sixena, al costat de la seva germana Elisabet Entre el 1414 i el 1415 acompanyà, però, la seva mare quan aquesta fou processada i reclosa al castell d’Olocau Malgrat que ella no fou processada ni condemnada pel fet d’haver ajudat el seu germà, fou privada de tots els béns Rebutjat per la seva mare el…